El mes de setembre de 2024 va arrencar una nova edició del cicle El Generador, la sisena, ampliant les seves activitats i també les complicitats amb entitats amb les quals compartim l'interès per l'art sonor, la música experimental i la cultura en general. Continuant amb el propòsit de ser un espai de recuperació de la memòria artística en l'àmbit de l'art sonor, un laboratori de mostra de processos de creació musical, un altaveu per als projectes emergents de música experimental i un aparador d'instruments inventats, Ameba va proposar una programació diversa i de qualitat, abastant diferents formes d'apropar-se a la creació musical. Durant sis mesos, de setembre de 2024 a febrer de 2025, les sessions de concerts xerrada es van intercalar amb les activitats paral·leles. Compartir coneixements i impressions entre els artistes i el públic està en l'ADN del cicle. De manera que es va continuar propiciant aquests moments d'encontre entre els implicats en les activitats, públic i artistes.
Amb la voluntat de portar el cicle més enllà de la ciutat de Girona, vam inaugurar el cicle per segona vegada al municipi de Banyoles, on l'artista i investigadora Joana Moher ens va presentar part del seu treball d'investigació sobre el riu Ter. El Generador va propiciar per primer cop un treball d'investigació facilitant la residència de l'artista al Bòlit de Girona i a les instal·lacions d'Ameba. A més, per celebrar l'inici del cicle, els amics del Festival 17820 de Banyoles van organitzar un vermut electrònic a La Local Cooperativa de Banyoles, amb dj Goose, un dj convidat que va amenitzar la trobada a ritme d'I.D.M. i soft breakbeat. La següent sessió del cicle es va fer a la sala d'actes Isabel Vilà del Centre Cívic Barri Vell-Mercadal, seu social de l'entitat, amb Jesús Asenjo i el seu projecte Llantarts d'improvisació experimental amb llandes de cotxe. Per a la tercera sessió vam entrar a l'Auditori Viader de la Casa de Cultura de Girona amb la pianista, performer i improvisadora Haize Lizarazu, que va preparar el piano de l'auditori. La quarta sessió ens va portar a La Marfà, amb qui vam col·laborar novament en el seu projecte de residències creuades Ganta 7 amb el Labo Flashback de Perpinyà, participant en la comissió avaluadora de projectes i acollint en terres gironines l'actuació dels dos participants. El percussionista Mario G. Cortizo i el músic de tecno Franck Vigroux ens van presentar el resultat de les seves residències. Ja al mes de gener, La Planeta ens va obrir les portes per acollir un experiment de la Orchestra Fireluche, que ens va mostrar la cara més arriscada d'aquesta formació. I vam acabar el cicle amb el compositor i intèrpret Oriol Graus, un dels pioners a casa nostra de la música electrònica i electroacústica, de nou a l'Auditori Viader de la Casa de Cultura de Girona.
Pel que fa a les activitats paral·leles, a principis d'octubre vam programar a l'Eumes un taller (DIY/DIT) de fabricació d'un instrument electrònic obert a tothom, en el qual, sense necessitat de coneixements previs, vam fabricar un instrument que ens vam poder endur a casa. El taller el va impartir el Robert Martínez de l'Associació Sonora Mutan Lab. El mateix mes d'octubre, la doctora Carmen Pardo Salgado ens va convidar a participar en les VII Jornades Internacionals de Cultura Sonora, que es van organitzar a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona i que van portar per títol "Transicions: horts sonors a Girona". Hi vam presentar, juntament amb la Joana Moher, la part dels resultats de la seva investigació que no havia mostrat a Banyoles. I el director artístic d'Ameba, Jordi Murillo, va dur a terme la seva exposició sobre la cultura postindustrial i pràctiques subversives d'investigació.
El mes de novembre va venir Germán Lázaro, un dels millors cronistes de la història de l'experimental català, a oferir-nos la conferència "L'heterodòxia de la vella escena", per fer una mica de memòria. I entre novembre i desembre vam comissariar, a una de les sales d'El Modern de Girona, “El so del metall. PHONERIA UB a Girona”, una exposició d'escultures sonores que els professors i alumnes del Laboratori d'Art Sonor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona van fer juntament amb el Taller de Foneria de la mateixa universitat. Escultures de metall fos de les quals ens va parlar el doctor Martí Ruiz, i que vam escoltar el dia de la inauguració de les seves mans i de les d'unes quantes de les seves alumnes. Unes escultures, a més, amb les quals el públic va poder interactuar. Una d'elles, "MASUB2024" del Jep Cerdà, es va mostrar al pati central de La Mercè de Girona, on el mateix Cerdà va donar una classe magistral oberta al públic, mentre va durar l'exposició.
 |
| MASUB2024, Jep Cerdà |
En Joan Gol, membre d'Ameba, es va encarregar de la part audiovisual del cicle, fent els teasers, cobrint els actes i editant les fantàstiques entrevistes que el completaven, i que podeu veure aquí mateix o al canal de YouTube d'Ameba. El disseny dels cartells i de la resta de la imatge gràfica del cicle va ser obra novament del dissenyador Xavi Casadesús. Vam comptar amb l'inestimable assessorament i complicitat de La Nuclear, que també ens va portar la gestió econòmica. La cobertura tècnica ens la va proporcionar Alter Sinergies, i Prodifusió es va encarregar de fer-nos presents a diferents punts de Girona i Banyoles. A més del suport econòmic de la Casa de Cultura de la Diputació de Girona, l’Ajuntament de Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta edició va comptar amb la col·laboració de l'Ajuntament de Banyoles, el Festival 17820, l'Associació Sonora Mutan Lab de Barcelona, el Laboratori d'Art Sonor i el Taller de Foneria de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, el Labo Flashback centre de creació contemporània de Perpinyà, La Marfà Centre de Creació Musical de Girona, l'Eumes escola de música avançada i so, el Centre Cultural La Mercè, El Modern Centre Audiovisual i Digital de Girona, la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona i el Bòlit Centre d'Art Contemporani de Girona.
Programació:
Concerts xerrada:
- Dissabte 14 setembre 2024, 12 hores, Auditori de l'Ateneu de Banyoles, Joana Moher + vermut electrònic Festival 17820, 14 hores, La Local Cooperativa, d.j. Goose
- Dijous 10 octubre 2024, 20 hores, sala d'actes Isabel Vilà Centre Cívic Barri Vell-Mercadal, Llantarts
- Dijous 14 novembre de 2024, 20 hores, Auditori Viader Casa de Cultura de Girona, Haize Lizarazu
- Dijous 12 desembre 2024, 19 hores, La Marfà, artistes seleccionats del projecte de residències Ganta 7 (Franck Vigroux & Mario G. Cortizo)
- Dissabte 18 gener 2025, 20 hores, Sala La Planeta, Orchestra Fireluche
- Dijous 20 febrer 2025, 20 hores, Auditori Viader Casa de Cultura de Girona, Oriol Graus
Activitats paral·leles:
Taller:
- Dissabte 05 octubre 2024, 10 hores, Eumes, Taller de fabricació d'un instrument electrònic (DIY-DIT), per l'Associació Sonora Mutan Lab
VII Jornades Internacionals de Cultura Sonora: “Transicions: horts sonors a Girona”:
- Dilluns 21 d'octubre de 2024, a les 14:30 hores, Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, per la doctora Carmen Pardo Salgado, amb Joana Moher i Jordi Murillo
Conferència:
- Dimarts 12 novembre 2024, 19:30 hores, Aula B Casa de Cultura de Girona, “L'electrònica d'avantguarda popular a Barcelona (abans del clubbing)”, per Germán Lázaro
Exposició:
- Dissabte 23 de novembre 2024, al dijous 19 de desembre 2024, sala planta baixa El Modern, “El so del metall. PHONERIA UB a Girona”, exposició d'escultures sonores del Laboratori d'Art Sonor i el Taller de Foneria de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Es va inaugurar amb una xerrada del doctor Martí Ruiz i una improvisació amb les escultures a càrrec del mateix docent i algunes de les alumnes participants de l'exposició. Una exposició que es va estendre fins al pati del claustre de La Mercè Girona on va haver-hi la peça "MASUB2024" del doctor Josep Cerdà Ferré dins l'espai Escultures al Claustre, restant allà fins al 19 de desembre. El 26 de novembre, també a La Mercè, en Jep Cerdà va oferir una classe magistral als alumnes d'escultura de l'Escola Municipal d'Art, oberta també al públic, a propòsit de l'escultura sonora i de la seva pròpia trajectòria.
Sobre els artistes participants:
Joana Moher presenta Ter Terra Tera Ter
Joana Moher, migrant, proletària, bruitista, sociòloga, domèstica, pedagoga, sonoplasta, dislèctica, comptadora d'històries i experimentalista plàstica transdisciplinària.
Investiga gairebé de forma monogràfica la interconnexió entre la sonoplàstia i les ecologies rurals i urbanes, a través del soroll i de l'acústica ecològica, així com de la poesia i l'experimentació del collage audiovisual. Explora també els biomaterials com a prima-matertant en vídeo com en paper sota el camuflatge d'Aouch Lab, per crear les seves memòries-documentació sonogràfiques, autoeditades en cassets i fanzins sota el segell Fome Bruta Sonoplàstia Gràfica i Glàndules Syntax.
Joana Moher va presentar els resultats sonors i visuals del projecte Ter Terra Tera Ter en el marc de la inauguració d'aquesta sisena edició d'El Generador a l'Auditori de l'Ateneu de Banyoles. El resultat de les cromatografies i la resta de documentació i elements generats com a resultat del projecte es van presentar en el marc de la VII Jornada Internacional en Cultura Sonora, que es va dur a terme a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, i va ser organitzada per la doctora Carmen Pardo Salgado, en vinculació amb el Grup de Teories de l’Art Contemporani, el laboratori PRISM / AMU de la Universitat Aix-Marseille i l’Associació Cultural Ameba de Girona. A més, l'historiador d'art i director artístic del cicle, Jordi Murillo, va realitzar una petita conferència sobre cultura postindustrial i pràctiques subversives d'investigació.
https://cargocollective.com/joanamoher/DATA-ACTION-DATA
Llantarts
Llantarts és un projecte artístic multidisciplinari que neix de la cerca i creació de noves sonoritats generades a partir d'elements reciclats, la funció dels quals no era originalment musical. Llandes de cotxes, tubs d'alumini, bidons..., es converteixen en idiòfons que expressen la seva pròpia veu.
Durant aquests darrers vint anys ha assistit i participat en tallers de lliure improvisació juntament amb artistes com Josep Maria Balanyà, Alvin Curran, Evan Parker, Fred Frith, Barry Guy, Za!, Pauline Oliveros, o Walter Thompsom. Fa un parell d'anys inicià el projecte Llantarts, el seu projecte més recent i personal, que es basa en l'ús de llandes de cotxe recuperades del desballestament. Les llandes de cotxe, aïllades de contacte amb altres superfícies, es converteixen en idiòfons, instruments que tenen so propi. Col·labora regularment en espectacles de dansa i poesia, integrant-ne les composicions musicals amb altres disciplines artístiques. La improvisació, l'experimentació i la generació de sons nous són actualment el principal objectiu del seu treball. El seu estil evoluciona constantment, sempre cercant noves formes d'expressió. Actualment, col·labora amb l'artista gironí Carles Torrent Pages, en la creació d'escultures sonores. A través d'aquestes, cerca crear experiències artístiques integrals i transformadores.
https://www.instagram.com/llant.arts/
Haize Lizarazu
Especialment interessada en la hibridació entre disciplines artístiques, el seu treball es mou entre la creació sonora, la improvisació i la performance musical. La línia de recerca que desenvolupa gira entorn del treball gestual del performer respecte al seu instrument.
És membre i codirectora artística de Container Ensemble, col·lectiu amb qui manté activitat concertística estable a Europa. Ha actuat en diversos festivals i sales en l'àmbit internacional: Festival Mixtur, Festival Ensems, Festival Internacional Cervantino (Mèxic), FIME (Brasil), Festival Musica (Strasbourg), EXIT (Uruguay), entre altres.
S’ha format com a pianista a l’ESMUC (Barcelona) i a la Hochschule für Musik Basel (Suïssa). Ha completat la seva formació en art sonor a la UB i actualment és estudiant de doctorat a la Universitat de Girona. Ens va presentar una sessió d'escolta que ens va permetre percebre les ondulacions que succeeixen en el transcórrer del temps, a través d'un piano expandit i la hibridació de l'acústic amb el digital.
Artistes seleccionats al projecte Ganta 7 (Franck Vigroux & Mario G. Cortizo)
El projecte Ganta 7 és un projecte de residències creuades transfrontereres, impulsat per La Marfà de Girona i Labo Flashback de Perpinyà, en el qual col·laboren El Mediator, La Casa Musicale i Ameba Associació Cultural. Els artistes seleccionats en aquesta 8a edició van ser Mario G. Cortizo i Franck Vigroux.
Franck Vigroux
Franck Vigroux va oferir un concert d'un estil inèdit al cicle, amb una música fosca i de caràcter industrial i E.B.M., seguint en la línia dels seus darrers àlbums als segells Raster i Aesthetical. Una música abrasiva i tel·lúrica formada per una sèrie de desenvolupaments, tant rítmics com atmosfèrics, que es despleguen en una mena de diàleg intens entre l'energia palpitant de la música electrònica i la dramatúrgia consubstancial a la música electroacústica.
Mario G. Cortizo
E-bo (per plat xinès i electròniques)
Partint del concepte minimalista de treure el màxim potencial amb el mínim nombre d’elements, Mario G. Cortizo explora totes les possibilitats tímbriques d’un únic instrument de percussió: el plat xinès. “Bo” és la paraula que fan servir al país asiàtic per designar tota la família de plats de diferents mides que produeixen de manera artesanal. Per donar nom a la composició ha volgut jugar amb el prefix “E”, que s’utilitza normalment per designar tot allò que fa referència al món electrònic. Mario G. Cortizo és percussionista, compositor i creador sonor especialitzat en música clàssica, contemporània i músiques del món. Treballa escoltant la individualitat i a la recerca d’un so únic i singular per a cada projecte, transcendint estils o formes musicals concretes.
Orchestra Fireluche presenta: PAREIDOLIES
L’Orchestra Fireluche és un grup instrumental de la Cellera de Ter (Girona) format per Montserrat Vinyes, Núria Valentí, Marina Boïgues, Àurea Moll, Nina Sunyer, Joaquim Sitjes, Jordi Subirà, Elena Gascon, Susanna Gascon, Domènec Boïgues, Laura Xiberta i David Sarsanedas que, des de l’any 2002, fa música amb instruments de joguina, curiosos, inversemblants, clàssics i propis de cultures d’arreu del món.
Combinant ingredients com ara la sonificació d'imatges, la mítica partida Kasparov vs. Topalov, la figura de Paquita Turón i Masgrau, els francesos Oulipo, el sistema de notació anglosaxona, les pareidolies, el Sonològic, i el llibre de Joan-Lluís Lluís Xocolata desfeta, amb vagues estímuls sensorials, biaixos cognitius, alteracions fruit de prejudicis, falses atribucions i pensaments delirants, l'Orchestra Fireluche ha creat un experiment en forma de concert (o un concert en forma d'experiment), en què les idees, les imatges, la música i les paraules interactuen entre si, donant lloc a resultats inesperats: PAREIDOLIES
- Pareidolia: Fenòmen psicològic pel qual una persona percep formes reconegudes, com ara rostres o figures, en objectes i patrons aleatoris, com núvols, taques, o superfícies irregulars.
Kasparov vs. Topalov (Hoogovens Wijk aan Zee, 1999): Considerada la millor partida d’escacs de la història.
Sonificació d’imatges: Procés de convertir dades visuals, com ara formes, colors o textures, en freqüències, ritmes, timbres i senyals acústiques en general.
Paquita Turón i Masgrau (1930-2022): Pintora autodidacta nascuda a can Serrallonga del Pasteral, autora d’una extensa obra paisatgística on predomina el seu entorn més proper.
Xocolata desfeta: Llibre de l’escriptor nord-català Joan-Lluís Lluís, on, a partir d’una sèrie de regles, reinterpreta una vegada i altra un mateix text.
OULIPO: Moviment literari fundat a França l’any 1960 que utilitza restriccions formals, patrons i altres tècniques per generar obres literàries.
A, B, C, D, E, F, G: Nom que reben, en el sistema de notació anglosaxona, les notes musicals la, si, do, re, mi, fa, sol.
Sonològic: Versió musical del popular joc lingüístic Paraulògic.
http://orchestrafireluche.cat/
Oriol Graus
Nascut a Barcelona el 1957, va estudiar composició i música electroacústica amb Gabriel Brncic, i informàtica musical amb Lluís Callejo. Ha assistit a cursos impartits per Luigi Nono, Dieter Schneabel i Josep M. Mestres-Quadreny. El 1986 va rebre una beca per participar en el “33 Internationale Ferienkurse für Neue Musik” a Darmstadt (Alemanya). Membre fundador de la AMEE (Associació de Música Electroacústica d'Espanya), entre 1997 a 2000 va ser vicepresident de l'Associació Catalana de Compositors. Va formar part del grup de música tradicional Lahiez, i del grup instrumental de música contemporània Phonos.
Des de 1980 fins al 1986 interpretà les seves composicions per a tres guitarres i guitarres preparades amb Antònia Montserrat, Jordi Rossinyol, Alejandro Sánchez, Mercè Capdevila i Oriol Rossinyol. Entre 1985 i 1989 va realitzar, conjuntament amb Mercè Capdevila, una sèrie de concerts multimèdia amb imatges i raigs làser, sent aquesta la primera vegada a usar-se raigs làser en escena a l'Estat espanyol. Entre 1990 i 1997 el seu treball es va centrar en la transformació electrònica dels sons dels instruments acústics tradicionals.
Interessat a aplicar a la música instrumental certes tècniques compositives pròpies de la música electrònica, el 1999 va estrenar “Stella Fugacis”, amb l'Orquesta de la Radiotelevisión Española, dirigida per Enrique García Asensio. El 2007 va treballar amb l'arquitecte Sergi López-Grado en una sèrie de projectes musicals enfocats a la creació de paisatges sonors urbans, entre ells “Camins d´aigua.” Des de l'any 2009, el seu treball se centra principalment en la música electroacústica, especialment en projectes de difusió multifocal amb configuracions que van dels 8 als 30 altaveus. Conjuntament amb artistes d'altres disciplines, ha creat projectes interdisciplinaris i multimèdia, i puntualment ha creat música per a dansa, curtmetratges i vídeos. Oriol Graus ens va presentar l'estrena d'un conjunt d'obres que porten com a títol "Secrets", en un viatge immersiu i de penombres on el silenci va ser tan important com el fet sonor. Un silenci actiu, però, això sí, en un viatge de sensacions i tranquil·litat que va ser molt celebrat pels assistents.
Associació Sonora Mutan Lab
MUTAN LAB és una associació cultural d'investigació i experimentació sonora centrada en l'ús i desenvolupament d'instruments musicals electrònics i electroacústics. Neix l'any 2017 al barri d'Horta de Barcelona per oferir i compartir altres formes d'escoltar i relacionar-nos amb el so des del seu espectre més ampli.
El projecte es desenvolupa com espai obert i col·laboratiu en constant evolució, en què la recerca i l'experimentació sonora són l'eix principal, i estudia com des de l'acció en comunitat es poden obrir noves vies/iniciatives per a la creació artística. Des de que va començar el projecte han organitzat, i hi han participat, en diferents festivals: Gutter Fest 2017, Sónar Barcelona 2017, Sónar Hong Kong 2018, Sonar Plus 2023, Festival de Música Ensems, LEM o Formes Diverses de vida, en d'altres.
Gràcies a les explicacions del Robert Martínez, totes les participants del taller vam aprendre els conceptes bàsics d'electrònica aplicada al so i de soldadura; vam passar un matí amè d'intercanvi de coneixement i de pràctica conjunta i ens vam endur a casa un aparell sonor fet per nosaltres mateixes.
https://www.mutanmonkeyinstruments.com/
Germán Lázaro
Jack Torrance, aka Germán Lázaro, ha escrit sobre música a diversos mitjans, com Cuadernos de Jazz, Tomajazz, Ruta 66o Cáñamo, entre d'altres, així com al seu bloc Overlook Hotel, que va estar obert entre 2009 i 2013. L'any 2012 va publicar el llibre “Orgues, orgueners i organistes de Gràcia”, una recerca en el patrimoni organològic de la vila barcelonina. Com a editor musical, a banda de col·laborar amb La Olla Exprés, va ser el coeditor del boxsetdedicat a Oriol Perucho, publicat el 2017 per Altervídeo, i que Ameba vam presentar a la Llibreria 22 de Girona amb alguns dels seus protagonistes.
http://jacktorrance-overlookhotel.blogspot.com/
Laboratori d'Art Sonor
El Laboratori d'Art Sonor del Departament d'Escultura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona desenvolupa els continguts d'art sonor a la Facultat de Belles Arts i treballa amb el so com a material d'expressió i cerca artística. Al Laboratori d'Art Sonor s'experimenta amb la relació física amb el so, l'escultura sonora, l'objecte sonor i les accions sonores. S'introdueix l'experimentació amb l'espaiament del so: les instal·lacions sonores i els ambients sonors, l'arquitectura sonora i els espais de ressonància, les formes del so o cimàtica, la poesia sonora i la polipoesia. El Laboratori d'Art Sonor desenvolupa la tasca d'investigació dins del Grup de Recerca Interdepartamental Barcelona: Art i Creació (BR::AC), de la Universitat de Barcelona, reconegut pel Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya. Junt amb el Taller de Foneria de la mateixa Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, han creat les escultures sonores de metall fos que podrem veure i tocar a l'exposició.
http://www.ub.edu/avd/ca/departament/infraestructures/laboratori-dart-sonor/
El Generador és un projecte pensat, dirigit, coordinat i promocionat per l'artista, activista cultural i programador d'Ameba Jordi Murillo Giralt per a Ameba Associació Cultural de Girona.
Es pot seguir la informació del cicle i altres activitats d’Ameba a la web de l’associació, http://amebacultura.blogspot.com i a les xarxes socials de l’entitat, a Instagram, Facebook, X i al nostre canal de Youtube.
+ informació sobre el Jep Cerdà a:
https://issuu.com/josepcerda/docs/josep_cerd__llibre_brac2
https://www.instagram.com/e.fimer/
http://artsonor.net
 |
| El Generador a la web de CCG |
 |
| Fes click aquí per veure l'entrevista |
 |
| Fes click aquí per veure la notícia original |
Dissabte 29 de juny vam estar al BONE X IKLECTIK Festival 2024 participant de la xerrada organitzada amb les agents actives de la música experimental a casa nostra, en un festival amb tallers experimentals oberts al públic familiar, fira de discogràfiques i un line-up fantàstic, amb els :zoviet*france:, l'In C de Terry Riley a càrrec d'una bona tropa d'amics i amigues i molts altres noms que van fer la delícia dels amants de l'experimental.
Dissabte 29 de juny
Fabra i Coats + Afterparty a La Deskomunalhttps://bonexperimental.com/
El setembre de 2023 es va posar en marxa novament El Generador, en la que va ser la seva cinquena edició, i amb la que va tornar a apropar l'experimentació sonora a la província de Girona. El Generador és una mostra de xerrades/concert d'experimentació sonora. Però també és un espai de recuperació de la memòria artística en l'àmbit sonor, un laboratori de mostra de processos de creació musical, un altaveu pels projectes emergents de música experimental i un aparador d'instruments inventats. En aquesta nova edició, es van ampliar els espais, es va portar el projecte a un nou municipi i es van teixir complicitats amb tres entitats amb les quals l'Associació Cultural Ameba comparteix objectius comuns.
Des de setembre de 2023 a febrer de 2024, un total de vuit artistes sonors van estar compartint amb el públic del festival unes formes d'afrontar el fet sonor tant diferents com complementàries. L'Auditori Viader i la sala d’exposicions de Casa de Cultura de Girona, La Marfà -Centre de Creació Musical, la Sala d'actes Isabel Vilà del Centre Cívic Barri Vell-Mercadal, seu d'Ameba, i l'Auditori de l'Ateneu de Banyoles, van ser els espais en els quals es va desenvolupar la mostra.
Una altra novetat respecte a edicions anteriors va ser el canvi de dia i hora. Les sessions es van celebrar els dissabtes a les 12 hores, mantenint, això sí, la cadència d’una sessió cada mes, i la gratuïtat de la proposta. Eloi el Bon Noi, Patxi Valera, Tomomi Kubo & Ferran Besalduch, Reyes Oteo, Sarah Rasines i les dues propostes seleccionades en la convocatòria Ganta 6, Queer Falafel (Anthony Kmeid) i el francès Souzo (Patrick Pereira), van ser els artistes que conformaven el line-up d’aquesta edició. El disseny dels cartells el va portar a terme, un cop més, el dissenyador Xavi Casadesús i, a més del suport i col·laboració de les diferents entitats implicades en aquesta 5a edició, el cicle va tornar a comptar amb l’assessorament i la implicació de La Nuclear i els serveis tècnics d'Alter Sinergies.
Aquesta va ser la programació del cicle:
- Dissabte 16 de setembre de 2023, 12 hores, Auditori de l’Ateneu de Banyoles: Eloi el Bon Noi.
- Dissabte 21 d’octubre de 2023, 12 hores, Auditori Viader Casa de Cultura de Girona: Sarah Rasines.
- Dissabte 25 de novembre de 2023, 12 hores, Sala d’exposicions Casa de Cultura de Girona: Patxi Valera. Activitat familiar
- Dissabte 16 de desembre de 2023, 12 hores, La Marfà -Centre de Creació Musical: Queer Falafel (Anthony Kmeid) i Souzo (Patrick Pereira), artistes guanyadors del projecte Ganta 6.
- Dissabte 27 de gener de 2024, 12 hores, Auditori Viader Casa de Cultura de Girona: Tomomi Kubo & Ferran Besalduch.
- Dissabte 17 de febrer de 2024, 12 hores, Sala d'actes Isabel Vilà del Centre Cívic Barri Vell-Mercadal: Reyes Oteo.
Sobre els artistes participants:
ELOI EL BON NOI
Sota aquest nom artístic, Eloi Isern, compositor, live coder i jeroglifista, inaugurarà el cicle a l’Ateneu de Banyoles el 16 de setembre, en un acte conjunt amb la gent del Festival de Música Electrònica i Art Digital, 17820. Llicenciat superior en composició pel Taller de Músics, recentment ha centrat la seva activitat en el live coding per la facilitat i la immediatesa que aquesta forma de fer música li proporciona.
El live coding és una modalitat artística i una tècnica creativa que es basa en l'escriptura de codi a temps real usant programari interactiu. És una nova modalitat al terreny de la música electrònica i la improvisació. Els live coders exposen i modifiquen a temps real el programari generant música i/o imatges mentre la manipulació del codi és projectada permetent al públic veure tot el procés. El live coding és una eina ideal per generar música nova de manera immediata i improvisar a temps real amb ella.
Creador d’espais sonors, compositor de bandes sonores i membre del col·lectiu internacional de live coders Top Lap, ha participat en nombrosos esdeveniments artístics fent servir el codi de programació de forma creativa.
El compositor i live coder Eloi Isern, aka Eloi el Bon Noi, inaugurarà el cicle a l’Ateneu de Banyoles el 16 de setembre. Eloi el Bon Noi utilitza la tècnica del live coding per esculpir una sèrie d’escultures sonores. Un recull de peces amb estructures complexes, autogeneratives, que mai es tornen a repetir de la mateixa manera gràcies a l’escriptura d’algorismes a temps real on les iteracions, la randomització i la incertesa són peça clau. Plena de contrastos, la seva música contraposa moments de gran saturació de l’espectre amb instants de minimalisme puntillista, o harmonies cristal·lines amb fragments de noise i glitch. Tot i ser una disciplina amb més de 10 anys de recorregut, el live coding encara és tot un desconegut al nostre país. Per aquest motiu, l’Eloi ens va fer una petita xerrada on va exposar en què consisteix aquesta tècnica i tota la cultura que hi ha darrera.
https://linktr.ee/eloielbonnoi
 |
| Clicka a la imatge per enllaçar amb la seva web |
SARAH RASINES
El 2018 crea Crystal Mine per promoure l'intercanvi de música sota la filosofia del #anticopyright. Aquest segell independent està destinat a treure música a casset, principalment; reforçant els projectes frescos i arriscats basats en l'experimentació. I el 2019 presenta Crystal Mine Radio per a Radio Relativa. Un programa per a ràdio amb periodicitat bimensual en què s'exploren les darreres tendències i els interessos del segell a través de diferents formats. Imparteix tallers de Creació Musical i Art a Museus, Biblioteques, Festivals i Centres d'Art per a nenes i nens que combinen dues importants fases d'experimentació dins de les seves accions de didàctica artística paral·lela: l'experimentació amb el contingut metaliterari i l'experimentació amb el so més enllà fins i tot de la música.
A Sarah Rasines li interessa tot el que té a veure amb la cultura de la casset; en un sentit molt ampli i, també, de superació de certs límits. La seva constant investigació musical l'ha portat a conèixer alguns llocs on ha après a desenvolupar noves maneres de relacionar-se amb el medi, en processos col·lectius que han estat molt vinculats a l'escena de la improvisació i de l'experimentació amb el so.
Els seus concerts amb walkmans, cassettes i algunes que altres màquines radicalment bàsiques, són ja coneguts.
Així, hem pogut veure les seves intervencions a Tabakalera a Sant Sebastià, al Centre del Carme a València, al Museu Vostell Malpartida de Càceres, a La Casa Encesa a Madrid, a Azkuna Zentroa a Bilbao, a Hangar a Barcelona, al Centre Párraga de Múrcia o a Le Larraskito Kluba a Bilbao, entre d'altres.
PATXI VALERA
ACTIVITAT FAMILIAR
ARTISTES SELECCIONATS AL PROJECTE TRANSFRONTERER GANTA 6
https://web.girona.cat/lamarfa/suport/ganta
Els artistes seleccionats van ser:
QUEER FALAFEL / ANTHONY KMEID
Projecte: Un tros de Beirut
Artista multidisciplinari libi-català. El seu treball interseca música, visuals i performance, sempre amb un contingut autobiogràfic que investiga la seva identitat ètnica i de gènera, des d'una perspectiva transfeminista i de-colonial. Anthony Kmeid/ Queer Falafel és un artista libi-català multidisciplinari que interseca visuals, música en viu, teatre físic i dansa. El seu treball està basat en la investigació de la seva identitat ètnica i de gènere amb una perspectiva reivindicativa queer i anticolonial. La seva primera peça Los Papeles (2018) és un solo de teatre físic amb text i música acústica que explica la història d'una relació queer que va tenir al Líban i el procés injust d'immigració a Europa amb un passaport libanès. Presenta la seva segona peça PareMeu (2019) dins del marc del festival de la Mercè. Aquest treball de docu-teatre retrata el seu pare i parla de la seva relació amb ell, la masculinitat, l'homosexualitat i la guerra civil al Líban. La seva tercera peça TECNÒCRATA (2021) reflexiona sobre la imatge que projectem en les xarxes socials. El treball explora la fetitxització de la seva identitat queer àrab i com fa servir de les dissidències per tenir la seva marca d'artista en un sistema capitalista. En 2022, crea BLAST amb Pako Serrano/Mad Monkey, un duo de música electró-àrab amb performance queer. Reclamant espais, transmutant dissidències, desconstruint binarismes. Neo-traumatic electro boom boom Anthony té un personatge drag jode-gènere que es diu Queer Falafel, ha estat girant pel món fent performance polititzada en espais i col·lectius queer i de gent racialitzada. Creant i generant espais i referències per persones queer i àrab.
https://www.instagram.com/queerfalafel/
SOUZO / PATRICK PEREIRA
Souzo és un DJ i productor musical francès originari de Catalunya. La seva passió per la música va començar a desenvolupar-se de jove quan va descobrir un parell de tocadiscos i una mescladora a l'habitació del seu germà gran. Fascinat per aquest equipament, es va submergir en l'art del DJ. La seva connexió amb els discos va obrir les portes a un nou món musical.
Decidit a fer de la música el seu camí vital, Souzo va decidir seguir estudis en aquest camp. Es va graduar a l'Escola d'Enginyeria del So de París, on va adquirir les habilitats necessàries per comprendre i manipular els aspectes tècnics de la música. Amb la seva formació tècnica i amor pel DJ, Souzo també va decidir explorar la producció musical. Va combinar les seves habilitats de DJ amb la seva creativitat artística per desenvolupar el seu propi estil musical. Els seus DJ sets i actuacions en directe reflecteixen la seva passió per les diverses facetes de la música electrònica. Està igualment interessat en les atmosferes minimalistes i amb una textura rica en paisatges sonors amb ritmes expressius. Aquesta diversitat també és present en les seves produccions, la qual cosa li permet mantenir un estil místic i explorar lliurement el llenguatge experimental.
Souzo presenta regularment un programa a la ràdio Rinse France, on comparteix la seva selecció de música. A més de les seves activitats d'estudi i ràdio, Souzo actua a l'escenari en esdeveniments com LaZonz, La Calypso, Bleu, Saturnales, Mediator, per citar només alguns exemples. També és un dels productors del festival Vermeille, al Fort St Elme. Continua la seva exploració en el camp de la música electrònica mantenint el seu estil únic i adoptant un enfocament musical eclèctic. El seu afany de superar els límits i descobrir nous horitzons es reflecteix en la seva constant recerca artística.
Com a resultat de la seva residència dins el projecte Ganta 6, ens va presentar una actuació centrada a crear una atmosfera sonora que ressaltés la relació entre l'home i la màquina en un diàleg experimental i espiritual entre l’artista i un sintetitzador modular. L'objectiu principal era transmetre les seves emocions i intencions a aquest instrument d'una manera crua i esperar una resposta a canvi. Mitjançant la configuració del sintetitzador i els seus comportaments acústics, ones i textures que produeix, reacciona de manera automatitzada, donant a la màquina una certa autonomia dins d'aquest projecte. Aquest sintetitzador modular havia estat compost i muntat per l’artista al llarg del temps. L'enfocament d'aquest tipus d'instrument difereix del d'un sintetitzador tradicional, ja que la capacitat de personalitzar cada element, li permet expressar-se plenament. En seleccionar cada mòdul, determina subjectivament les emissions sonores produïdes per l'instrument. Així, les seves inspiracions i sensibilitat musical continuen sent el nucli d'aquesta creació.
https://www.instagram.com/souzo.inst/
TOMOMI KUBO & FERRAN BESALDUCH
Tomomi Kubo és una ondista, improvisadora i compositora. Com a intèrpret i compositora s'ha involucrat en un ampli ventall d'activitats: col·laboracions amb orquestra, música de cambra, dansa contemporània i també a l'enregistrament de bandes sonores per a pel·lícules, teatre, sèries de televisió i espots publicitaris. Després de graduar-se a la Universitat de Música a Kunitachi, Tomomi Kubo es trasllada a París per cursar els seus estudis d'Ondes Martenot al Conservatori Nacional de França Boulogne-Billancourt on es graduaria obtenint el primer premi de la seva promoció de manera unànime. Entre els mestres d'Ondes Martenot hi ha els prestigiosos Takashi Harada i Pascale Rousse-Lacordaire. En totes aquestes activitats sempre hi ha tractat de transmetre l'alegria i la grandesa d'aquest meravellós instrument.
Pel que fa a Ferran Besalduch, després de realitzar una doble carrera entre el jazz i la música clàssica contemporània els darrers anys ha aprofundit en la recerca de noves sonoritats: la improvisació lliure, experimental i intuïtiva. És especialista en els saxos extrems: baix i sopraní. Actualment, focalitza el treball en el seu projecte amb saxos curiosos i electrònica, amb el seu àlbum "Argonauta" (Call it anything records); el duet d'instruments poc comuns amb Tomomi Kubo, amb l'àlbum "Gyotaku" (Call it anything records); amb el grup de doom metall instrumental Coure i l'àlbum "Inversum Nema" (Nooirax records). Treballa de professor a l'Escola Municipal de Música Josep M. Ruerai Conservatori de Granollers.
Després de realitzar diversos concerts junts, Tomomi Kubo (Ondes Martenot) i Ferran Besalduch (saxo baix, saxellino i electrònica), van publicar el seu nou disc “GYOTAKU” amb el segell Call It Anything Records. La seva interpretació es basa en la improvisació lliure i experimental, amb una instrumentació molt especial. Els timbres de les Ondes i del saxo es sumergeixen en una amalgama de colors absolutament variats, rics en harmònics que porta als intèrprets a passejar per la música més espectral fins a jugar amb melodies que fan viatjar a l'oient d'Orient a Occident i viceversa. "GYOTAKU" ha estat presentat a BBC Radio3 “Freeness”, al club de jazz de Carlos Pérez Cruz, Sonic Wormhole, Radionorone, The modern i Vericuetos. Aquest matí ens van oferir una música única que ens va fer gaudir del seu so particular i una atmosfera incomparable.
REYES OTEO
Compositora, violinista, violista i lutier electrònica especialitzada en música instrumental i en la invenció i desenvolupament d'instruments sensibles al foc, la humitat, la llum, les plantes i animals i peces de roba interactives vestibles. Ha creat un univers sonor de gran fantasia, plasmat a les seves més de 70 obres simfòniques i electròniques compostes. En la seva faceta de lutier electrònica, ha inventat i desenvolupat més de 30 instruments electrònics interactius (Fructófono, Guardainfantes Interactivo, Wormphone, Piedra con clavos, Quijada Magnetotáxica...) tant per a l'electrònica en viu, com específicament per sonificar l'escena i la dansa; i el projecte cíborg de sensors sobre la pell i de visuals làser KittKittPEOW!!!
NOTÍCIES VESPRE DEL 20/02/2024 - Televisió de Girona
Traça un camí de recerca progressiu cap a l'embodiement de l'electrònica. Va realitzar els seus estudis de violí, filosofia i electrònica, i es va graduar el 2007 en Composició. La seva creació va des de la música clàssica contemporània instrumental cap a la música electrònica experimental, desenvolupant simultàniament la tasca docent a la Càtedra de Composició de Conservatori Superior de Música de Còrdova i Màlaga, on ha dirigit a més el Taller de Música Contemporània. Com a compositora, ha rebut encàrrecs per a sales, museus i festivals per tot el món, de Nova York a Hèlsinki, passant per Mèxic, França, Bogotà, Suècia, o Espanya.
Com a compositora electroacústica, Reyes Oteo utilitza tècniques de processament digital del so per crear música a partir de la captació de les múltiples variables físiques del cos en directe. En la seva sessió a El Generador, Resyes Oteo ens va presentar la peça Formas de amor, amb música de Reyes Oteo i Diana Pérez Custodio, i textos de Ibn Hazm i Sant Juan de la Cruz.
Formas de amor uneix la dansa, la poesia, les arts visuals i la música electrònica en viu. L'espectacle està dividit en dues parts clarament diferenciades d'una mitja hora de durada cadascuna. La primera es titula El collar de la paloma, amb música de Reyes Oteo i textos extrets de Tawq al-hamama d'Ibn Hazm; la segona, titulada 4 ostinati amorosi, consisteix en la música de Diana Pérez Custodio sobre textos extrets del Càntic espiritual de Sant Juan de la Cruz.
La ballarina maneja de vegades una Quijada magnetotáxica, és a dir, una maixella de vaca a l'interior de la qual es troba amagat un superimant, i que interactua amb una peça que conté un sensor de magnetisme. Així, el seu moviment en ballar dispara o modela diversos sons; i tot això, barrejat amb la veu i l'alè recollits a través d'un micròfon, és processat en temps real per una intèrpret electrònica i agregat a una part d'electroacústica preenregistrada. Mentrestant, una artista visual crea una obra viva mitjançant retroprojeccions en directe sobre el fons i sobre el cos que dansa.
Van acompanyar a l'artista:
- Diana Pérez Custodio: compositora, investigadora i docent. Especialment interessada en la veu humana, les noves tecnologies i la barreja entre diferents arts. És Doctora en Comunicació Audiovisual. Posseeix els Títols Superiors de Solfeu, Piano, Música de Cambra i Composició. https://dianaperezcustodio.com
- Ana Díaz Olaya: Directora de la Càtedra de Flamencologia de la Universitat de Màlaga. Experta en dansa clàssica, dansa contemporània, dansa espanyola i flamenc.
- Yolanda Matarán: Artista plàstica, especialista en percussió ètnica, actriu, palmera flamenca i docent. Dotora Magistral en Llengua i Literatura Moderna i Comparada, Universitat de Bolonya. Màster Erasmus Mundus Gemma, TFM El Llenguatge del Cos Sonor a través de les Palmes al Flamenc.
https://reyesoteoinlab.wordpress.com
El Generador 5a edició va comptar amb el suport econòmic de la Diputació de Girona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Girona; amb la col·laboració de l’Ajuntament de Banyoles, el centre de creació musical de Girona La Marfà, el centre de creació cultural de Perpinyà Flashback, el Centre Cívic Barri Vell-Mercadal de Girona i el Festival de Música Electrònica i Art Digital de Banyoles, Festival 17820.
Les imatges corresponents a les sessions d'El Generador, i els vídeos promocionals, són creacions de Joan Gol.
El Generador es porta a terme amb l’assessorament de La Nuclear, i l'assistència tècnica d'Alter Sinergies. El disseny gràfic d'El Generador és obra de Xavi Casadesús.
L’Associació Cultural Ameba de Girona ha dut a terme la quarta edició de la Mostra de concerts xerrada d’experimentació sonora El Generador, un cicle divulgatiu iniciat el 2016 i que, des de llavors, ha portat a la província de Girona fins a quinze propostes diferents d’aquesta disciplina artística. Ameba segueix amb el seu propòsit d’apropar a terres gironines propostes artístiques professionals de qualitat de les diferents tendències que configuren l’ampli, dispar i lliure arc de l’art sonor contemporani. Una mostra que es vol paritària, que dona veu als artistes presents al territori com a aquells que venen de més enllà, i que vol presentar a artistes consagrats dins l’escena experimental, així com aquells més amagats.
Al llarg de les anteriors edicions, El Generador ha anat derivant per la ciutat de Girona, primer a La Cova de la plaça de l’Assumpció del barri de Sant Narcís, sota l’aixopluc de La Volta i, en la darrera edició l’any 2021, a la Casa de Cultura de Girona, a La Marfà i al Teatre Municipal d’Olot, estenent-se pel territori més enllà de la ciutat de Girona. En aquesta quarta edició ens vam enclavar a la Casa de Cultura de Girona, a l’Auditori Josep Viader, a més d’oferir una de les sessions a La Cellera de Ter. Totes les sessions van ser en dijous i van ser gratuïtes.
El cicle es va iniciar el mes de setembre de 2022 i va finalitzar el gener de 2023, quedant la programació de la següent manera:
Dijous 15 de septembre de 2022, 20 hores, Auditori Viader Casa de Cultura de Girona: Amsia.
Dijous 20 d’octubre de 2022, 20 hores, Auditori Viader Casa de Cultura de Girona: Mercè Capdevila.
Dijous 17 de novembre de 2022, 19 hores, Teatre Centre Cultural Parroquial, La Cellera de Ter: Void + els alumnes de Som Música de La Cellera de Ter.
Dijous 15 de desembre de 2022, 20 hores, Auditori Viader Casa de Cultura de Girona: Eli Gras.
Dijous 19 de gener de 2023, 20 hores, Auditori Viader Casa de Cultura de Girona: Ivan Telefunken.
Amsia
Amsia és una figura amagada dins la tant amagada com desconeguda escena d’aquella música experimental basca que, uns anys després de la seva eclosió, va protagonitzar una hègira cap a territoris més receptius que els de la literal cultura peninsular.
Amsia treballa les tècniques del collage sonor emprant materials de diverses procedències, fonts sonores que provenen tant del sintetitzador com de l’ús dels vinils, el samplerisme i les orquestracions MIDI. Aquests elements es troben en la cerca d’allò impredictible que realitza Amsia per generar músiques amb un aire dramàtic i inquietant que ens submergeixen en un imaginari sonor desordenat i d’estranya bellesa.
Mercè Capdevila és una pedagoga, pianista i compositora catalana especialitzada en els camps de la música instrumental i electroacústica. S'endinsà en el camp de la música electroacústica de la mà del mestre i compositor Gabriel Brncic, al Laboratori Phonos de Barcelona i perfeccionà l'aprenentatge de composició amb Josep Maria Mestres Quadreny, Coriún Aharonián, Carmelo Bernaola, Luis de Pablo i Luigi Nono.
El curs 1993-1994 va ser compositora invitada a l'estudi d'Aaron Copland al School of Music Queens College, de la City University of New York. S'especialitzà en el camp de la creació electroacústica, per bé que també es dedicà a la música mixta i a la instrumental, i participà en muntatges multidisciplinaris que combinaven la música amb la llum, moviment, raigs làser i la veu en recitals poètics.
Fou membre fundadora de l'Associació de Música Electroacústica d'Espanya (AMEE) i formà part del patronat del Laboratori de Música Electroacústica PHONOS. És membre de l'Associació Catalana de Compositors.
http://www.accompositors.com/compositores-curriculum.php?idComp=28
Aquí podeu veure la seva peça Intermezzo 23-F per a cinta i viola (1981): https://www.youtube.com/watch?v=RkCpySE1O-Q
Void
Terrarium és una de les infinites possibilitats d'aquest projecte basat en l'enllaç què els sensors de moviment que porta David Viñolas als canells proporcionen per tal de connectar el què passa a la bateria amb els sintetitzadors, i que deixa un espai ampli a la improvisació. Mentre que l'energia la posa Viñolas controlant tota l'execució, el codi al darrere de VOID permet a Carlos Martorell donar l'últim toc sonor i tancar un cercle que es retroalimenta constantment entre ells. VOID és una iteració més del treball d'experimentació amb sensors de moviment que Martorelll ha desenvolupat en els últims anys per als seus altres projectes (Ensemble Topogràfic i Shoeg), a partir del seu interès per la unió entre moviment i so.
VOID són David Viñolas (David Viñolas Trio, Funkystep & The Sey Sisters) i Carlos Martorell (Shoeg, Ensemble Topogràfic).
Tota la informació a www.carlosmartorell.net/void
I aquí un tema seu: https://www.youtube.com/watch?v=-CLXDy5OZtU
Artista multidisciplinar, Eli Gras va iniciar la seva trajectòria en la música experimental a principis dels vuitanta. Ha publicat àlbums en solitari i al costat d’en Pelayo Arrizabalaga, Motor Combo i Obmuz entre altres col·laboracions.
Musicalment, ha recorregut un eclèctic ventall de gèneres que van des de l’art radiofònic, noise, electro-pop, música grega, minimalisme, folk, coral o electroacústica, encara que sempre s’ha centrat en la improvisació lliure i l’art sonor.
Ivan Telefunken volia ser el rei d'Espanya, però la plaça ja estava agafada. Ara intentarà regnar als vostres cors mentre interpreta la seva música de vanguarderia, mambos bomba, calypsos per a l'apocalipsi i rock-and-rolls somnàmbuls.
Ha acompanyat durant molts anys a músics com Pascal Comelade, Albert Pla, Pau Riba, o als poetes Ajo i Enric Casasses. Va formar el grup 'Don Simon i Telefunken'. Ara actua sota el seu propi nom.
Podeu escoltar la seva música a https://donsiytelefu.bandcamp.com/
 |
Des del mes de setembre i fins desembre del 2021 a raó d'una sessió al mes vam rebre la visita d'un duo i tres solistes amb quatre propostes ben diferents dins l'ampli panorama de l'experimentació sonora. Concerts acompanyats de xerrades participatives amb el públic, que ens van permetre conèixer de primera mà el treball dels artistes que ens van visitar i aprofundir en el coneixement d'aquesta disciplina artística i musical.
 |
| Notícia completa a https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2028652-el-generador-treu-l-experimentacio-sonora-del-reducte.html |
 |
| Noticia completa a https://www.diaridegirona.cat/cultura/2021/09/15/quatre-formes-d-escoltar-i-57301158.html |
Dia: divendres 24 de setembre de 2021.
Hora i Lloc: Olot, 19 hores. Teatre Principal d'Olot.
Des de 1997 Adriana Montorfano, flauta travessera i Cecilia Arditto, composició (ambdues originàries d'Argentina), treballen juntes en projectes que exploren la relació entre so, imatge, objectes, moviment i arquitectura. Tots ells amb un fort èmfasi en la notació musical.
A partir d’una formació acadèmica musical, la música de cambra no només demana tècniques instrumentals ampliades, sinó un conjunt ampli que inclogui dansa, llanternes màgiques, objectes i l’espai al voltant. L’objectiu és trobar “un llenguatge expandit on no només es canti el so, sinó el moviment i l’espai”. Els agrada pensar que en el seu treball totes les disciplines s’uneixen al cor de la música, essent la música no només una categoria artística sinó una manera d’entendre el món.
Monotorfano Arditto Duo ha ofert concerts i tallers a Països Baixos, Argentina i Espanya. El seu darrer projecte, Musique Concrète, va estar seleccionat per Nieuwe Geneco per representar els Països Baixos a ISCM 2020 a Nova Zelanda.
 |
MONTORFANO-ARDITTO |
Ens van presentar els espectacles Musique concrète i Orquestra del Temps.
Musique Concrète
Set peces / Instal·lacions adaptades per objectes, cinta i projectors de diapositives.
Dos intèrprets manipulen objectes sonors i projectors de diapositives creant instal·lacions audiovisuals en diàleg amb l'arquitectura del lloc.
Imatge i so són generats amb parafernàlia low-tech en temps real, creant escenes audiovisuals en viu.
Musique Concrète és un cicle de 7 peces que brinden homenatge a diferents objectes: màquina d'escriure, màquina de cosir, telèfons de llauna, tocadiscs, ventiladors, ràdio i vinil.
Aquests objectes sonors "canten" en contrapunt amb un silenciós cor de projectors de diapositives antics a càrrec de la imatge.
Aquest projecte, a les fronteres del teatre, les arts plàstiques i el cinema, prové del cor de la música de cambra. La música, la imatge i el disseny de l'espai estan organitzats en una partitura que crea escenes audiovisuals complexes amb mitjans senzills (senzill no és el mateix que fàcil!).
El duo conformat per Alu Montorfano, flautista i artista polifacètica, i la compositora Cecilia Arditto, interpreta aquest cicle de peces, experimentant amb materials i formes. Si bé de caràcter exploratori i innovador, les peces estan 100% escrites (so i imatge) en una partitura, investigant també els processos d'escriptura per a música de cambra que atén també a la imatge i a l'espai.
Sostenibilitat i RESISTÈNCIA
Musique Concrète crea música amb objectes de segona mà, generalment comprats en els mercats de puces, a internet o literalment rescatats de les escombraries. Ens agrada pensar que aquest acte no està relacionat amb un sentiment nostàlgic cap a les coses del passat, sinó arrelat en un acte de resistència que es pregunta: què és considerat obsolet o útil en la nostra societat? I qui és el que dictamina aquests patrons de servible-inservible?
Obsolescència és un concepte que no només s'aplica als objectes sinó també a les idees. Revisar aquests conceptes, reformulant preguntes importants sobre que és considerat valuós en la nostra societat de consum, és l'humil i sentit homenatge d'aquest projecte.
Passat I FUTUR
Les arrels d'aquest projecte es troben en la música de John Cage, Pierre Schaeffer i Edgard Varese. Musique Concrète utilitza materials similars als d'aquests innovadors del so, mig segle després; però no per a respondre les mateixes preguntes d'abans, sinó per construir mons substancialment diferents.
Els objectes quotidians a la dècada dels '40 eren utilitzats per les avantguardes com una bandera de rebel·lia en contra de l'academicisme. Ara són un crit en contra de la societat de consum. Els instruments anàlegs que mig segle enrere eren tecnologia punta, ara són rescatats de l'oblit i de la seva condició d'inservibles com un acte de resistència al capitalisme.
L'esperit de Musique Concrète, està clarament basat en aquests pioners, però com ells abans, té un compromís amb la societat aquí i ara.
I aquí un vídeo:
https://vimeo.com/259418000
Obra/instal·lació per a flauta, tape, altaveus i projectors de diapositives.
“El temps erosiona, genera espais, buits, ressonàncies i dibuixa formes, deixa rastre, marca… El temps enforteix i a la vegada genera vulnerabilitat. ¿Què és el que queda? És un procés orgànic que es repeteix i que compartim.”
Viatge en el temps
L’objectiu de l’Orquestra del temps és documentar el pas del temps en las coses i en les persones. L’Orquestra del temps planteja un diàleg entre la flauta en viu, que representa el present, i una sèrie de gravacions que materialitzen el passat en una cinta pre-gravada. Aquestes gravacions són reproduïdes mitjançant una col·lecció d'altaveus, la majoria del quals són trobats en mercats de segona mà. El mateix fragment s’escoltarà diferent, depenent dels altaveus que s’utilitzen, ja que ells mateixos no només amplifiquen, sinó que també filtren (canvien) la qualitat del so.
La flauta en viu, amb les seves possibilitats il·limitades de sons tònics i percussius, parlats, cantats, bufats, etc., presenta una paleta orquestral ideal per al contrapunt amb els sons electrònics creats per síntesis a l’ordinador i reproduïts mitjançant els nostres modestos altaveus. Els altaveus vells erosionen, fereixen i vulneren el so. L’Orquestra del temps treballa amb aquestes despulles, convertint-les en una cosa bella: un so trencat és como un cantant vell, on la seva veu esquerdada parla d’una vida viscuda, més que d’un problema de tècnica vocal.
Història del soroll
L’Orquestra del temps treballa amb sons elèctrics pre-gravats genèrics: sinusoides, bandes de soroll, brunzit i “fritures” reproduïdes a través de diferents altaveus que, a més, li afegeixen el seu propi color a la textura. Orquestra del temps també utilitza material melòdic pur. Les melodies pre-gravades, filtrades o “gastades” per els diferents altaveus permeten caracteritzar clarament les accions dels altaveus, i com modifiquen els materials musicals que passen a través d'ells. La versatilitat de la flauta, virtuosa en l’aspecte melòdic però també en el mon del soroll -utilitzant amplis recursos de tècniques esteses -, és l’element d’unió entre les textures electròniques i de sons més clàssics.
Filosofia per escoltar
És a més interesant el contrapunt del so ple de la flauta amb les gravacions filtrades, confrontant l’abans (la gravació gastada) i el present (la flauta plena en viu), produint un diàleg no només sonor sinó també filosòfic.
Obra-mapa
El recorregut formal de la peça és també espacial. La partitura estructura els materials musicals tant en el temps com en l’espai. Cada secció de la peça es situa en diferents llocs de l’escena, i utilitza un set-up diferent, amb diferents altaveus que permeten diferents orquestracions. La partitura també organitza l’espai en relació a “lluny - a prop” i composició acústica del so “surround” i planificació de la música en l’espai tridimensional.
Aspecte visual
Un grup de projectors antics, connectats a un ordinador, projecten patrons de llums. Aquests dissenys minimalistes, projectats sobre els objectes, la flautista i l’espai, creen una peça-instal·lació en sincronia amb la música. Orquestra del temps parla de l’erosió del so i de la imatge a través dels seus agents mecànics: els altaveus que tenen la seva contrapartida visual en els projectors de diapositives antics. Aquests objectes low-tech, no només han sigut abandonats pel desgast natural del temps natural de les coses, sinó també per una societat de consum cada vegada més voraç. En l’Orquestra del temps, rescatem aquests objectes obsolets no com un acte de nostàlgia, sinó de resistència. L’Orquestra del temps no només viu en el passat; projectors i altaveus estan connectats a un ordinador que els controla i els potència, en un clar exemple d’integració de noves i antigues tecnologies.
La caixa negra
Quatre sets d'altaveus estan distribuïts en l’espai, creant diferents possibilitats tímbriques (cada set sona diferent) i espacials (disseny de l’espai octa fònic “low-tech). Una sèrie de caixes de cartró negres, completen la instal·lació. Els projectors de diapositives creen diversos dissenys sobre els altaveus i les caixes de cartró creant una escenografia dinàmica. Un parell de projectors i reproductors de casset, ubicats dins de les caixes de cartró son accionats des de la consola general, proporcionant-nos possibilitats escèniques interesants amb medis simples. La flautista es mou en l’espai, en diàleg amb els objectes, la imatge i el so, descobrint diferents escenes al llarg de la peça/instal·lació.
Ha estat membre de l'Ensamble de Música Contemporània "L.V." , Ensamble dels Seminaris de Composició de la UCA i de l'Ensamble de Música Contemporània "Compañía Oblicua" amb qui ha gravat els CD "Latitud Sud", "Cançoner Regional" i "Kammermusik" (de Lluís Orias Diz).
Va formar part de l'Orquestra Simfònica del Cor Polifònic Nacional, Orquestra Simfònica de la UCA, Orquestra de la Casa de l'Òpera i l'Orquestra Simfònica Baires, totes elles a Argentina. Va exercir com a Professora de flauta del Conservatori Superior de Música de la Ciutat de Buenos Aires "Astor Piazzolla" i de la Universitat Nacional de les Arts de l'Argentina.
En l'actualitat viu a Figueres (Girona), és professora de flauta de l'Escola de Música del Gironès, de l'Escola de Música de l'C.M.F. de Figueres i de l'Escola Municipal de Música de Vilafant. Col·labora amb l'Orquestra Philarmonica de Catalunya i integra diferents grups de música de cambra i treballa amb la Compositora Cecília Arditto desenvolupant diversos projectes interdisciplinaris a Europa i Argentina.
Cecilia Arditto va néixer a Buenos Aires el 1966. Va estudiar música al Conservatori Julián Aguirre, Banfield; Centre d'Estudis Avançats en Música Contemporània (CEAMC), Buenos Aires i Conservatori d'Amsterdam (cum laude); composició amb Gabriel Valverde i Mariano Etkin; anàlisi amb Margarita Fernández.
Premis i beques obtinguts: concurs de composició Arditti String Quartet, Beca Torxes, Argentina per a estudis a l'estranger, Premi Fons Nacional de les Arts 2002.
Va participar en els següents festivals: 3rd Fòrum International de Jeunes Compositeurs de l'Ensemble l'Aleph, França; festival Music at the Anthology, New York; Gaudeamus Festival, Holanda; Festival
Música contemporània Palma de Mallorca. Va rebre comissions de l'NFPK, Holanda, Orgelpark, Amsterdam, KNM Berlín, Borealis Festival Norway i Festival Rümlingen a Suïssa entre d'altres. Va realitzar residències d'artistes en Boswil International Composition Seminar a Suïssa i en la fundació Camargo, a Cassis, França.
La seva música ha estat interpretada a Europa, Llatinoamèrica, U.S.A i Canadà. Ha dictat conferències i publicat diversos articles en publicacions especialitzades a Llatinoamèrica i diversos països de
Europa. Publica la seva música en Edicions Planta, Berlin.
Des de 2009 és directora artística de la fundació Stichting pla B, que s'ocupa de el desenvolupament d'un llenguatge musical on el món visual, els gestos i els "efectes col·laterals" de la música formen
part substancial de la música.
Té un duo amb la flautista i artista polifacètica Alu Montorfano, treballant en col·laboració per més de 20 anys.
En 2018 va obtenir els següents premis: New Maker Ensemble (London) Call for scores; Low Frequency Trio Concurs de composici (M xic); Concurs de composició Wilde Lieder Marx (segon premi) per Birmingham Contemperar Music Group.
La seva peça "Distància de rescat", per a 8 cellos va ser estrenada per Innovations in concert, Mont-real, al novembre de 2018.
La seva peça per a orquestra Tissue ha estat seleccionada per la prestigiosa Competència Rychenberg a Suïssa, 2019. Des de 2002 viu a Amsterdam.
JAVIER PIÑANGO
Hora i Lloc: Girona, 19 hores. Aula Magna Casa de Cultura de Girona.
D'altra banda, Experimentaclub és una plataforma creada l'any 2000 encaminada a la difusió i promoció de tots els vessants de la música experimental i altres manifestacions artístiques afins: electrònica, art sonor, sorollisme, improvisació, apropiacionisme, poesia fonètica, art audiovisual, etc.
Entre les seves activitats cal destacar especialment el festival internacional Experimentaclub, de caràcter anual i del què es van celebrar deu edicions entre els anys 2000 i 2010. També Experimentaclub funciona com net-label a través del seu segell exp_net.
En l'aspecte divulgatiu i docent, ha ofert conferències, cursos, tallers i participat en xerrades i taules rodones en les Facultats de Belles Arts de Madrid i Bilbao, en centres d'art com la Casa Encendida (Madrid), CaixaForum (Madrid), Casa Árabe (Madrid), Matadero Madrid, Intermediae (Madrid), La Térmica (Màlaga), Palau del Lloctinent (Barcelona, Ministeri de Cultura), Medialab-Prado (Madrid), DA2 ( Salamanca), Institut Cervantes de Berlín (Alemanya), a la Escuela Nacional de Música de Mèxic dins de la programació del Festival Radar, en el Fórum Internacional de Programadores del Festival de México (FMX), al CMMAS (Centro Mexicano para la Música i las Artes Sonoras, Morelia, Mèxic), en Centres Culturals d'Espanya a ciutats com Buenos Aires, Córdoba (Argentina), Montevideo (Uruguai) o Tegucigalpa (Hondures), al Espacio Fundación Telefónica de Lima (Perú) i Buenos Aires ( Argentina), en Universitats com la UNTREF (Universidad Nacional de Tres de Febrero, Buenos Aires), etc.
Com a músic Javier Piñango va formar part a la fi dels 80 i primers 90 de Cerdos (blues electrònic industrial) i més tard, el 1992, va fundar al costat de Ajo i Javier Colis el grup Mil Dolores Pequeños (amb els quals gravaria tres àlbums) i en 1994 el duo Destroy Mercedes (electrònica i psicodèlia) al costat de Jaime Munárriz, editant dos CDs en 1996 i 1997 respectivament. El 1999, també al costat de Jaime Munárriz, va crear Druhb: projecte 100% electrònic amb el que van editar el 2002 un primer CD sota el títol de "Cone Of Silence "(Geometrik Records). Ja en 2005 es va publicar a Hazard Records un nou CD presentant un soundtrack dissenyat especialment el 2004 per a un nou muntatge audiovisual a partir de la pel·lícula de Fritz Lang" Doctor Mabuse ". L'últim treball editat com Druhb va ser "Variationen" (exp_net) el 2007.
Ha format part també del duo Ankitoner Metamars entre 2006 i 2009, al costat de l'ex-cantant de Superelvis Anki Toner, amb dos discos editats. A més durant aquells anys va compaginar aquest projecte amb un altre sota el nom de Klang!, al costat de l'artista sonor i audiovisual Jorge Haro (Argentina / Espanya).
El 2010 va crear un nou projecte ja totalment en solitari sota el nom genèric de i.r.real, a través del qual ha publicat des de llavors una àmplia discografia. Aquest projecte va néixer ja sota uns conceptes molt clars i concrets: plànols electrònics, utilització (també podria denominar musicalització) del soroll (que no sorollisme), xocs i superposicions sonores aplicats a un passatge sempre canviant amb la tensió com a continuïtat i element narratiu. Amb el pas el temps aquest projecte ha anat a més centrant-se també en l'ús i exploració dels límits sònics de el vell sintetitzador analògic Korg MS-20, que d'altra banda ha estat sempre lligat en major o menor mesura al seu treball sonor des dels anys 80. Al llarg d'aquests nou anys de vida del projecte i.r.real amb nou volums discogràfics publicats fins a la data com a part d'aquesta sèrie (editats en els segells exp_net, Hazard Records, Audiotalaia i Plus Timbre), el mateix ha estat presentat en concert en nombroses ciutats espanyoles a més de països llatinoamericans com Argentina, Uruguai, Mèxic, Perú o el Brasil, tot això en festivals, cicles i programacions d'art sonor i músiques experimentals.
I.R.REAL NUEVE (Audiotalaia, 2019): http://www.audiotalaia.net/2019/05/atp011-javier-pinango-irreal-nueve.html
Plus Timbre: https://plustimbre.com/artists/pinango.html
Entrevista Sul Ponticello: http://www.sulponticello.com/con-javier-pinango/
Soundcloud: https://www.soundcloud.com/experimentaclub
La seva discografia tant en solitari com en grups i col·laboracions comença el 1990 i és inabastable. Podeu consultar una llista amb algunes de les referències aquí.
Dr. TRUNA presenta TRIO TRUNA (TX3)
Hora i Lloc: Girona, 19 hores. Aula Magna Casa de Cultura de Girona.
En paraules del artista: La possibilitat de multiplicarme o "el do de la ubiqüitat", ha estat una cosa que em fascina des de petit. La idea de poder multiplicarme en una actuació en directe em permet fondre la invenció sonora, com "luthier-electrònic" i la interacció amb imatges de mi mateix manipulant aquests nous instruments. Aquest "Trio Truna" em permet jugar amb el "play-pause-stop" de dos lectors de DVD connectats a dos projectors de vídeo i al mateix temps tocar "in-situ" el meu violoncel modificat de manera electrònica, per una altra invenció anomenada " Maleta-Mágica ". Donant-me noves possibilitats d'interacció, composició i improvisació amb enregistraments de mi mateix, manipulant els meus dos instruments inventats: "Toro-Cósmico" i "Atril del Futuro". Aquests nous instruments tenen una tímbrica completament pròpia, són el resultat d'un procés llarg de reciclatge de materials i d'experimentació de més de 30 anys, per buscar un so que m'identifiqui. De fet són instruments que segueixen en procés i canvi fins i tot en el dia d'avui.
La seva formació és fotografia i cinema. És el 1985 quan comença a realitzar els seus primers estudis de violí al conservatori i pren les seves primeres classes de contrabaix en una escola de jazz de València. Però el seu primer contacte amb la música ja va ser de nen. El 1970 comença a fer classes de guitarra clàssica i el seu primer contacte amb actuacions en directe serà a l'any 1982 al costat del grup "Carmina Burana" de València amb el que més tard representará a València en la biennal de 1990 a Tessalònica (Grècia).
Durant els anys 80 i 90, quan encara actuava en formació grup, va realitzar diverses edicions en vinil i C.D., tant en discogràfiques del país com a Alemanya. Però des d'un temps ençà s'ha centrat en la música en viu, compartida en directe, ja que la seva feina té un alt grau visual i de contacte directe amb el públic.
Aquests són alguns dels espais i festivals més rellevants on ha instal·lat les seves escultures o ha actuat:
Biennal de Tessalònica 1991, Biennal de Venècia (Pavelló Francès 2017), Centre del Carme (València), Punto de Encuentro Festival (Institut Cervantes Berlin), Art's Birthday Party 2016 (Ars Sonora RNE), Off Screen Festival (Brussel·les), World Tronics Festival (Berlin), MEM Festival (Guggenheim -Bilbao), Punto de Encuentro Festival (Medialab Prado), M.A.C.A.-Museu d'Art Contemporani d'Alacant, LEM Festival- M.A.C.B.A.-Museu d'Art Contemporani de Barcelona, Bogen / Bogen (Cologne), Escena Contemporánea-Círculo de Bellas Artes (Madrid), Remor Festival (Girona), BAD (Bilbao), El Excorchador (Elx), Alterarte-Festival (Múrcia), Paranimf de la Universitat de Bilbao, I.V.A.M. Museu Art Contemporani València, Experimentaclub La Casa Encendida (Madrid), DRAP- ART (Barcelona), Matadero LAB (Toledo), ENSEMS Festival (València), REC Festival (Tarragona), KEROXEN Festival (Tenerife), CCLE CHIREUX (Lieja), FRA (Marsella), LA MONSTRENKA (Vitòria), Dados Negros (Ciudad Real-Villanueva de los Infantes), ENSEMS (València), LA ZONE (Liege), 39 Escalons (Teatre de Manacor), Fanfulla (Roma)...
Premsa "ARS SONORA RNE" (Madrid 17/01/16) by Miguel Álvarez Fernández
Aquests ritmes granulosos, aquestes melodies que flueixen com gasos, aquests timbres anòmals ... són el resultat de la seva invenció - sonen en fi, a Truna, però són també el que nosaltres vulguem que siguin. És aquesta una música que ens convida a imaginar, però això implica també que és una música que ens abandona, que ens deixa molt sols- i lliures- davant el so; no ens diu, a diferència de tantes i tantes músiques, com hem de sentir-nos en cada moment.
La música de Dr.Truna implica el seu propi temps, i la seva escolta per tant, sempre un ara. Només de nosaltres depèn, en fi, si volem que aquest temps a què ens convida aquest "Trio Truna" sigui també el nostre propi temps, el temps de cada un de nosaltres. Carregat de passat i de futur, però sobretot de present. D'un present que ara se'ns convida a viure en tota la seva intensitat, mentre convivim amb uns sons tan indisciplinats com la vida mateixa, una vida que sempre és, per molt que ens entossudim en el contrari, incontrolable. Una vida tan meravellosament atzarosa i múltiple com aquesta música de Truna.
Premsa "KEROXEN FESTIVAL" (Tenerife 13/12/13) by Alejandra García López
Amb l'experiment "Truna y sus Monstruos" viatgem des de la música experimental a l'art sonor per aturar-nos en un lloc imaginari ple d'éssers mitològics on Dr.Truna era l'amo.
Un experiment sublim que va posar en relació a l'àmbit visual i sonor de l'art explorant noves vies de percepció audiovisual. La naturalesa híbrida de l'artista recrea paisatges sonors surrealistes on l'abstracció psico-acústica, el noise i la tecnologia, tant analògica com digital, permeten projectar una infinitat d'emocions, que no es poden concretar amb paraules. Les pel·lícules escollides per a l'ocasió van ser "Godzilla Vs The Thing", "The deadly Mantis" i "The Giant Clawn"...
Premsa "LEM FESTIVAL" (Barcelona 18/10/03) by Víctor Nubla
Rere aquest nom hi ha la personalitat d'Andrés Blasco Ramos, membre en el passat de formacions valencianes que van aconseguir cert reconeixement en els territoris fronterers de la experimentació com "Carmina Burana" i "Fitzcarraldo". Posteriorment, va formar part de "El Otro Ilustre Colegio Oficial de Patafísica", per marxar després a Bèlgica, on participa en diversos projectes sonors i realitza successives accions de performance fins a l'any 2000. Al seu retorn a Espanya, reprèn la seva activitat com luthier- electrònic creant nous instruments i realitza noves accions en galeries d'art i també al carrer. Davant el treball d'aquest artista és impossible dissociar el tarannà provocatiu i patafísic del contingut musical, les seves accions respiren la llibertat del happening i la minuciositat dadà en un context sonor i escènic totalment personal, impregnat d'humor i màgia de guant blanc.
XAVI LLOSES
Dia: divendres 10 de desembre de 2021.
Hora i Lloc: Girona, 19 hores. La Marfà, Centre de Creació Musical de Girona.
Xavi Lloses, antipianista, terrorista sonor i artista multidisciplinari. Es mou en la contínua exploració de tot fenomen físic sonor i musical, en tots els seus vessants, des del conceptualisme al vandalisme, com a performer o pianista. Està absolutament absort a cartografiar aquells confins boirosos on la música perd la seva identitat i el seu rostre i es dilueix en quelcom inexplicable però altament tòxic i màgic. La concepció polièdrica el porta a la realització d’espectacles i performances en què totes les disciplines de l’art entren a la partitura. En aquesta ocasió Xavi Lloses realitzà una breu acció sonora inexplicable amb elements extrets de les darreres incursions als extraradis boirosos de la música. Artefactes explosius, decibels desbocats, instal·lacions sonores, músiques especulatives, distorsions cognitives... Tot si val a l’hora de contagiar o encendre idees inesperades i sensibilitats endormiscades.
La improvisació en la música
I en altres pràctiques artístiques, lúdiques i formatives
| Tipus: | Taller |
| Data: | Dissabte 26/01/19, 10.30 h |
| Lloc: | Espai Marfà |
| Preu: | Gratuït |
- Xerrada a càrrec de Víctor Nubla. Part teòrica sobre la història de la improvisació i les seves formes actuals tant en la música com en d’altres disciplines artístiques.
- Taller de Soundpainting a càrrec de Núria Martínez Vernis.
- Creació col·lectiva d’una peça improvisada.
 |
| Dues orquestres improvisant amb Soundpainting alhora durant el taller |
 |
| En Víctor Nubla en plena ponència sobre la història de la improvisació |
 |
| Cut up col·lectiu dirigit pel Víctor Nubla |
 |
| En Nubla al front del cut up col·lectiu |
 |
| Els assistents a la xerrada en ple joc col·lectiu |
 |
| (Fotografia de Joan Teixidor) |
 |
| La Núria desvetllant-nos els secrets del Soundpainting |
 |
| Resultat del cut up col·lectiu |
Una jornada en què La Planeta va trascendir novament el seu tarannà per donar cabuda a altres experiències, de la mà
d'Ameba Associació Cultural.
Un Encontre de poetes, artistes escènics, sonors, visuals, plàstics i tecnològics que, usant com a fil conductor la música, van presentar les seves propostes en un tot multidisciplinari, que va incloure poesia, fotografia, vídeo creació, música, experimentació sonora, escultura, pintura en viu, robòtica i performance en mig d'una escenografia especial.
Experimentació escènica per a flauta, veu, llum i moviment a partir de primeres línies de relats de literatura de terror.
L’Encontre es vol reivindicar també com a espai expositiu per a aquells artistes plàstics que no troben fàcil accès als espais d’exposició a Girona. És per això que hi vam gaudir també d’alguna de les escultures de l’Andreu Elias.
El pensament anul.lat mirant fixament l’infinit, mentre unes cordes es tensen a partir del teu cap com idees obsessives dins el propi èsser. Un procés per a trencar l’ofegament que representa aquesta sensació d’immobilitat davant els pensaments intrusius que apareixen a cada moment.
http://circulodeamigosdejsavagge.blogspot.com.es/ http://lavisiondejsavagge.blogspot.com.es/ http://25hombres.blogspot.com.es/
 |
| Construint l'Autòmat |
Les imatges: Fotografies de Joan Teixidor (Teixirep Press). L’edició d’imatges per la pantalla s’ha ajustat a les còpies químiques originals.
L’audio: Composició original de Víctor Nubla (enregistrat a The Hrönir Factory) per a aquesta sèrie (febrer de 2017).
Premonicions és la tercera col·laboració artística entre ambdós autors.
Llicència Creative Commons.
Edicions Tremendes ha obert una nova col·lecció dins el seu catàleg per a donar visibilitat i amplificar les veus poètiques més experimentals del panorama català: la col·lecció Free Jazz. Amb tres títols publicats dins d'aquesta nova línia, aquest editorial independent gironina, apunta maneres per a convertir-se en un dels referents en la literatura underground del territori.
Ens van acompanyar el Martí Sans (Altervideo), director del documental, i l'Oriol Pons de Vall "Ginger", que ens van estar explicant anècdotes de l'Oriol, i d'una part molt interessant de la història recent de la música a Catalunya.
Peruchísimamente seu, Oriol Perucho va viure els seus dos pulsions vitals, la llibertat i la música, amb la disciplina del monjo que es tanca en la cartoixa i s'aparta del mundà. Ho deia tot d'aquest modus vivendi l'estada que habitava solitari, ja que no una altra cosa sinó un cofurna de tot just una peça li servia de llar; un local rectangular apostat a un flanc de la rampa d'un garatge. Llibres i discos ho omplien, i al centre, presidint-com ho havia fet amb la seva existència, regnava una bateria que reduïa a subsidiari qualsevol altre element o estri. En els seus pegats estava adobada tota una vida, ja que majorment la va dedicar a explorar i desxifrar aquest instrument. Tampoc va ser un baterista a l'ús. Enemic de la fatuïtat virtuosista, la seva percudir batia sensual i subtil, cinemàtica dirien uns, encara que altres preferim atribuir propietats literàries. Perucho escrivia amb la bateria: conjugava verbs, construïa oracions, accentuava i entrecomillaba, forjant una sintaxi pròpia amb la que va contribuir a narrar algun dels més destacats episodis de l'experimentalisme barceloní i català de les quatre últimes dècades.Aquí unes imatges dels alumnes en plena acció, i fins i tot una imatge d'una de les composicions que han creat!
 |
| Projecció del curtmetratge durant el XV Festival Acoustic Vell |
30 de setembre de 2017
Acufènia
al Bosc de Can Ginebreda.
Set hores de música i vídeo ininterrompudes amb un cartell de luxe, menjar a preus populars del Restaurant Art-Cuina i un entorn ideal per deixar-nos endur pels sons i les imatges dels artistes que ens van acompanyar: la música sideral del Florenci Salesas, l’electro-folk-dadà de l’Eli Gras, l'antipianisme del Xavi Lloses amb el suport visual de l’Alex Pallí, la contundència i l'humor d'en Ramon Faura amb el seu projecte electrònic Yak-42 i el free noise de J. Savagge (25HOMBRES), els landscapes de Neur(o)n i l'Albert Amón.
 |
| Podeu veure la notícia a Banyoles TV fent click a la imatge |
I també vem gaudir contemplant l’escultura cinètica Dansa tèxtil de Gemma Ramírez i FADE_lab.
 |
| Proves de so |
 |
| El Florenci provant el Theremin |
El músic i escriptor és un dels compositors electroacústics i improvisadors de fantasies més interessants dels últims trenta anys. Va iniciar-se als vuitanta amb el grup Etnia i ha fet un munt de concerts amb peces electròniques, com a teclista i percussionista, al costat de músics com en Ramon Faura, Mazoni, la poeta Cèlia Sànchez-Mústich o el músic alemany d'ambient Hans Joachim Roedelius.
El seu últim disc és La teoria dels forats blancs (La Olla Expréss, 2016), en el qual interpreta més instruments acústics. Anteriorment havia publicat també amb La Olla Espréss el disc Tanoca del 2013, i el primer Músiques Fredes (La Olla Expréss, 2002).
 |
| En Florenci en plena acció amb les visuals d'n Gol |
 |
| Detall de les visuals d'Alex Pallí durant el set del Xavi Lloses |
 |
| En Xavi i l'Àlex a l'Acufènia fotografiats pel Florenci Salesas |
 |
| Dos instants més de la seva actuació a l'Acufènia |
Al 2003 fou escollit per l´exposició “4 talents catalans a Paris”(Maison du Catalogne, París).
Ha exposat a diverses galeries de Barcelona, Madrid, Bolonia, París o Londres.
Participant a fires d´art contemporani com Arco(Madrid), Arte Fiera(Bolonia), Art-expo(Barcelona) i ArtBo(Bogotà), SWAB(Barcelona). Actualment treballa amb n2 Galeria (Barcelona).
Al 2009 va fundà amb un grup d´artistes el col·lectiu Nubolâris, amb el que intervenen activament en la creació i organització d´esdeveniments culturals. No és aquesta la primera vegada que acompanya en Xavi Lloses a les visuals.
És autora del treball d'art radiofònic "Xylotheque" (en Residència al WORM) i els CD "Duplicat" amb Pelayo Arrizabalaga, "Baranda" (solista), "POLO" i "El Avión" (amb Motor Combo) publicat per La Olla Expréss. Va col·laborar al disc "Deep Gray Organics" d'Alain Wergifosse (Geometrik), a més de contribuir amb pistes en segells com ara Classwar Karaoke, Ego Twister, Monster K7, Dude Tapes i Espais Netlabel (amb Obmuz) i Nereida Prod (Amb Motor Combo) entre altres compilacions. També apareix al documental "Visionary Sounds" de Pablo López Jordán.
 |
| L'Eli fent-nos vibrar a l'Acufènia |
Ha publicat diversos llibres-objecte de contes i poesia. Musicalment, ha recorregut un llarg camí des de principis dels 80, en projectes d'experimentació sonora, música grega, electropop, minimalisme, improvisació, coral, funk, electrònica, electroacústica... Ha estat membre dels grups Etnia, OBMUZ, The Shower Sisters, Laptopless Orchestra o Ome Acustics, i ha treballat la improvisació en col·laboració amb molts artistes com H.J. Roedelius, Pelayo Arrizabalaga, Pierre Bastien, David Fenech, Alain Wergifosse, Nuno Rebelo , Quicu Samsó, Adele Madau o Juan Crek, així com amb artistes visuals com Sebastian Neistch i la seva col·laboradora habitual Mar Morey. A més de ser membre de Motor Combo (amb Florenci Salesas, electro-pop-dadá), l'Eli treballa el projecte en solitari "UnPop" (dada-folk) i ha tocat en nombrosos espais i festivals d'arreu d'Europa (Worldtronics (DE), Experimentaclub (ES), Blurred Edges (DE), Vigo Jazz Fest . Imaxinasons (ES), Jardins Efímers (POR), Lab30 (DE), Sonar (ES), LEM (ES)... i en residències a Worm (ND), Estruch (ES), De Perifeer (ND), Sonoscopia (POR) o Champ des Possibles (FR).
 |
| Un altre instant de l'Eli a l'Acufènia |
A banda de projectes musicals també ha participat en altres àrees creatives, com ara el disseny gràfic, guionista, dibuix animat, assistent d'efectes especials, ràdio, ferretera, fotògraf ...
És la fundadora i directora del Festival NoNoLogic (2007) i editorial La Olla Expréss (2002), que abasta creacions musicals, visuals i literàries amb diferents estils i estils divergents.
 |
| Yak42 a l'Acufènia |
Aquí podeu veure com va començar la seva actuació YAK42 a l'Acufènia:
 |
| Detall de les visuals de'n Gol amb l'Amon al contrabaix |
Albert Amon, no músic, o músic de merda aficionat, del qual el seu principal instrument és i ha estat la guitarra.
https://soundcloud.com/neuron8000
https://archive.org/details/smon004_neuron_-_planet_fendor
https://www.mixcloud.com/mneuron1/
 |
| Podeu veure la notícia al Som Cultura fent click a la imatge |
25 de maig de 2017
Anki Toner (Barcelona, 1964) és músic, comentarista, col·leccionista i estudiós de la part fosca de la relació entre música i propietat intel·lectual.
Va ser el vocalista i la cara visible de Superelvis des de 1986 fins a 1998. Amb aquest grup va editar mitja dotzena d'àlbums. El 1996 el seu CD "Happiness Is Stupid" va ser elegit "millor disc espanyol de l'any" per la revista Rockdelux. En aquest segle, Anki Toner ha estat la meitat de Ankitoner Metamars entre 2006 i 2009 (al costat de Javier Piñango) i de The Ignotoner al 2011 (al costat d’Anton Ignorant).
Des de 2005 treballa com File Under Toner, projecte amb el qual explora els límits de la raó en música. El treball més conegut de File Under Toner és "This Is The End, Beautiful Friend" (2008), que en el seu moment va ser censurat (despenjat d'Internet) per "problemes amb el contingut", encara que afortunadament torna a estar disponible.
El 2015 va presentar el projecte, també en solitari, Anki Toner Reunion Tour amb el que va recuperar la seva faceta de cantant i harmonicista, i va fer un repàs teatralitzat a la seva carrera barrejant tots els projectes anteriors. Des de llavors segueix barrejant tots els seus projectes sense manies (i sense tanta teatralitat).
Més informació a http://www.ankitoner.com/
O podeu mirar uns vídeos a https://vimeo.com/208127384 o a
https://www.facebook.com/anki.toner/videos/10207985792500416/
27 d'abril de 2017
Segona sessió d'El Generador d'Ameba a La Cova d'Edicions Tremendes a La Volta de Sant Narcís, Girona, amb la visita d'r.m.s..
Artista tant prolífic com inadvertit és, a parer nostre, un dels artistes més interessants de l'escena catalana. Tècnic de so format i especialitzat en l'àmbit radiofònic, ha treballat tant en emissores comercials en l'àmbit estatal, com en petites emissores locals.
Aquest artista que transcendeix el so per abastar qualsevol altre mitjà d'expressió (collagge, pintura, escultura, ready-made, mail art, vídeo...), ha passejat en la seva dilatada trajectòria per gairebé totes les carreteres de l'art sonor, transformant el paisatge al seu pas i dotant-lo d'un aspecte ben particular i fàcilment reconeixible com el seu propi.
Des del 2010 viu a Menorca i manté una ràdio on-line (www.popularinspirationalradio.com).
Escèptic per naturalesa i convençut que com més s'avança, més llarga es fa la distància.
Elements domèstics tractats com objectes cerimonials i documents sonors de dubtosa procedència. I podem afegir el detall de què va ser la primera vegada que r.m.s. actuava sòl a Girona.
http://1hombre.blogspot.com.es/
23 de març de 2017
Aquest artista argentí forma part de l'escena barcelonina des del 2003, i en els darrers temps també l'hem pogut veure en la seva vessant més sorollista amb el projecte de noise analògic Tuffo.
Ara torna a recuperar els plantejaments sota el seu nom, presentant el seu darrer treball Chemtrails, que podeu escoltar i adquirir en el seu bandcamp.
"Crec que en aquests anys Federico Monti s'ha refinat pel
seu pas al noise internacional amb diversos dels seus projectes, com Tuffo per
exemple, i ha polit els sons que avui aconsegueix a "Chemtrails".Amb
cert so elegant de guitarres processades, emparentat amb projectes com Ferran
Fages o Donato Wharton, aconsegueix climes ambientals i tensions d'excel·lent
estètica i gust.Gairebé ningú pot aconseguir aquesta fusió perfecta d'una vila
o platja d'Amèrica Llatina gairebé paradisíaca, ara
afectada pels "chemtrails".Ambient de nostàlgia envolta el seu disc,
cosa que crec el fa més bell encara ... contaminat pel pas d'un avió. Climes
que ens mantenen en intriga.Sense dubtes en aquests 17 anys de la seva estada a
Barcelona, amb
"Chemtrails" ha perfeccionat els seus drones, sons i passions.El disc
és per escoltar-ho tot; molt recomanat sobretot per les freqüències molt fines
que utilitza i els sons estranys generats amb la guitarra com a VV.Trencar
alguna cosa fràgil, tallar un pètal sense que caigui la flor."
OCTUBRE - NOVEMBRE - DESEMBRE DE 2016
El Generador -Primera edició-
El Generador ha estat una mostra d'experimentació sonora organitzada
per Ameba A.A.C.C. a La Cova Tremenda de La Volta, sala d'exposicions que acull propostes artístiques que no tenen cabuda als circuits habituals de Girona. Ubicat al soterrani de la V15 a la plaça de l’Assumpció de Girona, La Cova és un espai polivalent pensat especialment per programar exposicions i instal·lacions, concerts de petit format, actuacions performatives, recitals de poesia, etc.
El Generador, la nova aposta d'Ameba per apropar l'experimentació sonora en les seves variades manifestacions al públic gironí, s'ha dut a terme en un espai íntim que ha afavorit el contacte entre artista i públic.
El Generador està concebut més que com un espai lúdic, que també, com una jornada d’intercanvi d’idees, conceptes i coneixement entre els que hi han participat i els que hi han assistit, amb l’experimentació sonora de rerefons.
L'espai reduït de La Cova i el local superior són per a El Generador un valor afegit, ja que facilita la relació entre l'artista i el públic, en un ambient íntim que afavoreix un discurs horitzontal entre els assistents i els participants.
Volem agrair a La Volta i a Edicions Tremendes la confiança, i l'oportunitat que ens han donat de programar experimentació sonora a Girona.
A continuació un vídeo amb instants de les actuacions de Rayo-60 i el Front Vinihilista a El Generador.
15 de desembre de 2016
Els hem vist muntar collages amb vinils vells, trencar-ne, enganxar-hi de tot, sembla que últimament el que fan és abusar-ne...
 |
| El Front Vinihilista amb el presentador Alex Nunes |
+ info: https://frontvinihilista.bandcamp.com/album/the-picnic
http://puaj-ehem.blogspot.com.es/2010/01/adheriu-vos-en-massa-al-front.html
Podeu escoltar l'audio de la sessió del Front Vinihilista a La Cova de La Volta si feu click AQUÍ!
10 de novembre de 2016
La segona sessió d'El Generador es va dur a terme el 10 de novembre, sota el títol "Zé Pequeño vs Primo Gabbiano".
 |
| Muntant escenari |
Per aqueta ocassió, El Generador va canviar el seu format.
EL DOCUMENTAL:
"Zé Pekeño Vs Primo Gabbiano" de Marian Raméntol.
Primera incursió de Marian Raméntol en l'àmbit de l'audiovisual.
Poeta, traductora i directora de la revista cultural La Náusea, ha cursat estudis d' escriptura creativa audivisual sota la direcció del cineasta Samuel Sebastian.
+ Info:
http://marianramentol.blogspot.com/
https://www.facebook.com/marian.ramentol
PRIMO GABBIANO
Antonio Clavijo Victori és músic i artista visual de Barcelona. Ha estat guitarra i compositor de bandes com ara Inés de Kastro, Nervo Zeleman, (sic), Amigos de las Hogueras, Kinoplatz.
Ara, com a Primo Gabbiano, explora la faceta més experimental de la música amb drone, paisatge sonor, noise, ambient i electrònica primitiva. Amb una àmplia experiència en els escenaris, la seva posada en escena és marcadament visual: l’acompanyen els visuals de Visual Pal en un projecte interdisciplinari.
Com a artista visual, ha elaborat el material audiovisual de les diverses bandes on ha participat i una dotzena de curtmetratges.
L’any 2012, la seva exposició de videodansa, Contradansa, va guanyar el Primer premi de la Taula de les Arts Visuals de Manresa.
Les seves peces de vídeo han estat seleccionades en diversos festivals internacionals i mostres. Compagina la seva faceta artística amb la direcció i presentació del programa setmanal de ràdio La moto de Sasha.
L’any 2013 va estrenar la seva primera obra de teatre, Rizomaquistelarva, a l’Antic Teatre de Barcelona. El gust que té per l’acció teatral i el happening l’han portat a musicar performances, lectures poètiques i espectacles de dansa. Té diversos projectes de col·laboració amb músics i artistes de Madrid, EE.UU. i Mèxic.
Col·labora assíduament amb projectes artístics que investiguen la intersecció entre la música experimental i altres disciplines. Destaca Polinèsia, amb el poeta Gerard Vilardaga, un projecte de música, poesia i performance guardonat l’any 2014 amb el Premi Tendències.
Ha col·laborat en la programació artística del Konvent.
És també co-organitzador del festival mensual de performance EnAct i del Cicle d’Experiències Diferents, Andròmina.
+info: http://primogabbiano.blogspot.com.es/
ZÉ PEKEÑO
Cesc Fortuny és músic, cantant i compositor d'origen barceloní. Al 2007 decideix adoptar el nom de Zé Pekeño, en honor al personatge de la pel·lícula "Ciudad de Dios".
Des d’aquesta data, els concerts s'han succeït sense descans. A mig camí entre el harsh noise i el drone, Zé Pekeño experimenta amb sons aspres que es barregen amb atmosferes doom.
Ha publicat 29 àlbums musicals, ha participat en 6 recopilatoris, i ha col·laborat en 5 àlbums d'altres músics.
+Info:
http://zepekenodronenoisedoom.blogspot.com
13 d'octubre de 2016
El 13 d'octubre es va dur a terme la primera de les actuacions que es realitzen dins el cicle El Generador que programa Ameba a La Cova de La Volta. La Cova és un espai soterrat al local que Edicions Tremendes tenen dins el projecte La Volta, a la plaça de l'Assumpció del barri de Sant Narcís de Girona.
En aquesta primera actuació de les tres que conformen El Generador (una cada mes, d'octubre a desembre), ens va visitar Rayo-60.
Rayo-60 és el projecte musical d'Ander Agudo, explorador de sons establert a Barcelona.
La música de Rayo-60 s'ha allunyat de les formes establertes per concentrar-se en la seva capacitat d'evocació.
Cançons basades en el feedback, els drones, el poder de la repetició, la manipulació i el sampling, que deixen espai perquè qui les escolti pugui delimitar els seus contorns.
Un treball d'ambient embolicat en múltiples textures, que convida a tancar els ulls i deixar-se portar.
 |
| Fes click a la imatge per veure un vídeo de l'actuació |
Ander ha arribat al seu estat artístic actual després d'haver treballat en el camp de les bandes sonores, la producció musical, el disseny de so per a obres de teatre i dansa i la creació d'ambients sonors per a documentals i peces audiovisuals.
2014/16 han estat uns primers anys plens de concerts importants com el del Sónar2014, el LEM, Nokodek o el Festival Espazio Musica a Còrsega, Itàlia; a més de diferents col·laboracions com la B.S.O. de l'obra de teatre "A House Is Not Home" de la companyia de teatre Ignífuga editat per Edicions Populars, la participació amb una peça musical al "Vinfonies 2014" o la col·laboració en el "Microtopies" de Gràcia Territori Sonor.
Recentment ha editat el seu darrer treball, Los mares de Sonora.
"I la perla va entrar a la bonica aigua verda i va caure cap al fons. Les ondulants branques de les algues la cridaven i li feien senyals. Els llums en la seva superfície eren verds i bells. Es va posar en el fons de sorra entre les falgueres aquàtiques. A sobre, la superfície de l'aigua era un mirall verd. I la perla jeia al fons del mar. "(John Steinbeck)
Com en el seu primer traball, 5 peces sonores que ens conviden a submergir-nos en les profunditats dels diferents oceans que conformen els nostres sentiments.
Mitjançant l'excessiva utilització del LFO del seu sintetitzador Juno-60, la música ens porta per diferents estats emocionals incloent una mena de mareig, com si ens trobéssim sumits en el vaivé de les onades d'un mar imaginari.
Un disc que respira una llibertat creativa desbordant i que permet a Rayo-60 experimentar amb noves formes musicals.
Amb títols com La canción de la perla posible, Brujulear o Serpientes de mar, ha estat masteritzat per Marc Parrot a Grabaciones Silvestres, l’Artwork corre a càrreg d'Helga Juarez i la fotografia és de Juan Agudo Saizar.
https://sonar.es/es/2014/prg/ar/rayo-60_392
https://lemfestival.wordpress.com/tag/rayo-60/
https://rayo-60.bandcamp.com/
 |
| L'artista parlant amb el nostre presentador, l'Alex Nunes. |
8 d'octubre de 2016
Al Mercat de La Volta, del dissabte 8 d'octubre Ameba va assumir la programació presentant les següents propostes d'associacions i entitats amigues, que van venir a donar-se a conèixer, i a presentar algunes de les seves activitats:
- Per una banda, ens van visitar els amics d'AstroGirona, l'Associació Astronòmica de Girona, una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu promoure l'astronomia i la ciència, activa des del 1999. L'Agrupació Astronòmica de Girona compta amb dos observatoris astronòmics preparats amb instrumental de precisió per tal de portar a terme activitats de difusió i de recerca científica. Tots dos són a Llagostera, un al centre i l'altre en un mas proper al poble. L'Agrupació Astronòmica de Girona, com totes les institucions científiques, treballa sobre dues àrees fonamentals i sempre amb una motivació i filosofia que impulsa les seves activitats. Aquesta idea central és que el coneixement només adquireix sentit si podem compartir-lo. I les dues maneres d'aconseguir aquest objectiu de socialitzar el coneixement científic són la recerca i la divulgació.
En aquest sentit, l'Agrupació engega cada any diversos projectes de recerca i observació astronòmica, però també està oberta a altres Ciències i, també i de manera molt especial, a la comunitat científica i acadèmica i al públic en general per tal que, fent servir les seves instal·lacions, observatoris i tècnics, tothom pugui tenir una oportunitat franca i accessible de fer Ciència en primera persona.
El Tecnoateneu de Vilablareix, neix de les inquietuds de 4 associacions gironines amb el suport de l'Ajuntament de Vilablareix, totes elles focalitzades en els àmbits tecnològics de: impressores 3D, drones, robòtica educativa, electrònica recreativa, creativitat, etc...
Per aquesta ocasió, ens van oferir un Taller sobre la gravetat, taller on a
partir d'un disc de vinil, l'Esteve Farrés va explicar com enviar un satel·lit en
òrbita a un altre planeta!
Primer Encontre Transplanetari from Carolina Cabrerizo on Vimeo.
El 17 de març d'aquest 2016, a partir de les 19 hores a la Sala La Planeta, Ameba Associació Cultural es va complaure a presentar-vos el Primer Encontre Transplanetari!
Un encontre en format cabaret, amb un Mestre de Cerimònies molt especial, i amb més de vint artistes de diverses tendències.
Un espai on van tenir cabuda les arts escèniques, però també les arts plàstiques, la fotografia, la vídeo creació... Vau poder, amb la música com a fil conductor, deixar-vos seduir per poetes, ballarins de dansa butoh, experimentació sonora, màgia i altres propostes en una jornada on la Sala La Planeta va trascendir el seu tarannà per deixar que de la mà d' Ameba Associació Cultural puguessim gaudir d'altres coses que no solen succeir a Girona.
· Gerard Vilardaga · poesia · La Galera (Janot Carbonell i Marc Ciurana) ·
 |
| Karo Junco & Carlos Alma |
 |
| Neus Masó & Dabú |
 |
| Gerard Vilardaga |
 |
| Gerard Vilardaga & projecció Mademoisselle Oui Oui |
 |
| Janot Carbonell & Marc Ciurana |
 |
| Alba CAbrera & Jordi Homs |
 |
| Karo Junko & J. Savagge |
 |
| Laia Claver, Dabú & Neus Masó |
 |
| Mademoiselle Oui Oui |
 |
| L'Ocell |
 |
| Pao Bosk & voluntaris |
 |
| Jordi Homs en acció |
 |
| Ambient a La Planeta |
 |
| Exposició fotogràfica de Nuria Genebat |
 |
| Carlos Alma & Karo Junco |
 |
| Escultura de Creaciones Invisibles |
 |
| J. Savagge & visuals de Joan Gol |
 |
| Jordi Homs |
 |
| Visuals de Mademoisselle Oui Oui |
 |
| Parada de llibres: Edicions Tremendes, Gerard Vilardaga i Jordi Murillo |
Les fotografies son de Manel Bielsa i Josep Burset. Moltes gràcies!
· Gerard Vilardaga · recital poètic / performance
El podeu seguir a:
”Walk the rain”: 2013. Un audiovisual de la sèrie amb música de
Víctor Nubla.
El viatge del que no se'n va de viatge.
· L'Ocell · multidisciplinari
Quan la música entra dins un ocell, l'espai queda
ple d'una dansa i una armonia que no ocupen espai.
L'Ocell és un espectacle de dansa butoh,
percussió, pensat i interpretat per Alba Cabrera, Simon Saura, Domènech
Surroca, Carlos Ferreras i Jordi Murillo i basat en la cançó de Joan Colomo.
· Astrid Valmann · audiovisual
(abans de 1991
era Rússia)
que va estar en actiu des de finals dels anys 
“Tot el que veus és, però res és el que et sembla veure”. (Info de Teixirep Press)
La Galera (Janot Carbonell i Marc Ciurana) · commedia dell'Arte
Aquests dos animals que fan commedia ens van preparar una escena de
l'Escapí de Molière que ens va fer gaudir del seu Arte.
A l'Encontre, el veu veure fent de vídeo jockey una part de l'esdeveniment,
i fent la part visual en una improvisació d'experimentació sonora i visual que
va fer amb J. Savagge, alter ego de Jordi Murillo, membre d'Ameba i de
25HOMBRES, qui també va posar els seus sons en vàries intervencions
d'altres artistes al llarg de la nit.
Jordi Murillo a.k.a. J. Savagge (Barcelona, 1978). Influenciat de ben aviat per
les corrents industrials, anti dadaístes i hermètiques, va començar a
expressar-se a través de l'escriptura. La passió per la fotografia el va fer
transformar les paraules en imatges, en imatge en moviment, i finalment en
so. És a l'any 2003 que es crea el col·lectiu 25HOMBRES, dedicats a
l'experimentació sonora i la seva relació amb altres disciplines, com la
performance, el vídeo art, el radio art, entre d'altres. Més de 10 anys de
militància en el col·lectiu han esdevingut en una gran quantitat de programes
de radio art en vàries emissores, muntatge i participació en infinitud de
festivals i mostres, accions, auto edicions i d'altres actes. Després d'un auto
exili menorquí d'una dècada, on hi deixa l'Associació Ctrl+Z, retorna a la
península per instalar-se a Girona.
El podeu seguir als blogs
http://circulodeamigosdejsavagge.blogspot.com.es/
http://lavisiondejsavagge.blogspot.com.es/
http://25hombres.blogspot.com.es/
http://desconciertos25hombres.blogspot.com.es/
o veure'l amb 25HOMBRES a
· Laia Clavé Nadal, Neus Masó, Jordi Dabú i Clara Gispert · poesia, dansa,
so i projeccions
paraules depassen la segona dimensió i agafen volum, forma, so i cos; en un
· Mademoisselle Oui Oui · visuals
· Jordi Homs · Mestre de Cerimònies Operístic
diferents actuacions que es van anar succeint i fent de pont entre el públic i
Ameba, amb el seu particular estil de tenor.
· Pau Bosk · màgia
I
com no podia ser d'una altra manera, en aquest Encontretambé la màgia hi va ser representada, de la mà d'en Pau
Bosk. Pau Bosk és mag. A través dels seus ensomnis, jocs
de mans i prodigis de butxaca convida els espectadors a
defugir la realitat, a contemplar amb uns altres ulls allò
que ens envolta. Joc i reflexió s'uneixen, es fonen sota
l'antiparadigma de la màgia. L'únic secret: la poètica de la
il·lusió.
· Creaciones Invisibles · escultura
El nostre artista de la fam es busca la vida a les escombraries per sobreviure. És el resultat d'una màquina imperfecta, engranatges d'un sistema capitalista oxidat que pot condemnar a l'ostracisme a qualsevol. Herois moderns que tiren endavant les seves famílies com poden ... És una escultura a la pobresa. Aquesta realitzada amb resina de polièster, un material 100 vegades mes barat que el bronze, però ho han policromat imitant a aquest últim (inventant així el bronze empobrit) ... intentant donar-li el mateix aspecte que a les típiques escultures d'alcaldes, polítics o militars que poblen les nostres places i dels quals no en volen saber els mèrits que han realitzat per ser-hi.
· Jordi Murillo · fotografia
Jordi Murillo (Barcelona, 1978). Artista sonor i poeta, Jordi Murillo va entrar en el món de la fotografia l'any 1996. Format com a Tècnic de Laboratori i Tècnic d'Imatge, ha treballat a E.G.M. i a Còpia, i ha realitzat diverses exposicions, com l'exposició Gossos dins el marc de la Primavera Fotogràfica a la galeria Gris de Solsona, i al Si vens cafè de Ciutadella de Menorca. Gestiona el seu propi blog de fotografia, http://lavisiondejsavagge.blogspot.com.es/
· Carlos Alma · dansa butoh
· Karo Junco · dansa butoh
Carolina Junco, investigadora del cos i les seves ressonàncies expressives i artístiques ... amb base a tècnica de dansa contemporània i flamenc, en l'actualitat ballarina de dansa Butoh, com a vehicle d'expressió artística i fusió personal.
· Pablo Paz · escenografia
L'escenògraf Pablo Paz ens donarà un cop de mà assessorant-nos amb l'escenografia de l'espai.
· Nuria Genebat · fotografia
Nuria Genebat ens va portar l'exposició Retrat del Ladack i ens deixava aquestes paraules que descriuen la seva tasca: "M’agrada fer fotos, ja fa temps que miro de portar una càmera al damunt quan penso que serà interessant. I un viatge al Ladack dóna per molt. Proposo una mirada al lloc i a les persones."
Ens van fer una entrevista al Té de tot de Girona TV! Podeu veure l'entrevista aquÍ!
26 de febrer / 4 de març de 2016
Amb la idea de tornar a fer de Girona un dels referents de l'experimentació sonora, i també amb la de visibilitzar els artistes que treballen al territori en aquest conjunt de disciplines que conformen el prolífic món de l'experimentació sonora, Ameba Associació Cultural va presentar aquest Sistema de Referència Inexistent; oferint també al públic gironí la possibilitat d'entrar en contacte amb aquesta expressió artística.
Sistema de Referència Inexistent va ser doncs, una mostra d'experimentació sonora i visual, on el vídeo experimental confluí amb diferents vessants de l'experimentació sonora.
Hem tingut la improvisació de Dabú, en Neur(o)n amb una actuació a base de drone, seqüenciador modular i paisatge sonor, l'ambientació industrial d' Animoral Animal, el sorollisme de Xavi Lloses Huguet, i el collage sonor entre el radio art i l'industrial de J. Savagge, l'alter ego de Jordi Murillo.
A continuació, ampliem la informació sobre aquests projectes i artistes, amb algunes imatges de la mostra.
https://soundcloud.com/neuron8000
https://archive.org/details/smon004_neuron_-_planet_fendor
https://www.mixcloud.com/mneuron1/
http://petroglyphmusic.bandcamp.com/album/neur-o-n-isolated-drones
http://timothycholehouse.bandcamp.com/album/tch-neuron
transformar les paraules en imatges, en imatge en moviment, i finalment en so. És l'any 2003 que es crea el col·lectiu 25HOMBRES, dedicats a l'experimentació sonora i la seva relació amb altres disciplines, com la performance, el vídeo art, el radio art, entre d'altres. Més de 10 anys de militància en el col·lectiu han esdevingut en una gran quantitat de programes de radio art en vàries emissores, muntatge i participació en infinitud de festivals i mostres, accions, auto edicions i d'altres actes.
http://circulodeamigosdejsavagge.blogspot.com.es/
http://lavisiondejsavagge.blogspot.com.es/
http://25hombres.blogspot.com.es/
o veure'l amb 25HOMBRES a
http://www.graciamon.cat/25hombres.html
Joan Gol acaba d'estudiar a l'Escola d'Art d'Olot, amb el títol de Tècnic Superior en Arts aplicades al mur l'any 2009. Artista multidisciplinari, que a partir de llavors realitza un treball autodidacta en el camp de l'experimentació visual, on hi inclou la instal·lació artística i la performance, tot i que ha realitzat altres treballs en l'àmbit plàstic i la il·lustració. Les seves obres solen estar marcades per experiències personals, el subconscient i l'essència humana, i per altra banda un caire crític i social molt marcat a través de la paròdia, l'exageració, l'angoixa i el deliri.
http://www.xavilloses.com
Al 2003 fou escollit per l´exposició “4 talents catalans a Paris”(Maison du Catalogne, París). Ha exposat a diverses galeries de Barcelona, Madrid, Bolonia, París o Londres.
Participant a fires d´art contemporani com Arco(Madrid), Arte Fiera(Bolonia), Art-expo(Barcelona) i ArtBo(Bogotà), SWAB(Barcelona)
Actualment treballa amb n2 Galeria (Barcelona). Al 2009 va fundà amb un grup
El projecte és presentat en directe musicalment com una sola peça d'entre 30 i 40 minuts de durada. En aquest temps Animoral Animal desplega i entremescla elements com les bases electròniques, guitarres i baixos elèctrics, teclats, caixes de ritmes i veus matisades amb diferents efectes, creant capes i capes d'atmosferes que van variant en detalls i intensitat segons el que volen representar els músics en aquest mateix instant.
L'estètica Animoral Animal: Les projeccions són la base estètica de Animoral Animal. El seu primer espectacle, «Fàstic mastegat», es basa en una successió d'imatges que són projectades sense cap ordre. D'aquesta manera es poden veure barrejats vídeos de porno amateur, corredors de fons, anuncis típics de tele botiga, competició de culturistes, anuncis de perfums, passis de model, tractament d'allargament de penis, animals en estat de descomposició, etc.
Vem tenim el plaer de comptar amb la presència i el treball de'n Joset Burset com a fotògraf oficial per a la segona part de la Mostra. Podeu seguir el seu treball a www.josepburset.com
La mostra va estar amenitzada amb música experimental de so ambient de, entre d'altres, DJAmsia, Einstürzende Neubauten i Dargelos.
Des d'Ameba, convoquem als artistes que treballen amb so i vídeo experimental de la zona de Girona i que estiguin interessats a participar en noves mostres, que es posin en contacte amb nosaltres a través de qualsevol dels mitjans que figuren a la pàgina d'inici del blog.
Gener 2016
Avui han publicat l'entrevista que ens va fer en Xavi Castillón per a la secció de Cultura de El Punt Avui.
La podeu llegir clicant l'imatge de l'Encontre
Desembre 2015
Ja ha sortit el butlletí d'informació semestral del Club Girona Cultura sobre Arts Escèniques, on hi surt referenciat a l'apartat de la Sala La Planeta, l'anunci del Primer Encontre Transplanetari, que organitza Ameba Associació Cultural per al dia dijous 17 de març de 2016.
