ARXIU / PREMSA

12 d'abril de 2024

CONCERT HULM & MARBLE MADNESS

L'associació cultural Ameba va presentar un doble concert a Girona amb dues propostes que transiten de formes ben diferents pels espais més liminars de la música, com són la música improvisada i el vaporwave. Totes dues propostes ens van presentar els seus darrers treballs discogràfics, dues obres molt personals i arriscades, innovadores i sorprenents, i que sens dubte van fer les delícies del públic més inquiet de la ciutat de Girona. Els Hulm van presentar el seu tercer treball en estudi, "Landfillandfillandfill", una joia conceptual feta per alterar els nostres sentits a base de petites peces atonals i abstractes, esquitxades ocasionalment per algun motiu melòdic o harmònic. Per la seva part, Marble Madness ens va presentar "Arquitectronica". La seva música es basa en construccions i deconstruccions de sons de la publicitat, l'anime, el city pop i la nostàlgia dels noranta, en un viatge sonor per paisatges desapareguts i, alhora, pel nostre futur.

El directe dels Hulm, trio d'improvisació format a Barcelona per Eduardo Pons (saxo), Ernest Pipó (guitarra) i Joan Torné (electrònica), presentant el seu treball "Landfillandfillandfill" enregistrat a les Planes d'Hostoles, és tota una declaració d'intencions, és a dir, submarinisme d'abocadors. Oxigen i immersió. Baixar, baixar i baixar fins a assolir densitats que alteren la percepció, flotant en un paratge pastós i indefinit on sembla no existir el buit formal i on l'hiperestímul és capaç de projectar la nostra sublimació fins a empènyer els límits de l'asfíxia estètica. Aferrant-se a prefigurar allò que podríem anomenar «anticançó», o el que és el mateix, peces que concilien desenvolupaments atonals amb emocionants transicions harmòniques de no resolució, la seva potència expressiva és tal que, al final, hom arriba a dubtar si efectivament ens trobem davant d'una banda d'improvisació o en realitat tot ha estat escrit o, si més no, preparat prèviament. Hulm són igualment capaços de malejar i de reordenar les seves pròpies línies tímbriques per esbossar davant nostre idees o motius melòdics ocasionals que alteren la narrativa i la canvien de rumb. Hulm són present pur de la música d'avantguarda a la península Ibèrica i aquest disc és la sorpresa internacional que ens va deixar el 2023. Gràcies per existir.

Per altra banda, el projecte de vaporwave Marble Madness és un viatge musical on s'entremesclen gèneres de música electrònica com el vaporwave, el Seapunk o el Glitch pop, fent un paral·lelisme entre el retro, la decadència del capitalisme actual i la societat de consum per mitjà de pistes i ones musicals repetitives i immersives. La seva intencionalitat és crear a través dels seus paisatges sonors una mena de malenconia musical d'acord amb una societat on prima la immediatesa i tot és efímer. L'artista ha llençat fa uns mesos el seu primer àlbum, "Arquitectrónica", deu composicions que han tingut una molt bona acollida dins de la comunitat internacional del vaporwave. Tant és així, que aquest 2024 dos segells llançaran aquest treball; el segell nord-americà Midnight Frequency i el barcelonès Empty Six Pack, les dues edicions en format casset. El seu set en directe no només es limita a la seva música, sinó que va punxar altres artistes de la cultura del vaporwave. 

Això va ser el divendres 12 d'abril, a les 19:30 hores, a la sala d'actes Isabel Vilà, del Centre Cívic Barri Vell-Mercadal de Girona. 

Hulm:

https://repetidor.org/artistas/hulm/ 

Instagram: 

@hulmhulmhulm 

Àlbum: 

https://open.spotify.com/album/1ZiqIGScgu8WGJZKcMcnxh?si=dwPjtHBIQHGWDMCU0Oib9w 

Single (vídeo):

Marble Madness:

Bandcamp: 

https://marblemadness.bandcamp.com/ 

X: 

https://twitter.com/Marble__Madness 

Instagram: 

@marble__madness  

Setembre 2023 - febrer 2024

El setembre de 2023 es va posar en marxa novament El Generador, en la que va ser la seva cinquena edició, i amb la que va tornar a apropar l'experimentació sonora a la província de Girona. El Generador és una mostra de xerrades/concert d'experimentació sonora. Però també és un espai de recuperació de la memòria artística en l'àmbit sonor, un laboratori de mostra de processos de creació musical, un altaveu pels projectes emergents de música experimental i un aparador d'instruments inventats. En aquesta nova edició, es van ampliar els espais, es va portar el projecte a un nou municipi i es van teixir complicitats amb tres entitats amb les quals l'Associació Cultural Ameba comparteix objectius comuns. 

Des de setembre de 2023 a febrer de 2024, un total de vuit artistes sonors van estar compartint amb el públic del festival unes formes d'afrontar el fet sonor tant diferents com complementàries. L'Auditori Viader i la sala d’exposicions de Casa de Cultura de Girona, La Marfà -Centre de Creació Musical, la Sala d'actes Isabel Vilà del Centre Cívic Barri Vell-Mercadal, seu d'Ameba, i l'Auditori de l'Ateneu de Banyoles, van ser els espais en els quals es va desenvolupar la mostra.

A més de la programació pròpia del cicle, El Generador 5^a edició va acullir també les dues propostes guanyadores de la convocatòria de residències dirigida a artistes i músics electrònics i electroacústics Ganta 6, promoguda pels centres culturals Flashback de Perpinyà, dedicat a la música actual i les noves tecnologies, i La Marfà de Girona. Des d’Ameba, també s'ha col·laborat en l’elecció dels participants al projecte Ganta 6. I per a l’actuació a Banyoles, a més del suport de la regidoria de Cultura del seu ajuntament, el cicle ha comptat amb l'acompanyament del Festival 17820, el festival de música electrònica i art digital de Banyoles. Es van presentar plegades les respectives propostes i es van donar a conèixer els artistes que s’hi emmarcaven, junt amb la que va ser la primera sessió d’aquesta nova edició d’El Generador. Una nova edició que ens va presentar set projectes artístics de Barcelona, Màlaga, Burgos, Girona, Igualada i França, representant mirades completament diferents d’apropar-se al fet sonor i a la creació experimental. Noves tecnologies, instruments inventats, electroacústica interactiva, programari de codi obert, electrònica arcaica, són algunes de les propostes que el públic va poder veure, escoltar i gaudir en el marc d’aquesta cinquena edició de la mostra, que també va incloure una activitat pensada per gaudir en família.

Clika a la imatge per accedir a la noticia

Una altra novetat respecte a edicions anteriors va ser el canvi de dia i hora. Les sessions es van celebrar els dissabtes a les 12 hores, mantenint, això sí, la cadència d’una sessió cada mes, i la gratuïtat de la proposta. Eloi el Bon Noi, Patxi Valera, Tomomi Kubo & Ferran Besalduch, Reyes Oteo, Sarah Rasines i les dues propostes seleccionades en la convocatòria Ganta 6, Queer Falafel (Anthony Kmeid) i el francès Souzo (Patrick Pereira), van ser els artistes que conformaven el line-up d’aquesta edició. El disseny dels cartells el va portar a terme, un cop més, el dissenyador Xavi Casadesús i, a més del suport i col·laboració de les diferents entitats implicades en aquesta 5^a edició, el cicle va tornar a comptar amb l’assessorament i la implicació de La Nuclear i els serveis tècnics d'Alter Sinergies.

Aquesta va ser la programació del cicle:

- Dissabte 16 de setembre de 2023, 12 hores, Auditori de l’Ateneu de Banyoles: Eloi el Bon Noi.

- Dissabte 21 d’octubre de 2023, 12 hores, Auditori Viader Casa de Cultura de Girona: Sarah Rasines.

- Dissabte 25 de novembre de 2023, 12 hores, Sala d’exposicions Casa de Cultura de Girona: Patxi Valera. Activitat familiar

- Dissabte 16 de desembre de 2023, 12 hores, La Marfà -Centre de Creació Musical: Queer Falafel (Anthony Kmeid) i Souzo (Patrick Pereira), artistes guanyadors del projecte Ganta 6.

- Dissabte 27 de gener de 2024, 12 hores, Auditori Viader Casa de Cultura de Girona: Tomomi Kubo & Ferran Besalduch.

- Dissabte 17 de febrer de 2024, 12 hores, Sala d'actes Isabel Vilà del Centre Cívic Barri Vell-Mercadal: Reyes Oteo.

Sobre els artistes participants:

ELOI EL BON NOI

Sota aquest nom artístic, Eloi Isern, compositor, live coder i jeroglifista, inaugurarà el cicle a l’Ateneu de Banyoles el 16 de setembre, en un acte conjunt amb la gent del Festival de Música Electrònica i Art Digital, 17820. Llicenciat superior en composició pel Taller de Músics, recentment ha centrat la seva activitat en el live coding per la facilitat i la immediatesa que aquesta forma de fer música li proporciona. 

El live coding és una modalitat artística i una tècnica creativa que es basa en l'escriptura de codi a temps real usant programari interactiu. És una nova modalitat al terreny de la música electrònica i la improvisació. Els live coders exposen i modifiquen a temps real el programari generant música i/o imatges mentre la manipulació del codi és projectada permetent al públic veure tot el procés. El live coding és una eina ideal per generar música nova de manera immediata i improvisar a temps real amb ella.

Creador d’espais sonors, compositor de bandes sonores i membre del col·lectiu internacional de live coders Top Lap, ha participat en nombrosos esdeveniments artístics fent servir el codi de programació de forma creativa.

 

El compositor i live coder Eloi Isern, aka Eloi el Bon Noi, inaugurarà el cicle a l’Ateneu de Banyoles el 16 de setembre. Eloi el Bon Noi utilitza la tècnica del live coding per esculpir una sèrie d’escultures sonores. Un recull de peces amb estructures complexes, autogeneratives, que mai es tornen a repetir de la mateixa manera gràcies a l’escriptura d’algorismes a temps real on les iteracions, la randomització i la incertesa són peça clau. Plena de contrastos, la seva música contraposa moments de gran saturació de l’espectre amb instants de minimalisme puntillista, o harmonies cristal·lines amb fragments de noise i glitch. Tot i ser una disciplina amb més de 10 anys de recorregut, el live coding encara és tot un desconegut al nostre país. Per aquest motiu, l’Eloi ens va fer una petita xerrada on va exposar en què consisteix aquesta tècnica i tota la cultura que hi ha darrera.

Aquest acte inicial del cicle va servir també perquè, tant els companys del 17820 com nosaltres, presentéssim a premsa i al públic present les nostres respectives programacions. Després de la sessió inaugural d'El Generador, els companys de Calàbria Kollectiv, responsables del 17820, van preparar un vermut electrònic amb en David Ramma, membre de l'entitat amiga, als plats amenitzant l'estona. La quarta edicio del Festival 17820 es va dur a terme el mateix mes de setembre. 

https://linktr.ee/eloielbonnoi

Clicka a la imatge per enllaçar amb la seva web

SARAH RASINES

Sarah Rasines és una artista sonora i visual, llicenciada en Belles Arts a la Facultat de Belles Arts de Sant Carles de la Universitat Politècnica de València. Compagina la creació artística amb la investigació de doctorat a la Facultat de Belles Arts de la Universitat del País Basc, on ha format part activa del Grup de Recerca Ikersoinu (Investigació Sonora i Espai Artístic). El seu camp de treball és intermèdia, relacionat amb els processos temporals i els mitjans experimentals. A més, és gestora cultural per la Universitat del País Basc. Ha treballat per a la Fundació Caixa de Burgos a la seva programació cultural anual; i dirigit el programa Culturapia, el qual acosta la cultura a hospitals i al centre penitenciari de Burgos, organitzat per la mateixa entitat i La Caixa. També ha codirigit i va ser curadora del Festival Intermèdia Dual Club, que tenia lloc a Espacio Tangente de Burgos.

 

El 2018 crea Crystal Mine per promoure l'intercanvi de música sota la filosofia del #anticopyright. Aquest segell independent està destinat a treure música a casset, principalment; reforçant els projectes frescos i arriscats basats en l'experimentació. I el 2019 presenta Crystal Mine Radio per a Radio Relativa. Un programa per a ràdio amb periodicitat bimensual en què s'exploren les darreres tendències i els interessos del segell a través de diferents formats. Imparteix tallers de Creació Musical i Art a Museus, Biblioteques, Festivals i Centres d'Art per a nenes i nens que combinen dues importants fases d'experimentació dins de les seves accions de didàctica artística paral·lela: l'experimentació amb el contingut metaliterari i l'experimentació amb el so més enllà fins i tot de la música.

A Sarah Rasines li interessa tot el que té a veure amb la cultura de la casset; en un sentit molt ampli i, també, de superació de certs límits. La seva constant investigació musical l'ha portat a conèixer alguns llocs on ha après a desenvolupar noves maneres de relacionar-se amb el medi, en processos col·lectius que han estat molt vinculats a l'escena de la improvisació i de l'experimentació amb el so.

Els seus concerts amb walkmans, cassettes i algunes que altres màquines radicalment bàsiques, són ja coneguts. 

Així, hem pogut veure les seves intervencions a Tabakalera a Sant Sebastià, al Centre del Carme a València, al Museu Vostell Malpartida de Càceres, a La Casa Encesa a Madrid, a Azkuna Zentroa a Bilbao, a Hangar a Barcelona, al Centre Párraga de Múrcia o a Le Larraskito Kluba a Bilbao, entre d'altres.

https://sarahrasines.com

PATXI VALERA

ACTIVITAT FAMILIAR

Amb una experiència de més de vint anys com a productor, bateria i percussionista professional, ha compost bandes sonores per a diferents curtmetratges i muntatges de teatre i ha realitzat nombroses gires i actuacions per bona part del territori espanyol, europeu i mediterrani. La seva formació autodidacta així com el seu caràcter eclèctic, li han empès a desenvolupar un interès creixent per la riquesa dels diversos llenguatges de la música de percussió del món, particularment el flamenc i tota la música procedent d'orient. Així mateix, aquestes inquietuds l’han portat a implicar-se en diverses formacions en creacions col·lectives el treball de les quals s'ha dirigit principalment cap a l'experimentació audiovisual, la improvisació lliure, el concepte ritual de l'art i els seus possibles efectes com a font de salut i teràpia. 

Des de l'any 2002 el seu treball s'ha centrat en el desenvolupament de les diferents versions i estructures del seu instrument anomenat Aquòfon. Prenent com a model la polirítmia de la pluja ha aconseguit desenvolupar un nou sistema de percussió electrònica amb líquids que s'escapa del cànon musical estricte del pentagrama per imitar la natura i generar so de forma creativa a partir de degoteigs d'aigua regulables.

Aquesta sessió va estar pensada com una invitació de part d'Ameba, i de la mà de Patxi Valera, a fer una capbussada en el subconscient del públic, relaxant-se al terra de la sala d'exposicions de Casa de Cultura amb la música improvisada de l'Aquòfon Micronecta. 

https://aquofono.com

ARTISTES SELECCIONATS AL PROJECTE TRANSFRONTERER GANTA 6 

La Marfà i el centre cultural Labo Flashback de Perpinyà van reeditar el projecte de residències creuades entre Girona i Perpinyà "Ganta 6", en el que també hi vam participar en la comissió de valoració La Casa Musicale de Perpinyà i Ameba Associació Cultural. Per segon any consecutiu, es va oferir una oportunitat d'intercanvi a artistes que treballen en l’àmbit de la música electroacústica i electrònica d'ambdós costats de la frontera catalana per tal de fomentar la recerca i la creació musical actual. El projecte Ganta vol fer possible la difusió d’obres musicals creades utilitzant les noves tecnologies i que actualment tenen poca presència en l'espai transfronterer. Les artistes seleccionades, una de la Catalunya sud i l’altra de la Catalunya nord, van composar una peça original de 20 a 25 minuts creada a les instal·lacions de Flashback a Perpinyà per part del compositor gironí i a La Marfà per part del creador nord-català durant una residència de deu dies. En finalitzar l’estada de residència, cada centre cultural va acollir un concert de 35 minuts amb les persones seleccionades, tant a Perpinyà com a Girona. El concert a Girona es va emmarcar dins la programació d’aquesta cinquena edició d’El Generador.

https://web.girona.cat/lamarfa/suport/ganta

Els artistes seleccionats van ser:

QUEER FALAFEL / ANTHONY KMEID 

Projecte: Un tros de Beirut

Artista multidisciplinari libi-català. El seu treball interseca música, visuals i performance, sempre amb un contingut autobiogràfic que investiga la seva identitat ètnica i de gènera, des d'una perspectiva transfeminista i de-colonial. Anthony Kmeid/ Queer Falafel és un artista libi-català multidisciplinari que interseca visuals, música en viu, teatre físic i dansa. El seu treball està basat en la investigació de la seva identitat ètnica i de gènere amb una perspectiva reivindicativa queer i anticolonial. La seva primera peça Los Papeles (2018) és un solo de teatre físic amb text i música acústica que explica la història d'una relació queer que va tenir al Líban i el procés injust d'immigració a Europa amb un passaport libanès. Presenta la seva segona peça PareMeu (2019) dins del marc del festival de la Mercè. Aquest treball de docu-teatre retrata el seu pare i parla de la seva relació amb ell, la masculinitat, l'homosexualitat i la guerra civil al Líban. La seva tercera peça TECNÒCRATA (2021) reflexiona sobre la imatge que projectem en les xarxes socials. El treball explora la fetitxització de la seva identitat queer àrab i com fa servir de les dissidències per tenir la seva marca d'artista en un sistema capitalista. En 2022, crea BLAST amb Pako Serrano/Mad Monkey, un duo de música electró-àrab amb performance queer. Reclamant espais, transmutant dissidències, desconstruint binarismes. Neo-traumatic electro boom boom Anthony té un personatge drag jode-gènere que es diu Queer Falafel, ha estat girant pel món fent performance polititzada en espais i col·lectius queer i de gent racialitzada. Creant i generant espais i referències per persones queer i àrab.

Un tros de Beirut, el projecte que ens va presentar, és una sessió de música electro-àrab i ambients sonors amb cants tradicionals libanesos, que traça el recorregut que l’artista va fer sortint de Beirut per arribar fins a Barcelona. El contingut de la peça està basant en moments autobiogràfics on fa servir sons, gravacions i cançons que va anar creant durant el seu procés d'immigració. Comença amb el moment que va rebre la confirmació del seu visat europeu mentre la seva parella va rebre la denegació. Expressa la seva ràbia i frustració pel fet que havia de viure aquesta relació queer de forma amagada i que no tenien la possibilitat de seguir-la en un lloc on el seu amor no fos prohibit. Investiga com la sensació d'inferioritat que tenia arribant a Europa va canviar. S’adona que era ignorant, idealitzant el que representa Europa. Comença a adonar-se que el mateix passa en Europa i que encara estan molt presents els residus colonials que relacionen la identitat àrab amb extremisme, estoïcisme i inferioritat. Crearà la base sonora amb elements analògics com sintetitzadors i caixes de ritme i també de forma digital amb Ableton Live. La veu és un element molt important d'aquesta creació i es farà servir en la seva forma nua, tornant a revisitar cants tradicionals libanesos i textos personals. També la veu serà tractada amb efectes de so, distorsionant-la i triturant-la perquè encaixi amb el contingut de la sessió. Inclourà també testimonis d'altres persones migrants queer àrabs per visibilitzar diferents perspectives i vivències. La sessió estarà acompanyada de visuals, que mostren Beirut i la seva destrucció però també la hipocresia i els privilegis de la identitat euro-centrista i els residus de colonialisme encara present, i manifestant-se en ignorància, odi i discriminació.

https://www.instagram.com/queerfalafel/

SOUZO / PATRICK PEREIRA

Souzo és un DJ i productor musical francès originari de Catalunya. La seva passió per la música va començar a desenvolupar-se de jove quan va descobrir un parell de tocadiscos i una mescladora a l'habitació del seu germà gran. Fascinat per aquest equipament, es va submergir en l'art del DJ. La seva connexió amb els discos va obrir les portes a un nou món musical.

Decidit a fer de la música el seu camí vital, Souzo va decidir seguir estudis en aquest camp. Es va graduar a l'Escola d'Enginyeria del So de París, on va adquirir les habilitats necessàries per comprendre i manipular els aspectes tècnics de la música. Amb la seva formació tècnica i amor pel DJ, Souzo també va decidir explorar la producció musical. Va combinar les seves habilitats de DJ amb la seva creativitat artística per desenvolupar el seu propi estil musical. Els seus DJ sets i actuacions en directe reflecteixen la seva passió per les diverses facetes de la música electrònica. Està igualment interessat en les atmosferes minimalistes i amb una textura rica en paisatges sonors amb ritmes expressius. Aquesta diversitat també és present en les seves produccions, la qual cosa li permet mantenir un estil místic i explorar lliurement el llenguatge experimental.

Souzo presenta regularment un programa a la ràdio Rinse France, on comparteix la seva selecció de música. A més de les seves activitats d'estudi i ràdio, Souzo actua a l'escenari en esdeveniments com LaZonz, La Calypso, Bleu, Saturnales, Mediator, per citar només alguns exemples. També és un dels productors del festival Vermeille, al Fort St Elme. Continua la seva exploració en el camp de la música electrònica mantenint el seu estil únic i adoptant un enfocament musical eclèctic. El seu afany de superar els límits i descobrir nous horitzons es reflecteix en la seva constant recerca artística.

Com a resultat de la seva residència dins el projecte Ganta 6, ens va presentar una actuació centrada a crear una atmosfera sonora que ressaltés la relació entre l'home i la màquina en un diàleg experimental i espiritual entre l’artista i un sintetitzador modular. L'objectiu principal era transmetre les seves emocions i intencions a aquest instrument d'una manera crua i esperar una resposta a canvi. Mitjançant la configuració del sintetitzador i els seus comportaments acústics, ones i textures que produeix, reacciona de manera automatitzada, donant a la màquina una certa autonomia dins d'aquest projecte. Aquest sintetitzador modular havia estat compost i muntat per l’artista al llarg del temps. L'enfocament d'aquest tipus d'instrument difereix del d'un sintetitzador tradicional, ja que la capacitat de personalitzar cada element, li permet expressar-se plenament. En seleccionar cada mòdul, determina subjectivament les emissions sonores produïdes per l'instrument. Així, les seves inspiracions i sensibilitat musical continuen sent el nucli d'aquesta creació.

https://www.instagram.com/souzo.inst/

TOMOMI KUBO & FERRAN BESALDUCH 

Tomomi Kubo és una ondista, improvisadora i compositora. Com a intèrpret i compositora s'ha involucrat en un ampli ventall d'activitats: col·laboracions amb orquestra, música de cambra, dansa contemporània i també a l'enregistrament de bandes sonores per a pel·lícules, teatre, sèries de televisió i espots publicitaris. Després de graduar-se a la Universitat de Música a Kunitachi, Tomomi Kubo es trasllada a París per cursar els seus estudis d'Ondes Martenot al Conservatori Nacional de França Boulogne-Billancourt on es graduaria obtenint el primer premi de la seva promoció de manera unànime. Entre els mestres d'Ondes Martenot hi ha els prestigiosos Takashi Harada i Pascale Rousse-Lacordaire. En totes aquestes activitats sempre hi ha tractat de transmetre l'alegria i la grandesa d'aquest meravellós instrument. 

https://www.tomomikubo.net

Pel que fa a Ferran Besalduch, després de realitzar una doble carrera entre el jazz i la música clàssica contemporània els darrers anys ha aprofundit en la recerca de noves sonoritats: la improvisació lliure, experimental i intuïtiva. És especialista en els saxos extrems: baix i sopraní. Actualment, focalitza el treball en el seu projecte amb saxos curiosos i electrònica, amb el seu àlbum "Argonauta" (Call it anything records); el duet d'instruments poc comuns amb Tomomi Kubo, amb l'àlbum "Gyotaku" (Call it anything records); amb el grup de doom metall instrumental Coure i l'àlbum "Inversum Nema" (Nooirax records). Treballa de professor a l'Escola Municipal de Música Josep M. Ruerai Conservatori de Granollers.

https://ferranbesalduch.wordpress.com

Després de realitzar diversos concerts junts, Tomomi Kubo (Ondes Martenot) i Ferran Besalduch (saxo baix, saxellino i electrònica), van publicar el seu nou disc “GYOTAKU” amb el segell Call It Anything Records. La seva interpretació es basa en la improvisació lliure i experimental, amb una instrumentació molt especial. Els timbres de les Ondes i del saxo es sumergeixen en una amalgama de colors absolutament variats, rics en harmònics que porta als intèrprets a passejar per la música més espectral fins a jugar amb melodies que fan viatjar a l'oient d'Orient a Occident i viceversa. "GYOTAKU" ha estat presentat a BBC Radio3 “Freeness”, al club de jazz de Carlos Pérez Cruz, Sonic Wormhole, Radionorone, The modern i Vericuetos. Aquest matí ens van oferir una música única que ens va fer gaudir del seu so particular i una atmosfera incomparable.

REYES OTEO

Compositora, violinista, violista i lutier electrònica especialitzada en música instrumental i en la invenció i desenvolupament d'instruments sensibles al foc, la humitat, la llum, les plantes i animals i peces de roba interactives vestibles. Ha creat un univers sonor de gran fantasia, plasmat a les seves més de 70 obres simfòniques i electròniques compostes. En la seva faceta de lutier electrònica, ha inventat i desenvolupat més de 30 instruments electrònics interactius (Fructófono, Guardainfantes Interactivo, Wormphone, Piedra con clavos, Quijada Magnetotáxica...) tant per a l'electrònica en viu, com específicament per sonificar l'escena i la dansa; i el projecte cíborg de sensors sobre la pell i de visuals làser KittKittPEOW!!! 

                                                  NOTÍCIES VESPRE DEL 20/02/2024 - Televisió de Girona

Traça un camí de recerca progressiu cap a l'embodiement de l'electrònica. Va realitzar els seus estudis de violí, filosofia i electrònica, i es va graduar el 2007 en Composició. La seva creació va des de la música clàssica contemporània instrumental cap a la música electrònica experimental, desenvolupant simultàniament la tasca docent a la Càtedra de Composició de Conservatori Superior de Música de Còrdova i Màlaga, on ha dirigit a més el Taller de Música Contemporània. Com a compositora, ha rebut encàrrecs per a sales, museus i festivals per tot el món, de Nova York a Hèlsinki, passant per Mèxic, França, Bogotà, Suècia, o Espanya. 

Com a compositora electroacústica, Reyes Oteo utilitza tècniques de processament digital del so per crear música a partir de la captació de les múltiples variables físiques del cos en directe. En la seva sessió a El Generador, Resyes Oteo ens va presentar la peça Formas de amor, amb música de Reyes Oteo i Diana Pérez Custodio, i textos de Ibn Hazm i Sant Juan de la Cruz.

Formas de amor uneix la dansa, la poesia, les arts visuals i la música electrònica en viu. L'espectacle està dividit en dues parts clarament diferenciades d'una mitja hora de durada cadascuna. La primera es titula El collar de la paloma, amb música de Reyes Oteo i textos extrets de Tawq al-hamama d'Ibn Hazm; la segona, titulada 4 ostinati amorosi, consisteix en la música de Diana Pérez Custodio sobre textos extrets del Càntic espiritual de Sant Juan de la Cruz.

La ballarina maneja de vegades una Quijada magnetotáxica, és a dir, una maixella de vaca a l'interior de la qual es troba amagat un superimant, i que interactua amb una peça que conté un sensor de magnetisme. Així, el seu moviment en ballar dispara o modela diversos sons; i tot això, barrejat amb la veu i l'alè recollits a través d'un micròfon, és processat en temps real per una intèrpret electrònica i agregat a una part d'electroacústica preenregistrada. Mentrestant, una artista visual crea una obra viva mitjançant retroprojeccions en directe sobre el fons i sobre el cos que dansa.

Van acompanyar a l'artista:

- Diana Pérez Custodio: compositora, investigadora i docent. Especialment interessada en la veu humana, les noves tecnologies i la barreja entre diferents arts. És Doctora en Comunicació Audiovisual. Posseeix els Títols Superiors de Solfeu, Piano, Música de Cambra i Composició. https://dianaperezcustodio.com 

- Ana Díaz Olaya: Directora de la Càtedra de Flamencologia de la Universitat de Màlaga. Experta en dansa clàssica, dansa contemporània, dansa espanyola i flamenc. 

- Yolanda Matarán: Artista plàstica, especialista en percussió ètnica, actriu, palmera flamenca i docent. Dotora Magistral en Llengua i Literatura Moderna i Comparada, Universitat de Bolonya. Màster Erasmus Mundus Gemma, TFM El Llenguatge del Cos Sonor a través de les Palmes al Flamenc.

https://reyesoteoinlab.wordpress.com

El Generador és un projecte ideat per l’artista, activista cultural i programador d’Ameba Associació Cultural, Jordi Murillo Giralt.

El Generador 5a edició va comptar amb el suport econòmic de la Diputació de Girona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Girona; amb la col·laboració de l’Ajuntament de Banyoles, el centre de creació musical de Girona La Marfà, el centre de creació cultural de Perpinyà Flashback, el Centre Cívic Barri Vell-Mercadal de Girona i el Festival de Música Electrònica i Art Digital de Banyoles, Festival 17820.

Les imatges corresponents a les sessions d'El Generador, i els vídeos promocionals, són creacions de Joan Gol.

El Generador es porta a terme amb l’assessorament de La Nuclear, i l'assistència tècnica d'Alter Sinergies. El disseny gràfic d'El Generador és obra de Xavi Casadesús.

Juny 2023

El passat 14 de juny de 2023 vam estar a La Marfà amb els seus responsables, així com amb la gent de Flashback i Casa Musicale de Perpinyà escollint els artistes guanyadors del projecte d'intercanvi de residències Ganta 6, que presentaran els seus projectes dins la cinquena edició del nostre cicle de concerts xerrada El Generador. 

Enhorabona als artistes que s'hi han presentat per la qualitat dels seus treballs, així com als guanyadors, Queer Falafel i Souzo. Ens veiem al desembre a la Casa de Cultura de Girona!

Setembre 2022 - gener 2023

Mostra de concerts/xerrada d'experimentació sonora El Generador - 4a Edició - 

L’Associació Cultural Ameba de Girona ha dut a terme la quarta edició de la Mostra de concerts xerrada d’experimentació sonora El Generador, un cicle divulgatiu iniciat el 2016 i que, des de llavors, ha portat a la província de Girona fins a quinze propostes diferents d’aquesta disciplina artística. Ameba segueix amb el seu propòsit d’apropar a terres gironines propostes artístiques professionals de qualitat de les diferents tendències que configuren l’ampli, dispar i lliure arc de l’art sonor contemporani. Una mostra que es vol paritària, que dona veu als artistes presents al territori com a aquells que venen de més enllà, i que vol presentar a artistes consagrats dins l’escena experimental, així com aquells més amagats.

Al llarg de les anteriors edicions, El Generador ha anat derivant per la ciutat de Girona, primer a La Cova de la plaça de l’Assumpció del barri de Sant Narcís, sota l’aixopluc de La Volta i, en la darrera edició l’any 2021, a la Casa de Cultura de Girona, a La Marfà i al Teatre Municipal d’Olot, estenent-se pel territori més enllà de la ciutat de Girona. En aquesta quarta edició ens vam enclavar a la Casa de Cultura de Girona, a l’Auditori Josep Viader, a més d’oferir una de les sessions a La Cellera de Ter. Totes les sessions van ser en dijous i van ser gratuïtes.

El cicle es va iniciar el mes de setembre de 2022 i va finalitzar el gener de 2023, quedant la programació de la següent manera:

• Dijous 15 de septembre de 2022, 20 hores, Auditori Viader Casa de Cultura de Girona: Amsia.

• Dijous 20 d’octubre de 2022, 20 hores, Auditori Viader Casa de Cultura de Girona: Mercè Capdevila.

• Dijous 17 de novembre de 2022, 19 hores, Teatre Centre Cultural Parroquial, La Cellera de Ter: Void + els alumnes de Som Música de La Cellera de Ter.

• Dijous 15 de desembre de 2022, 20 hores, Auditori Viader Casa de Cultura de Girona: Eli Gras.

• Dijous 19 de gener de 2023, 20 hores, Auditori Viader Casa de Cultura de Girona: Ivan Telefunken.

Sobre els artistes participants:

Amsia

 

Amsia és una figura amagada dins la tant amagada com desconeguda escena d’aquella música experimental basca que, uns anys després de la seva eclosió, va protagonitzar una hègira cap a territoris més receptius que els de la literal cultura peninsular. 

Com ell mateix diu, l’enèsim intent en la cerca de la bellesa per mitjà del soroll i el so, en un lloc on la tradició i el folklore formen part del paisatge. 

Amsia treballa les tècniques del collage sonor emprant materials de diverses procedències, fonts sonores que provenen tant del sintetitzador com de l’ús dels vinils, el samplerisme i les orquestracions MIDI. Aquests elements es troben en la cerca d’allò impredictible que realitza Amsia per generar músiques amb un aire dramàtic i inquietant que ens submergeixen en un imaginari sonor desordenat i d’estranya bellesa.

http://amsia.org

Aquí podeu escoltar els seus treballs: https://seriesnegras.bandcamp.com 

I aquí, veure un dels seus directes: https://www.youtube.com/watch?v=fugtW4nTDHc

Mercè Capdevila

Mercè Capdevila és una pedagoga, pianista i compositora catalana especialitzada en els camps de la música instrumental i electroacústica. S'endinsà en el camp de la música electroacústica de la mà del mestre i compositor Gabriel Brncic, al Laboratori Phonos de Barcelona i perfeccionà l'aprenentatge de composició amb Josep Maria Mestres Quadreny, Coriún Aharonián, Carmelo Bernaola, Luis de Pablo i Luigi Nono. 

El curs 1993-1994 va ser compositora invitada a l'estudi d'Aaron Copland al School of Music Queens College, de la City University of New York. S'especialitzà en el camp de la creació electroacústica, per bé que també es dedicà a la música mixta i a la instrumental, i participà en muntatges multidisciplinaris que combinaven la música amb la llum, moviment, raigs làser i la veu en recitals poètics. 

Alguns dels artistes amb què ha treballat són Eloi Puig, la pintora Gabriela Vargas, la videoartista Ester Xargay, la dramaturga Eva Hibernia, el poeta Carles Hac Mor, la directora teatral Glòria Rognoni, els compositors Oriol Graus, Eduardo Polonio, l'escriptor Guillermo Ayesa, el pianista Jean Pierre Dupuy, l'actor Javier Palma i Egill Friedlaisson. La seva llista de composicions comprèn més de cent obres entre les quals es troben composicions per a cinta magnetofònica, cinta i sintetitzadors; combinació d'instruments (de vent, corda i teclat) amb electrònica, manipulació de so en temps real, entre d'altres. Ha enregistrat dos discs amb composicions pròpies i ha participat en discos col·lectius. Les seves obres s’han divulgat internacionalment en nombrosos festivals i han estat interpretades, entre altres llocs, al Festival Varadero, a Cuba, a l’Europalia’85 de Bèlgica, al Festival Internacional de Música Contemporània d’Alacant i també al Festival de Musique Expérimentale de Bourges.

Fou membre fundadora de l'Associació de Música Electroacústica d'Espanya (AMEE) i formà part del patronat del Laboratori de Música Electroacústica PHONOS. És membre de l'Associació Catalana de Compositors.

http://www.accompositors.com/compositores-curriculum.php?idComp=28

Aquí podeu veure la seva peça Intermezzo 23-F per a cinta i viola (1981): https://www.youtube.com/watch?v=RkCpySE1O-Q

Void

Void editen el seu primer treball, Terrarium l’abril del 2019. En aquest primer treball han confluït les idees dels dos components: des del free jazz als sons FM més càustics.

A El Generador, van fer una improvisació conjunta amb els alumnes de l'escola de música Som Música de La Cellera de Ter.

Terrarium és una possible banda sonora d'una visita a un hivernacle virtual, amb aus poligonals que et sobrevolen i una cascada generada a partir de simulació de fluids. Dins aquest hivernacle han fet un estudi botànic, d'on treuen els espècimens més particulars. Plantes que tenen una vida pròpia, i que a càmera ràpida ens expliquen la seva evolució dins l'ecosistema. El treball es va enregistrar a La Isla (Barcelona) per Pablo Miranda el 23 de novembre del 2018. El primer track que publiquen és Phalaenopsis Pantherina.

Terrarium és una de les infinites possibilitats d'aquest projecte basat en l'enllaç què els sensors de moviment que porta David Viñolas als canells proporcionen per tal de connectar el què passa a la bateria amb els sintetitzadors, i que deixa un espai ampli a la improvisació. Mentre que l'energia la posa Viñolas controlant tota l'execució, el codi al darrere de VOID permet a Carlos Martorell donar l'últim toc sonor i tancar un cercle que es retroalimenta constantment entre ells. VOID és una iteració més del treball d'experimentació amb sensors de moviment que Martorelll ha desenvolupat en els últims anys per als seus altres projectes (Ensemble Topogràfic i Shoeg), a partir del seu interès per la unió entre moviment i so.

VOID són David Viñolas (David Viñolas Trio, Funkystep & The Sey Sisters) i Carlos Martorell (Shoeg, Ensemble Topogràfic).

Tota la informació a www.carlosmartorell.net/void

I aquí un tema seu: https://www.youtube.com/watch?v=-CLXDy5OZtU

Eli Gras

Artista multidisciplinar, Eli Gras va iniciar la seva trajectòria en la música experimental a principis dels vuitanta. Ha publicat àlbums en solitari i al costat d’en Pelayo Arrizabalaga, Motor Combo i Obmuz entre altres col·laboracions. 

Musicalment, ha recorregut un eclèctic ventall de gèneres que van des de l’art radiofònic, noise, electro-pop, música grega, minimalisme, folk, coral o electroacústica, encara que sempre s’ha centrat en la improvisació lliure i l’art sonor. 

Dissenyadora i luthier experimental, ha creat nous instruments, edicions singulars i instal·lacions sonores i visuals. També ha treballat en camps com l’escriptura, el cinema d’animació o la producció i comunicació d’esdeveniments. És editora del segell discogràfic La Olla Expréss i directora del Festival NoNoLogic.

http://www.eligras.com

Aquí el seu bandcamp: https://eligras.bandcamp.com

I aquí una entrevista que li van fer al Té de Tot, a propòsit de la seva participació a El Generador, sense esmentar El Generador...(sic.):

Ivan Telefunken

Ivan Telefunken volia ser el rei d'Espanya, però la plaça ja estava agafada. Ara intentarà regnar als vostres cors mentre interpreta la seva música de vanguarderia, mambos bomba, calypsos per a l'apocalipsi i rock-and-rolls somnàmbuls. 

Ha acompanyat durant molts anys a músics com Pascal Comelade, Albert Pla, Pau Riba, o als poetes Ajo i Enric Casasses. Va formar el grup 'Don Simon i Telefunken'. Ara actua sota el seu propi nom. 

Podeu escoltar la seva música a https://donsiytelefu.bandcamp.com/

Aquesta va ser la proposta d'artistes per la quarta edició d'El Generador, amb cinc formes de veure i enfrontar-se a l'experimentació sonora ben diferents. Des de la feina de lutier de l'Eli Gras; a la recerca dels sons d'Amsia, combinant modulars, sintetitzadors, loops amb vinils de producció pròpia i taula de mescles; la psicodèlia juganera de l'Ivan Telefunken; els sensors de moviment que processen mitjançant l'electrònica del Carles Martorell la percussió d'en David Viñolas amb els Void; i, finalment, les composicions per a instruments i electroacústica de la Mercè Capdevila. Cinc llenguatges diferenciats per abordar una mateixa cosa: les múltiples i diverses facetes del so. Perquè l'experimentació sonora ens parla de l'infinit, de la llibertat d'escollir, de la llibertat, també, d'equivocar-se, aprendre i treure profit dels errors. Ens fa veure que l'art com a objecte d'expressió està a l'abast de tota aquella que vulgui expressar-se. Que els camins marcats no són els únics que podem recórrer. Que la raó conviu, i ha de conviure, amb la màgia, amb l'inesperat, amb l'experiència, amb el saber, també amb el desconèixer, amb l'atzar i amb la improvisació; que, al cap i a la fi, és el que conforma la vida.

Clipping. Clica a les imatges per anar a les notícies originals:

Setembre - desembre de 2021

Tercera edició de la mostra de xerrades-concert El Generador.

Des del mes de setembre i fins desembre del 2021 a raó d'una sessió al mes vam rebre la visita d'un duo i tres solistes amb quatre propostes ben diferents dins l'ampli panorama de l'experimentació sonora. Concerts acompanyats de xerrades participatives amb el públic, que ens van permetre conèixer de primera mà el treball dels artistes que ens van visitar i aprofundir en el coneixement d'aquesta disciplina artística i musical.

CALENDARI:

- Divendres 24 de setembre de 2021, 19 hores, Teatre Principal d'Olot: Montorfano-Arditto.

- Dissabte 02 d'octubre de 2021, 19 hores, Aula Magna Casa de Cultura de Girona: Javier Piñango.

- Dissabte 06 de novembre de 2021, 19 hores, Aula Magna Casa de Cultura de Girona: Dr. Truna (TX3)

- Divendres 10 de desembre de 2021, 19 hores, La Marfà Centre de Creació Musical de Girona: Xavi Lloses.

Notícia completa a https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2028652-el-generador-treu-l-experimentacio-sonora-del-reducte.html

Noticia completa a https://www.diaridegirona.cat/cultura/2021/09/15/quatre-formes-d-escoltar-i-57301158.html

MONTORFANO-ARDITTO: Musique Concrète + Orquestra del Temps

Dia: divendres 24 de setembre de 2021.

Hora i Lloc: Olot, 19 hores. Teatre Principal d'Olot. 

Des de 1997 Adriana Montorfano, flauta travessera i Cecilia Arditto, composició (ambdues originàries d'Argentina), treballen juntes en projectes que exploren la relació entre so, imatge, objectes, moviment i arquitectura. Tots ells amb un fort èmfasi en la notació musical.

A partir d’una formació acadèmica musical, la música de cambra no només demana tècniques instrumentals ampliades, sinó un conjunt ampli que inclogui dansa, llanternes màgiques, objectes i l’espai al voltant. L’objectiu és trobar “un llenguatge expandit on no només es canti el so, sinó el moviment i l’espai”. Els agrada pensar que en el seu treball totes les disciplines s’uneixen al cor de la música, essent la música no només una categoria artística sinó una manera d’entendre el món.

Monotorfano Arditto Duo ha ofert concerts i tallers a Països Baixos, Argentina i Espanya. El seu darrer projecte, Musique Concrète, va estar seleccionat per Nieuwe Geneco per representar els Països Baixos a ISCM 2020 a Nova Zelanda.

MONTORFANO-ARDITTO

Ens van presentar els espectacles Musique concrète i Orquestra del Temps.

Musique Concrète

Set peces / Instal·lacions adaptades per objectes, cinta i projectors de diapositives.

Dos intèrprets manipulen objectes sonors i projectors de diapositives creant instal·lacions audiovisuals en diàleg amb l'arquitectura del lloc.

Imatge i so són generats amb parafernàlia low-tech en temps real, creant escenes audiovisuals en viu.

Musique Concrète és un cicle de 7 peces que brinden homenatge a diferents objectes: màquina d'escriure, màquina de cosir, telèfons de llauna, tocadiscs, ventiladors, ràdio i vinil. 

Aquests objectes sonors "canten" en contrapunt amb un silenciós cor de projectors de diapositives antics a càrrec de la imatge.

Aquest projecte, a les fronteres del teatre, les arts plàstiques i el cinema, prové del cor de la música de cambra. La música, la imatge i el disseny de l'espai estan organitzats en una partitura que crea escenes audiovisuals complexes amb mitjans senzills (senzill no és el mateix que fàcil!).

El duo conformat per Alu Montorfano, flautista i artista polifacètica, i la compositora Cecilia Arditto, interpreta aquest cicle de peces, experimentant amb materials i formes. Si bé de caràcter exploratori i innovador, les peces estan 100% escrites (so i imatge) en una partitura, investigant també els processos d'escriptura per a música de cambra que atén també a la imatge i a l'espai.

Sostenibilitat i RESISTÈNCIA

Musique Concrète crea música amb objectes de segona mà, generalment comprats en els mercats de puces, a internet o literalment rescatats de les escombraries. Ens agrada pensar que aquest acte no està relacionat amb un sentiment nostàlgic cap a les coses del passat, sinó arrelat en un acte de resistència que es pregunta: què és considerat obsolet o útil en la nostra societat? I qui és el que dictamina aquests patrons de servible-inservible?

Obsolescència és un concepte que no només s'aplica als objectes sinó també a les idees. Revisar aquests conceptes, reformulant preguntes importants sobre que és considerat valuós en la nostra societat de consum, és l'humil i sentit homenatge d'aquest projecte.

Passat I FUTUR

Les arrels d'aquest projecte es troben en la música de John Cage, Pierre Schaeffer i Edgard Varese. Musique Concrète utilitza materials similars als d'aquests innovadors del so, mig segle després; però no per a respondre les mateixes preguntes d'abans, sinó per construir mons substancialment diferents.

Els objectes quotidians a la dècada dels '40 eren utilitzats per les avantguardes com una bandera de rebel·lia en contra de l'academicisme. Ara són un crit en contra de la societat de consum. Els instruments anàlegs que mig segle enrere eren tecnologia punta, ara són rescatats de l'oblit i de la seva condició d'inservibles com un acte de resistència al capitalisme.

L'esperit de Musique Concrète, està clarament basat en aquests pioners, però com ells abans, té un compromís amb la societat aquí i ara.

En el següent enllaç podeu llegir una crítica de Paco Yañez a La veu de Pontevedra: https://www.mundoclasico.com/articulo/31339/Mujeres-de-mazas-tomar

I aquí un vídeo:
https://vimeo.com/259418000

Orquestra del temps

Obra/instal·lació per a flauta, tape, altaveus i projectors de diapositives.

 “El temps erosiona, genera espais, buits, ressonàncies i dibuixa formes, deixa rastre, marca… El temps enforteix i a la vegada genera vulnerabilitat. ¿Què és el que queda? És un procés orgànic que es repeteix i que compartim.”  

 Viatge en el temps 

L’objectiu de l’Orquestra del temps és documentar el pas del temps en las coses i en les persones. L’Orquestra del temps planteja un diàleg entre la flauta en viu, que representa el present, i una sèrie de gravacions que materialitzen el passat en una cinta pre-gravada. Aquestes gravacions són reproduïdes mitjançant una col·lecció d'altaveus, la majoria del quals són trobats en mercats de segona mà. El mateix fragment s’escoltarà diferent, depenent dels altaveus que s’utilitzen, ja que ells mateixos no només amplifiquen, sinó que també filtren (canvien) la qualitat del so. 

La flauta en viu, amb les seves possibilitats il·limitades de sons tònics i percussius, parlats, cantats, bufats, etc., presenta una paleta orquestral ideal per al contrapunt amb els sons electrònics creats per síntesis a l’ordinador i reproduïts mitjançant els nostres modestos altaveus. Els altaveus vells erosionen, fereixen i vulneren el so. L’Orquestra del temps treballa amb aquestes despulles, convertint-les en una cosa bella: un so trencat és como un cantant vell, on la seva veu esquerdada parla d’una vida viscuda, més que d’un problema de tècnica vocal. 

 Història del soroll 

L’Orquestra del temps treballa amb sons elèctrics pre-gravats genèrics: sinusoides, bandes de soroll, brunzit i “fritures” reproduïdes a través de diferents altaveus que, a més, li afegeixen el seu propi color a la textura. Orquestra del temps també utilitza material melòdic pur. Les melodies pre-gravades, filtrades o “gastades” per els diferents altaveus permeten caracteritzar clarament les accions dels altaveus, i com modifiquen els materials musicals que passen a través d'ells. La versatilitat de la flauta, virtuosa en l’aspecte melòdic però també en el mon del soroll -utilitzant amplis recursos de tècniques esteses -, és l’element d’unió entre les textures electròniques i de sons més clàssics.

 Filosofia per escoltar 

És a més interesant el contrapunt del so ple de la flauta amb les gravacions filtrades, confrontant l’abans (la gravació gastada) i el present (la flauta plena en viu), produint un diàleg no només sonor sinó també filosòfic.  

Obra-mapa 

El recorregut formal de la peça és també espacial. La partitura estructura els materials musicals tant en el temps com en l’espai. Cada secció de la peça es situa en diferents llocs de l’escena, i utilitza un set-up diferent, amb diferents altaveus que permeten diferents orquestracions. La partitura també organitza l’espai en relació a “lluny - a prop” i composició acústica del so “surround” i planificació de la música en l’espai tridimensional. 

Aspecte visual 

Un grup de projectors antics, connectats a un ordinador, projecten patrons de llums. Aquests dissenys minimalistes, projectats sobre els objectes, la flautista i l’espai, creen una peça-instal·lació en sincronia amb la música. Orquestra del temps parla de l’erosió del so i de la imatge a través dels seus agents mecànics: els altaveus que tenen la seva contrapartida visual en els projectors de diapositives antics. Aquests objectes low-tech, no només han sigut abandonats pel desgast natural del temps natural de les coses, sinó també per una societat de consum cada vegada més voraç. En l’Orquestra del temps, rescatem aquests objectes obsolets no com un acte de nostàlgia, sinó de resistència. L’Orquestra del temps no només viu en el passat; projectors i altaveus estan connectats a un ordinador que els controla i els potència, en un clar exemple d’integració de noves i antigues tecnologies. 

La caixa negra 

Quatre sets d'altaveus estan distribuïts en l’espai, creant diferents possibilitats tímbriques (cada set sona diferent) i espacials (disseny de l’espai octa fònic “low-tech). Una sèrie de caixes de cartró negres, completen la instal·lació. Els projectors de diapositives creen diversos dissenys sobre els altaveus i les caixes de cartró creant una escenografia dinàmica. Un parell de projectors i reproductors de casset, ubicats dins de les caixes de cartró son accionats des de la consola general, proporcionant-nos possibilitats escèniques interesants amb medis simples. La flautista es mou en l’espai, en diàleg amb els objectes, la imatge i el so, descobrint diferents escenes al llarg de la peça/instal·lació. 

Alu Montorfano va néixer a Rio Negro, Argentina en 1974. Es va formar al Conservatori Superior de Música "López Buchardo". Van ser els seus mestres Jordi de la Vega i Laura Falcone (Solistes de l'Orquestra Estable de Teatre Colón). Va realitzar cursos de perfeccionament amb Roberto Fabbriciani, Félix Rengli, Helen Bledsoe, Sophie Deshaye, Wilbert Hazelzet, Albert Mora, entre d'altres.

Ha estat membre de l'Ensamble de Música Contemporània "L.V." , Ensamble dels Seminaris de Composició de la UCA i de l'Ensamble de Música Contemporània "Compañía Oblicua" amb qui ha gravat els CD "Latitud Sud", "Cançoner Regional" i "Kammermusik" (de Lluís Orias Diz).

Va formar part de l'Orquestra Simfònica del Cor Polifònic Nacional, Orquestra Simfònica de la UCA, Orquestra de la Casa de l'Òpera i l'Orquestra Simfònica Baires, totes elles a Argentina. Va exercir com a Professora de flauta del Conservatori Superior de Música de la Ciutat de Buenos Aires "Astor Piazzolla" i de la Universitat Nacional de les Arts de l'Argentina.

En l'actualitat viu a Figueres (Girona), és professora de flauta de l'Escola de Música del Gironès, de l'Escola de Música de l'C.M.F. de Figueres i de l'Escola Municipal de Música de Vilafant. Col·labora amb l'Orquestra Philarmonica de Catalunya i integra diferents grups de música de cambra i treballa amb la Compositora Cecília Arditto desenvolupant diversos projectes interdisciplinaris a Europa i Argentina.

Cecilia Arditto va néixer a Buenos Aires el 1966. Va estudiar música al Conservatori Julián Aguirre, Banfield; Centre d'Estudis Avançats en Música Contemporània (CEAMC), Buenos Aires i Conservatori d'Amsterdam (cum laude); composició amb Gabriel Valverde i Mariano Etkin; anàlisi amb Margarita Fernández.

Premis i beques obtinguts: concurs de composició Arditti String Quartet, Beca Torxes, Argentina per a estudis a l'estranger, Premi Fons Nacional de les Arts 2002.

Va participar en els següents festivals: 3rd Fòrum International de Jeunes Compositeurs de l'Ensemble l'Aleph, França; festival Music at the Anthology, New York; Gaudeamus Festival, Holanda; Festival

Música contemporània Palma de Mallorca. Va rebre comissions de l'NFPK, Holanda, Orgelpark, Amsterdam, KNM Berlín, Borealis Festival Norway i Festival Rümlingen a Suïssa entre d'altres. Va realitzar residències d'artistes en Boswil International Composition Seminar a Suïssa i en la fundació Camargo, a Cassis, França.

La seva música ha estat interpretada a Europa, Llatinoamèrica, U.S.A i Canadà. Ha dictat conferències i publicat diversos articles en publicacions especialitzades a Llatinoamèrica i diversos països de

Europa. Publica la seva música en Edicions Planta, Berlin.

Des de 2009 és directora artística de la fundació Stichting pla B, que s'ocupa de el desenvolupament d'un llenguatge musical on el món visual, els gestos i els "efectes col·laterals" de la música formen

part substancial de la música.

Té un duo amb la flautista i artista polifacètica Alu Montorfano, treballant en col·laboració per més de 20 anys.

En 2018 va obtenir els següents premis: New Maker Ensemble (London) Call for scores; Low Frequency Trio Concurs de composici (M xic); Concurs de composició Wilde Lieder Marx (segon premi) per Birmingham Contemperar Music Group.

La seva peça "Distància de rescat", per a 8 cellos va ser estrenada per Innovations in concert, Mont-real, al novembre de 2018.

La seva peça per a orquestra Tissue ha estat seleccionada per la prestigiosa Competència Rychenberg a Suïssa, 2019. Des de 2002 viu a Amsterdam.

https://ceciliaarditto.com/MADhomeENG.html

JAVIER PIÑANGO

Dia: dissabte 02 d'octubre de 2021.

Hora i Lloc: Girona, 19 hores. Aula Magna Casa de Cultura de Girona. 

Javier Piñango (Madrid, 1962), director del Festival Internacional de Música Experimental Experimentaclub i del projecte de difusió i promoció de músiques experimentals del mateix nom. A més ha estat codirector del projecte iberoamericà d'intercanvi artístic i cooperació cultural Experimentaclub LIMb0.

Porta més de trenta anys treballant en l'escena sonora d'avantguarda espanyola des de diferents fronts: com a músic, programador cultural, creador de segells discogràfics, periodista musical, etc. En totes aquestes facetes en què ha treballat en paral·lel des de mitjans dels anys 80, s'ha mogut sempre en coordenades allunyades dels sons convencionals, posant el focus d'atenció en la creació de codis i llenguatges en què l'exploració unida al risc conferissin una aportació diferent a la expressió sonora.

El 1989 va fundar el segell discogràfic Triquinoise Producciones al costat de Jaime Munárriz i Esther Berdión. Més tard, ja al 1992, fundaria el segell Por Caridad Producciones (al costat de Ajo i Javier Colis), sent llavors també un dels responsables de la publicació Noise Club. Tots dos segells discogràfics es van caracteritzar per la recerca de ponts que connectessin l'experimentació sonora amb formats electrònics i també amb tendències nascudes a partir d'aquest calaix de sastre que podem anomenar "Rock": guitarres elèctriques, no-wave, sons industrials, psicodèlia, etc.

D'altra banda, Experimentaclub és una plataforma creada l'any 2000 encaminada a la difusió i promoció de tots els vessants de la música experimental i altres manifestacions artístiques afins: electrònica, art sonor, sorollisme, improvisació, apropiacionisme, poesia fonètica, art audiovisual, etc. 

Entre les seves activitats cal destacar especialment el festival internacional Experimentaclub, de caràcter anual i del què es van celebrar deu edicions entre els anys 2000 i 2010. També Experimentaclub funciona com net-label a través del seu segell exp_net.

En aquest camp de la programació cultural, Javier Piñango també ha organitzat i dirigit nombrosos esdeveniments com, entre d'altres, Situación Sonora: La Deriva Aural (Març de 2012, MNCARS Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, Madrid) o Arte Oído (Maig de 2012, CaixaForum Madrid, Fundació la Caixa), així com cicles de conferències a la Facultad de Bellas Artes de la Universidad Complutense de Madrid.

En l'aspecte divulgatiu i docent, ha ofert conferències, cursos, tallers i participat en xerrades i taules rodones en les Facultats de Belles Arts de Madrid i Bilbao, en centres d'art com la Casa Encendida (Madrid), CaixaForum (Madrid), Casa Árabe (Madrid), Matadero Madrid, Intermediae (Madrid), La Térmica (Màlaga), Palau del Lloctinent (Barcelona, ​​Ministeri de Cultura), Medialab-Prado (Madrid), DA2 ( Salamanca), Institut Cervantes de Berlín (Alemanya), a la Escuela Nacional de Música de Mèxic dins de la programació del Festival Radar, en el Fórum Internacional de Programadores del Festival de México (FMX), al CMMAS (Centro Mexicano para la Música i las Artes Sonoras, Morelia, Mèxic), en Centres Culturals d'Espanya a ciutats com Buenos Aires, Córdoba (Argentina), Montevideo (Uruguai) o Tegucigalpa (Hondures), al Espacio Fundación Telefónica de Lima (Perú) i Buenos Aires ( Argentina), en Universitats com la UNTREF (Universidad Nacional de Tres de Febrero, Buenos Aires), etc.

Com a músic Javier Piñango va formar part a la fi dels 80 i primers 90 de Cerdos (blues electrònic industrial) i més tard, el 1992, va fundar al costat de Ajo i Javier Colis el grup Mil Dolores Pequeños (amb els quals gravaria tres àlbums) i en 1994 el duo Destroy Mercedes (electrònica i psicodèlia) al costat de Jaime Munárriz, editant dos CDs en 1996 i 1997 respectivament. El 1999, també al costat de Jaime Munárriz, va crear Druhb: projecte 100% electrònic amb el que van editar el 2002 un primer CD sota el títol de "Cone Of Silence "(Geometrik Records). Ja en 2005 es va publicar a Hazard Records un nou CD presentant un soundtrack dissenyat especialment el 2004 per a un nou muntatge audiovisual a partir de la pel·lícula de Fritz Lang" Doctor Mabuse ". L'últim treball editat com Druhb va ser "Variationen" (exp_net) el 2007.

Ha format part també del duo Ankitoner Metamars entre 2006 i 2009, al costat de l'ex-cantant de Superelvis Anki Toner, amb dos discos editats. A més durant aquells anys va compaginar aquest projecte amb un altre sota el nom de Klang!, al costat de l'artista sonor i audiovisual Jorge Haro (Argentina / Espanya).

El 2010 va crear un nou projecte ja totalment en solitari sota el nom genèric de i.r.real, a través del qual ha publicat des de llavors una àmplia discografia. Aquest projecte va néixer ja sota uns conceptes molt clars i concrets: plànols electrònics, utilització (també podria denominar musicalització) del soroll (que no sorollisme), xocs i superposicions sonores aplicats a un passatge sempre canviant amb la tensió com a continuïtat i element narratiu. Amb el pas el temps aquest projecte ha anat a més centrant-se també en l'ús i exploració dels límits sònics de el vell sintetitzador analògic Korg MS-20, que d'altra banda ha estat sempre lligat en major o menor mesura al seu treball sonor des dels anys 80. Al llarg d'aquests nou anys de vida del projecte i.r.real  amb nou volums discogràfics publicats fins a la data com a part d'aquesta sèrie (editats en els segells exp_net, Hazard Records, Audiotalaia i Plus Timbre), el mateix ha estat presentat en concert en nombroses ciutats espanyoles a més de països llatinoamericans com Argentina, Uruguai, Mèxic, Perú o el Brasil, tot això en festivals, cicles i programacions d'art sonor i músiques experimentals.

D'altra banda en 2012 va iniciar un nou projecte anomenat Ralli!, un vehicle estable i continuat de col·laboració al costat de l'artista sonor Edu Comelles, plantejat com una trobada "impossible" entre dos mons "oposats": enregistraments de camp no tractades i síntesi analògica. I el 2016, després de diverses col·laboracions i improvisacions conjuntes, forma un nou duo estable en companyia de Juan Antonio Nieto, amb un primer treball discogràfic publicat a finals d'aquell mateix any, "Two Unfocused Cardinal Points" (editat per Marbre Negre), i un segon àlbum publicat el 2018: "Afterglow" (LP, plus Timbre).

També durant aquests últims anys Piñango ha publicat diversos treballs en solitari, plantejats en paral·lel a l'marge de la sèrie i.r.real i centrats també en el camp de la síntesi analògica encara que en aquests discos d'una manera més abstracta. A més ha treballat activament en una vessant complementària, associada també a l'ús de l'sintetitzador però en aquest cas en el terreny de la lliure improvisació, tant en sessions d'enregistrament com directament en concert, sovint en companyia d'altres músics còmplices com els ja citats Edu Comelles, Juan Antonio Nieto, Jorge Haro o Anki Toner, a més d'altres com David Area, Atilio Doreste, José Guillén, Juan A. Miñana, Tony Penya, Ernesto Ojeda, David Paredes, Lucas Bolaño, Marta Sainz, Enrique Zaccagnini, Avelino Saavedra , Jorge Marredo, Luis Mart (Argentina), Mika Martini (Xile), Méryll Ampe (França), Luis Alvarado (Perú), etc. Totes aquestes col·laboracions giren al voltant de la improvisació lliure i la fusió d'elements analògics i digitals.

També vídeoartistes com Isabel Pérez del Pulgar, Saül Wes, Things Happen o Enrique Piñuel, entre altres, han creat peces visuals a partir d'obres sonores compostes per Piñango. A més ha treballat en diverses ocasions amb la videoartista Isabel Pérez del Pulgar en la composició de músiques especialment concebudes per alguns dels seus vídeos.

En 2016 és un dels creadors, juntament amb vuit artistes de l'escena experimental madrilenya, del col·lectiu GRS (Grupo de Resistencia Sonora de Madrid), amb el qual han desenvolupat una programació de concerts i xerrades a Medialab-Prado (Madrid). També amb aquest col·lectiu al complet ha actuat en concert (improvisació electroacústica de nou músics).

I.R.REAL NUEVE (Audiotalaia, 2019): http://www.audiotalaia.net/2019/05/atp011-javier-pinango-irreal-nueve.html

Plus Timbre: https://plustimbre.com/artists/pinango.html

Entrevista Sul Ponticello: http://www.sulponticello.com/con-javier-pinango/

Soundcloud: https://www.soundcloud.com/experimentaclub

YouTube: https://www.youtube.com/user/expclub/videos

La seva discografia tant en solitari com en grups i col·laboracions comença el 1990 i és inabastable. Podeu consultar una llista amb algunes de les referències aquí.

Dr. TRUNA presenta TRIO TRUNA (TX3)

Dia: dissabte 06 de novembre de 2021.

Hora i Lloc: Girona, 19 hores. Aula Magna Casa de Cultura de Girona. 

En paraules del artista: La possibilitat de multiplicarme o "el do de la ubiqüitat", ha estat una cosa que em fascina des de petit. La idea de poder multiplicarme en una actuació en directe em permet fondre la invenció sonora, com "luthier-electrònic" i la interacció amb imatges de mi mateix manipulant aquests nous instruments. Aquest "Trio Truna" em permet jugar amb el "play-pause-stop" de dos lectors de DVD connectats a dos projectors de vídeo i al mateix temps tocar "in-situ" el meu violoncel modificat de manera electrònica, per una altra invenció anomenada " Maleta-Mágica ". Donant-me noves possibilitats d'interacció, composició i improvisació amb enregistraments de mi mateix, manipulant els meus dos instruments inventats: "Toro-Cósmico" i "Atril del Futuro". Aquests nous instruments tenen una tímbrica completament pròpia, són el resultat d'un procés llarg de reciclatge de materials i d'experimentació de més de 30 anys, per buscar un so que m'identifiqui. De fet són instruments que segueixen en procés i canvi fins i tot en el dia d'avui.

Truna- (Andrés Blasco Ramos - 1965). Des de 1980 el seu treball s'ha centrant en dues àrees principalment: creació de nous instruments i composició d'un llenguatge sonor i musical particular. El 2010 comença a treballar amb cinema Super 8 i vídeo creant peces híbrides, impregnades de sentit de l'humor, experimentació i on intenta la interacció i participació del públic. També col·labora amb instal·lacions-sonores, dansa-teatre i altres artistes sonors com: Bartolomé Ferrando, One Man Nation, Cabo San Roque, Pierre Bastien, Mike Cooper...

La seva formació és fotografia i cinema. És el 1985 quan comença a realitzar els seus primers estudis de violí al conservatori i pren les seves primeres classes de contrabaix en una escola de jazz de València. Però el seu primer contacte amb la música ja va ser de nen. El 1970 comença a fer classes de guitarra clàssica i el seu primer contacte amb actuacions en directe serà a l'any 1982 al costat del grup "Carmina Burana" de València amb el que més tard representará a València en la biennal de 1990 a Tessalònica (Grècia).

Durant els anys 80 i 90, quan encara actuava en formació grup, va realitzar diverses edicions en vinil i C.D., tant en discogràfiques del país com a Alemanya. Però des d'un temps ençà s'ha centrat en la música en viu, compartida en directe, ja que la seva feina té un alt grau visual i de contacte directe amb el públic. 

Aquests són alguns dels espais i festivals més rellevants on ha instal·lat les seves escultures o ha actuat:

Biennal de Tessalònica 1991, Biennal de Venècia (Pavelló Francès 2017), Centre del Carme (València), Punto de Encuentro Festival (Institut Cervantes Berlin), Art's Birthday Party 2016 (Ars Sonora RNE), Off Screen Festival (Brussel·les), World Tronics Festival (Berlin), MEM Festival (Guggenheim -Bilbao), Punto de Encuentro Festival (Medialab Prado), M.A.C.A.-Museu d'Art Contemporani d'Alacant, LEM Festival- M.A.C.B.A.-Museu d'Art Contemporani de Barcelona, Bogen / Bogen (Cologne), Escena Contemporánea-Círculo de Bellas Artes (Madrid), Remor Festival (Girona), BAD (Bilbao), El Excorchador (Elx), Alterarte-Festival (Múrcia), Paranimf de la Universitat de Bilbao, I.V.A.M. Museu Art Contemporani València, Experimentaclub La Casa Encendida (Madrid), DRAP- ART (Barcelona), Matadero LAB (Toledo), ENSEMS Festival (València), REC Festival (Tarragona), KEROXEN Festival (Tenerife), CCLE CHIREUX (Lieja), FRA (Marsella), LA MONSTRENKA (Vitòria), Dados Negros (Ciudad Real-Villanueva de los Infantes), ENSEMS (València), LA ZONE (Liege), 39 Escalons (Teatre de Manacor), Fanfulla (Roma)... 

Premsa "ARS SONORA RNE" (Madrid 17/01/16) by Miguel Álvarez Fernández

Aquests ritmes granulosos, aquestes melodies que flueixen com gasos, aquests timbres anòmals ... són el resultat de la seva invenció - sonen en fi, a Truna, però són també el que nosaltres vulguem que siguin. És aquesta una música que ens convida a imaginar, però això implica també que és una música que ens abandona, que ens deixa molt sols- i lliures- davant el so; no ens diu, a diferència de tantes i tantes músiques, com hem de sentir-nos en cada moment.

La música de Dr.Truna implica el seu propi temps, i la seva escolta per tant, sempre un ara. Només de nosaltres depèn, en fi, si volem que aquest temps a què ens convida aquest "Trio Truna" sigui també el nostre propi temps, el temps de cada un de nosaltres. Carregat de passat i de futur, però sobretot de present. D'un present que ara se'ns convida a viure en tota la seva intensitat, mentre convivim amb uns sons tan indisciplinats com la vida mateixa, una vida que sempre és, per molt que ens entossudim en el contrari, incontrolable. Una vida tan meravellosament atzarosa i múltiple com aquesta música de Truna.

Premsa "KEROXEN FESTIVAL" (Tenerife 13/12/13) by Alejandra García López

Amb l'experiment "Truna y sus Monstruos" viatgem des de la música experimental a l'art sonor per aturar-nos en un lloc imaginari ple d'éssers mitològics on Dr.Truna era l'amo.

Un experiment sublim que va posar en relació a l'àmbit visual i sonor de l'art explorant noves vies de percepció audiovisual. La naturalesa híbrida de l'artista recrea paisatges sonors surrealistes on l'abstracció psico-acústica, el noise i la tecnologia, tant analògica com digital, permeten projectar una infinitat d'emocions, que no es poden concretar amb paraules. Les pel·lícules escollides per a l'ocasió van ser "Godzilla Vs The Thing", "The deadly Mantis" i "The Giant Clawn"...

Premsa "LEM FESTIVAL" (Barcelona 18/10/03) by Víctor Nubla

Rere aquest nom hi ha la personalitat d'Andrés Blasco Ramos, membre en el passat de formacions valencianes que van aconseguir cert reconeixement en els territoris fronterers de la experimentació com "Carmina Burana" i "Fitzcarraldo". Posteriorment, va formar part de "El Otro Ilustre Colegio Oficial de Patafísica", per marxar després a Bèlgica, on participa en diversos projectes sonors i realitza successives accions de performance fins a l'any 2000. Al seu retorn a Espanya, reprèn la seva activitat com luthier- electrònic creant nous instruments i realitza noves accions en galeries d'art i també al carrer. Davant el treball d'aquest artista és impossible dissociar el tarannà provocatiu i patafísic del contingut musical, les seves accions respiren la llibertat del happening i la minuciositat dadà en un context sonor i escènic totalment personal, impregnat d'humor i màgia de guant blanc.

http://dr-truna.blogspot.com

XAVI LLOSES

Dia: divendres 10 de desembre de 2021.

Hora i Lloc: Girona, 19 hores. La Marfà, Centre de Creació Musical de Girona. 

Xavi Lloses, antipianista, terrorista sonor i artista multidisciplinari. Es mou en la contínua exploració de tot fenomen físic sonor i musical, en tots els seus vessants, des del conceptualisme al vandalisme, com a performer o pianista. Està absolutament absort a cartografiar aquells confins boirosos on la música perd la seva identitat i el seu rostre i es dilueix en quelcom inexplicable però altament tòxic i màgic. La concepció polièdrica el porta a la realització d’espectacles i performances en què totes les disciplines de l’art entren a la partitura. En aquesta ocasió Xavi Lloses realitzà una breu acció sonora inexplicable amb elements extrets de les darreres incursions als extraradis boirosos de la música. Artefactes explosius, decibels desbocats, instal·lacions sonores, músiques especulatives, distorsions cognitives... Tot si val a l’hora de contagiar o encendre idees inesperades i sensibilitats endormiscades.

Es mou en la contínua exploració de tot fenomen físic sonor i musical, en tots els seus vessants, des de la conceptualitat al vandalisme, com a performer o pianista. Està absolutament absort en cartografiar aquells confins nebulosos en què la música perd la seva identitat i el seu rostre i es dilueix en alguna cosa inexplicable però altament tòxica i màgica.

És fundador de la Corporació Terrorista per a la Difusió del So, membre del col·lectiu Nuboläris i integrant del grup de música experimental per a grans estadis (de consciència) «Amb un dimoni a cada orella».

Ha participat en solitari en diferents exposicions, entre les quals destaquen: «Música per a satèl·lits» (2010), «Mostra d'artistes catalans a París» (2012), «Music is good for you» (2013, Llotja del Tint, Banyoles), «Músiques perilloses» (2015, Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí).

Va ser guardonat amb el premi Puig-Porret 2013 al Mercat de Música Viva de Vic per la instal·lació sonora «Nautiluslab», amb la qual va participar en el Eufònic 2015 a l'Escola d'Art i Disseny de Tortosa, al festival Ingràvid 2015 de Figueres i en una residència amb el Quartet Brossa a l'Auditori Pau Casals del Vendrell. 

Com a compositor ha treballat fent bandes sonores, música per a espectacles, teatre i dansa amb directors com Lluís Danés, Oriol Broggi, Àlex Rigola, Lluís Baulida, etc. També ha estat productor o col·laborador habitual d'artistes com Marina Rossell, Jaume Sisa, Refree, Eduard Canimas, Nico Roig, l'Orquestra Fireluche, Bikimel, etc.

La concepció polièdrica el porta a la realització d'espectacles i performances en què totes les disciplines de l'art entren a la partitura. En aquest sentit ha treballat amb poetes com Josep Pedrals, Carles Hac Mor, Enric Casasses, Carles Andreu, etc., i amb artistes com David Ymbernon, Laia Estruch, Lluís Sabadell, Àlex Pallí i Nei Albertí. 

www.xavilloses.com

26 de gener de 2018

El 26 de gener de 2019 vam gaudir d'aquesta interessant proposta de'n Víctor Nubla i la Núria Martínez Vernis a petició d'Ameba A.A.C.C. a l'Espai Marfà de Girona.

La improvisació en la música

I en altres pràctiques artístiques, lúdiques i formatives 

Tipus:	Taller
Data:	Dissabte 26/01/19, 10.30 h
Lloc:	Espai Marfà
Preu:	Gratuït

ACTIVITATS QUE ES VAN DUR A TERME

• Xerrada a càrrec de Víctor Nubla.  Part teòrica sobre la història de la improvisació i les seves formes actuals tant en la música com en d’altres disciplines artístiques.
• Taller de Soundpainting a càrrec de Núria Martínez Vernis.
• Creació col·lectiva d’una peça improvisada.

Dues orquestres improvisant amb Soundpainting alhora durant el taller

La improvisació, tal com l’entenem avui dia, deu molt a la història del jazz del Segle XX, tot i que s’ha practicat sempre en tots els àmbits de la música i des de temps remots. El jazz aportà de nou l’esperit de les músiques populars antigues i el barrejà amb la improvisació barroca. El resultat fou una improvisació més o menys calculada sobre patrons harmònics i rítmics que va passar precisament per totes aquestes etapes, del primitivisme a l’extrema complexitat intuïtiva. El free-jazz va trencar amb això i proclamà una música absolutament lliure, sense patrons. Això passava als anys seixanta del Segle XX. Totes les formes d’improvisació impregnaren les músiques més innovadores de l’època; el rock -en plena psicodèlia- ho va fer; les noves músiques contemporànies van començar a especular amb l’atzar, i això va portar també a un nou concepte d’improvisació.

Actualment conviuen totes aquestes formes i innombrables híbrids. Dins l’àmbit de les músiques experimentals populars, s’acostuma a establir la classificació entre improvisació idiomàtica i improvisació no idiomàtica. La primera és la improvisació basada en el recurs a diferents “formes” genèriques, emprades com a fil discursiu i que actuen com a elements imprescindibles per a la comunicació entre els executants. La segona és aquella en la qual les referències estilístiques són descartades durant la improvisació, a la recerca d’un llenguatge absolutament nou en cada ocasió.

Però és important tenir en compte que no solament s’improvisa en l’àmbit de la música, sinó també en els de la dança, la poesia, el teatre, la performance.

Cal destacar també que la improvisació té un vessant lúdic i es troba en la base del joc col·lectiu, que es pot practicar a totes les edats i que no cal una especialització acadèmica tot i que sigui una pràctica professional en molts casos. Tot depèn de la finalitat amb què es practiqui.

En Víctor Nubla en plena ponència sobre la història de la improvisació

CONTINGUT DE LA XERRADA-TALLER

La jornada es va estructurar de la següent manera:

Una primera part d’introducció a l’univers de la improvisació tant en l’àmbit musical com en els d’altres disciplines a càrrec de Víctor Nubla. Es van descriure també els diferents sistemes i formes d’improvisació que es practiquen avui dia. Vam parlar de la imaginació, la percepció del temps i la sincronicitat entre el so, la paraula, la imatge i la gestualitat.

Una segona part de posada en comú dels assistents en la qual vam fer jocs i exercicis al voltant dels conceptes explicats anteriorment i ens vam introduïr en el món de la improvisació dirigida de la mà dels dos ponents.

Cut up col·lectiu dirigit pel Víctor Nubla

Una tercera part de creació col·lectiva d’una peça improvisada que va servir per practicar el sistema soundpainting; (clickeu l'enllaç per a més informació sobre el sistema soundpainting).

En Nubla al front del cut up col·lectiu

A QUI S’ADREÇAVA?

Van poder participar músics de qualsevol estil, poetes, ballarins, actors, performers, artistes en general, professionals, estudiants o aficionats, i persones interessades en qualsevol d’aquests camps, en la cultura en general, o aquelles que senzillament volien divertir-se aprenent una estona.

I efectivament vam tenir músics, ballarins, il·lustradors, poetes, artistes sonors i fins i tot un regal d'aniversari!!

Un exemple de Soundpainting amb la Walter Thompson Orchestra.     

Els assistents a la xerrada en ple joc col·lectiu

VÍCTOR NUBLA (1956-2020)

Músic, escriptor, director del festival LEM de música experimental a Barcelona.

Va enregistrat més de 60 discs, en solitari i amb diferents formacions, i escriure nombrosos llibres, entre els quals diversos assajos sobre música.

Va impartir tallers i xerrades sobre improvisació per a músics, poetes i ballarins (Il Dinosaurio ne’ll accendino: Cagliari, Sardenya, Festival Innova, Andorra) i sobre composició i atzar (Clariaudiències / Mètode de Composició Objectiva: Quinzena d’Art de Montesquiu, MACBA, Hangar, Barcelona, Lugar Comum, Lisboa, Fundación Telefónica, Buenos Aires, Casa de España, Córdoba, Argentina i Casa de España, Motevideo, Uruguay, Le Bruit de la Neige, Faverges, França, Fonoteca de Arte Sonoro, Múrcia, etc).

Va ser fundador dels grups d’improvisació Macromassa, Aixònoéspànic i la European Experimental Improvisors Orchestra, amb músics de 12 països.

http://www.hronir.org

(Fotografia de Joan Teixidor)

NÚRIA MARTÍNEZ VERNIS

Poeta, actriu.

Els seus dos primers poemaris L'acròbata tampoc no en sortirà il·lès i Quantes mentides fan una sola veritat van guanyar els premis Amadeu Oller i Josep M. López-Picó i van precedir el celebrat Deix on dir, publicat per Empúries, que posteriorment va tenir la seva versió en disc, recreada amb la col·laboració de diversos músics. Posteriorment va participar en el CD La balada de l’holandès errant d’Arnau Horta amb el grup instrumental Triulet. 

A partir d’aquestes experiències va incorporar la música als seus recitals i es va endinsar en el camp de la improvisació, realitzant tallers amb Walter Thompson, el creador del soundpainting i amb Josep Lluís Galiana. 

La improvisació poètica és esencial en els espectacles dels grups Anarquia és Independència, els Cataclístics i Nicomedes Mendes, dels quals forma part. 

El seu vessant escènic el trobem amb les obres teatrals Numax-Fagor-Plus i No se registran conversaciones de interés, de Roger Bernat. 

És la poeta de l’orquestra d'improvisació MIS (Moviment d’Insurrecció Sonora). 

Imparteix tallers sobre escriptura i expressió de la poesia en l’àmbit escènic (el més recent a la Sala Beckett de Barcelona el 2017).

LA IMPROVISACIÓ EN LA MÚSICA I EN ALTRES PRÀCTIQUES ARTÍSTIQUES, LÚDIQUES I FORMATIVES és una proposta de xerrada/taller de Víctor Nubla i Núria Martínez Vernis coordinada per Ameba Associació Cultural per a l’Espai Marfà, i forma part del projecte de xerrades/taller Noves Aproximacions als Límits de la Música de Jordi Murillo Giralt per a Ameba A.A.C.C.

La Núria desvetllant-nos els secrets del Soundpainting

També podeu llegir l'entrevista que li van fer des d'Ampli de l'Associació de Musictecaris al Víctor Nubla a propòsit de la xerrada/taller, fent click a la imatge de l'Ampli

Resultat del cut up col·lectiu

27 d'octubre de 2018

Segon Encontre Transplanetari

a la Sala La Planeta

Recuperant l’esperit i el format del Primer Encontre Transplanetari, tretze artistes de diferents tendències, i un enginy robòtic es van donar cita en aquest Encontre.

Una jornada en què La Planeta va trascendir novament el seu tarannà per donar cabuda a altres experiències, de la mà
d'Ameba Associació Cultural.

Un Encontre de poetes, artistes escènics, sonors, visuals, plàstics i tecnològics que, usant com a fil conductor la música, van presentar les seves propostes en un tot multidisciplinari, que va incloure poesia, fotografia, vídeo creació, música, experimentació sonora, escultura, pintura en viu, robòtica i performance en mig d'una escenografia especial.

  

ARTISTES PARTICIPANTS

Guim Valls i Maria Sevilla acompanyats de Joan Martínez – “Dents del segle” – poesia -

En Guim Valls i la Maria Sevilla no comprenen la poesia com un costum amable, com un costum pacífic de compliment i teles. Hi juguen a fondo, amb tot el coneixement (són filòlegs) i tota la rauxa (són uns gamberros): combinació guanyadora. Treuen punxa als versos: escorxadors de porc-espins, no paren de llegir —d’Alejandra Pizarnik a l’Enric Casasses, del Marquès de Sade a Vinyoli, de Koltès a Lorca— i de dir, amb guitarres distorsionades (en Guim) o electrònica desfermada (la Maria). Saben què s’hi cou dalt d’un escenari. Saben les trampes que paren els poemes. Estan disposats a posar-hi el coll.

Guim Valls (Barcelona, 1992) escriu poesia i no s'afilera al costat de cap escola ni corrent. Escriu des del ventre, arrossegant-lo per damunt dels signes lingüístics que recobreixen com una fina pel·lícula de mel els objectes mentals i els objectes objectes. Des del 2012 recita en escenaris de tota mena, des d'on intenta fer arribar la poesia a tothom a través del gest. Ha col·laborat en projectes interdisciplinaris com la gira PoetesFerits de Jordi Pagès, en festivals d'art alternatiu com Ex Abrupto i en recitals arreu del territori. El 2014 va enregistrar el disc “Graves espavilant amb el Guim Valls”, on alguns dels seus escrits es troben amb la música dels inclassificables Graves (www.smilingraves.com), amb un resultat delirant i catàrtic.

Podeu sentir un dels tracks del disc amb els Graves aquí:

https://youtu.be/NAeNIn1BMck

o veure’n una petita intervenció a:

https://www.youtube.com/watch?v=gFl5ZbDo_YU

  

Maria Sevilla Paris (Badalona, 1990)

Creix tan de biaix i perifèrica com pot a Bufalà: ben als afores, ben limítrof. Decreix l’adolescència escoltant grunge, punk, thrash, i descobrint l’escalf coent de la literatura. S’hi engresca. Fa Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Després, comença una tesi doctoral (en curs) sobre La passió segons Renée Vivien, de Maria-Mercè Marçal, i és a partir d’aquí —i de Rodoreda, Blai Bonet, Poeta en Nueva York, Alejandra Pizarnik, els forats de Sade o l’insomni de Maria Cabrera— que tanta perifèria i tanta desacceleració post-humana li resulten, finalment, discibles. L’any 2015 veu la llum el seu primer poemari, Dents de polpa (AdiA Edicions), guardonat amb el XXX Premi Bernat Vidal i Tomàs, i l’any 2017 guanya el Miquel Àngel Riera de Manacor amb el seu segon poemari, Kalàixnikov (Món de Llibres). La seva poesia ha estat traduïda al castellà, a l’anglès, al croat i al turc. La seva poesia és dita amb dents i saliva i paladar als recitals en què, regularment, participa per tal de mantenir viu —i a tot volum— el rampell subversiu i radicalment estràbic de la paraula en vers.

En aquest espactacle es van fer acompanyar pel músic Joan Martínez

(Barcelona, 1988). Neix en format analògic a Sants i manté la seva condició de barbamec crònic fins a l'actualitat. És graduat en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona. És addicte declarat al llenguatge sense interfícies, al hardware sense revestiments plàstics, als hacks de la neuroquímica, l'alquímia i el DIY. En algun moment, també s'enganxa a la síntesi del so i, de retruc, a la poesia. Ha musicat poemes de Maria Sevilla i de Guim Valls, i els ha punxat en recitals de Barcelona, Manresa o Mataró.

Saturn Scum (Pablo Selnik i Álvaro Prats Bertomeu) – FIRST LINES OF DARK  
Experimentació escènica per a flauta, veu, llum i moviment a partir de primeres línies de relats de literatura de terror.

Álvaro Prats és llicenciat en Filosofia i Antropologia Social. En 2000 es trasllada a Londres on estudia i explora diferents tècniques d'arts escèniques (dansa, improvisació, teatre físic, pallasso, butoh) i les barreja amb la poesia que escriu. També es posa en contacte amb alguns artistes com Siglinde Buhl, Mmmmm i el grup de Londres Biennal amb el qual comença a fer performances a l'escenari i en espais públics.

De tornada a Barcelona, ​​continua els seus estudis amb un curs de postgrau en Arts Aplicades i Projectes d'Educació i un Màster en Art-Teràpia. Creu fermament en l'ús de les arts creatives per transformar la societat i, per tant, ha estat duent a terme alguns projectes d'art i educació en algunes escoles i és art-terapeuta professional. Es considera un artivista, i ha creat diverses performances al carrer sol i amb altres col·laboradors. Co-crea Aude, un grup artivista de performance-música-poesia i col·labora amb altres artistes d'avantguarda com Leo Bettinelli, Pablo Selnik i Pau Faus. També estudia la veu amb Anna Subirana i Regina Prata. Des de llavors, ha estat investigant improvisació de moviment-veu-text.

El 2012 es trasllada a l'Empordà i continua el seu treball com a creador, professor de dansa-teatre i art-terapeuta. En 2016 crea la companyia WeGoats.

El seu treball és honest, profund, crític i provocador. Li agrada prendre riscos, mesclar tècniques i la improvisació moviment-veu-text, així com apropar-se al públic, fer-lo partícip de la creació.

El podeu seguir a:

www.alvaropratsbertomeu.com

o veure’l a:

https://vimeo.com/leobert/breakingnews

https://vimeo.com/104916301

https://vimeo.com/53424073

El va acomapanyar en Pablo Selnik. Nascut el febrer del 1983. Comença els estudis musicals de la mà del seu pare, clarinetista, de ben petit. Primer amb la flauta dolça, després piano, cant i als 9 anys flauta travessera, el que sería el seu instrument definitiu. Cursa els estudis de flauta clàssica amb Montserrat Gascón, i de cant amb Ramón Contreras. Més tard flauta jazz amb en Carlos Vecino. Fa el cicle superior de jazz i música moderna a l'Esmuc, amb en Gorka Benítez, Xavi Figuerola entre d'altres. Continúa els seus estudis de cant amb la Carme Canela.

A nivell professional col· labora amb infinitat de grups de tot tipus, des d'orquestres de clàssic fins a projectes de jazz, contemporani, free, lliure improvització, noise, hip-hop, reggae, rock, metall extrem, música electrònica, performers, dança-teatre, butoh, DJ's, etc. Té una trentena de discos editats, tant com a flautista com a cantant, ha sigut nominat a força premis i alguns els ha guanyat, d'altres no.

A nivell docent ha sigut professor del Conservatori Superior del Liceu, el Taller de Músics i L'escola de Música Moderna de Badalona entre molts d'altres. De finals del 2013 al 2015 resideix al Paraguai, on és Catedràtic de flauta clàssica i moderna a la Universitat Nacional d'Asunción.

"Selnik rompe todos los clichés relacionados con la flauta travesera. Ve el instrumento como una extensión de su personalidad y es capaz de extraer los sonidos más insospechados para elaborar un discurso que va desde el free más destripado a la melodía más fina.”

"Uno de los renovadores de la escena jazzística catalana, Selnik aporta siempre un plus de riesgo y originalidad." B. Duñó (Diari Ara, Timeout)

Andreu Elias – escultura -

Andreu Elias va néixer a Barcelona el 1980. Va cursar la llicenciatura d’Arts a Torre del Palau (Terrassa) l’any 1998, i el 2000 crea i administra el taller de serigrafia a Can Pingas. El 2004 es gradua en Escultura a l’Escola de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, i els següents anys col·labora en diferents projectes artístics a la ciutat de Terrassa, i ensenya tècniques d'escultura i pintura a l'Escola d'Arts d'Olot. Finalment es trasllada a Girona el 2009, on ensenya pràctiques artístiques a les escoles d'art i escoles secundàries.

Va ser co-gestor del taller de creació Tintoreria Creativa a Palafrugell. 

L’Encontre es vol reivindicar també com a espai expositiu per a aquells artistes plàstics que no troben fàcil accès als espais d’exposició a Girona. És per això que hi vam gaudir també d’alguna de les escultures de l’Andreu Elias.

El podeu seguir a:

http://andreuelias.jimdo.com/

Pere de Prada – “SINGLADURA INTERESTELAR 2016” - fotografia

Fotògraf professional de Girona, nascut l’any 1976. Ha viscut sempre a prop del mar, medi on ha descobert la navegación des de ben petit i on ha despertat la seva passió per la fotografia.

Treballa com a freelance realitzant reportatges de travesses d’altura i events nàutics diversos arreu de la Mediterrània i Mar del Nord. Fotògraf de bord de diverses embarcacions tradicionals ha participat en regates de grans velers (Tall Ships Races) en diverses edicions. 

Realitza també proyectes fotogràfics d’arquitectura i interiorisme doncs és la seva altra passió viscuda i heretada de família d’arquitectes de la qual prové.

Ha publicat dos llibres sobre la navegació tradicional a Catalunya, “El viatge dels Sardinals” i “Barcelona i la vela tradicional”; entre d’altres col.laboracions en llibres i revistes del sector nàutic.

Ha exposat els seus projectes fotogràfics arreu dels països catalans escampant el missatge de la importància de la recuperació i manteniment del patrimoni marítim català.

El podeu veure a:

http://www.peredeprada.com/

https://www.facebook.com/pdpIMATGECREATIVA/

https://www.instagram.com/peredeprada/

o al seu estudi al Carrer Llarg, nº 9 de Salt.

En l’Encontre ens va presentar l’exposició en format de vídeo projecció 

“SINGLADURA INTERESTELAR 2016”, que descrivim amb les seves paraules: "Viatjar cap a dins per conèixer-nos és sempre una descoberta interessant plena de sorpreses. Navegant he descobert com dins un mateix planeta podem descubrir un nou medi. Tant distint al que vivim a terra ferma, que ens pot semblar un viatge a una altra realitat planetaria.

Els viatges a través de la mar, les travesses d’altura, es divideixen en singladures. Petits fragments del gran viatge.

En aquesta singladura vull presentar aquesta visió d’un món proper, només separat del nostre per la línea de la costa. Línia visible que separa la terra de la mar. Aquesta divisió marca l’inici d’un món desconegut on tots els éssers que l’habiten adopten formes que podrien molt bé ser acceptades com a extra-terrestres. Les garoines, els seus esquelets presentats de forma abstracta, ens acosten a una visió planetaria figurada a través de la fotografia a l’estudi, recreant així aquesta singladura interestelar."

Amèbik [Joan Gol & Jordi Murillo] – Reiniciant Sistema Egodistònic [Part III] – performance multimèdia – 

Mitjançant l’experimentació sonora, audiovisual i una performance sensorial, aquest equip aprofunditza en la recerca i creació d’un paral.lelisme distòpic i subjectiu, sobre els temes de les ments i els cossos trencats i la pressiò social que això comporta davant la resta de la gent.

Un procés d’automeditació dins la claustrofòbia que crea el tenir el cap tancat dins una màscara de guix.
El pensament anul.lat mirant fixament l’infinit, mentre unes cordes es tensen a partir del teu cap com idees obsessives dins el propi èsser. Un procés per a trencar l’ofegament que representa aquesta sensació d’immobilitat davant els pensaments intrusius que apareixen a cada moment. 

Joan Gol acaba d'estudiar a l'Escola d'Art d'Olot, amb el títol de Tècnic Superior en Arts aplicades al mur l'any 2009. Artista multidisciplinari, que a partir de llavors realitza un treball autodidacta en el camp de l'experimentació visual, on hi inclou la instal·lació artística i la performance, tot i que ha realitzat altres treballs en l'àmbit plàstic i la il·lustració. Les seves obres solen estar marcades per experiències personals, el subconscient i l'essència humana, i per altra banda un caire crític i social molt marcat a través de la paròdia, l'exageració, l'angoixa i el deliri. 

Membre d’Ameba Associació Cultural, en els darrers anys ha anat multiplicant la seva activitat amb actuacions com les del Paradazero d’Ex Abrupto, a l’inund’Art 2016, o al Primer Encontre Transplanetari.

Es va encarregar de la part visual de l’Encontre, tant en les projeccions i instal·lacions a la sala, com fent el suport visual en alguna de les actuacions.

En podeu veure treballs a:

https://www.behance.net/joangol

https://vimeo.com/146226964

https://www.youtube.com/watch?v=-yt24wmnMeg

http://corpologialiveart.blogspot.com.es/p/photos.html

Jordi Murillo Giralt (a.k.a. J. Savagge), Barcelona 1978. 

Influenciat de ben aviat per les corrents industrials, anti-dadaístes i hermètiques, a l'any 2003 co-funda 25HOMBRES, col·lectiu hermètic d’agitació.

15 anys de militància del col·lectiu han esdevingut en una gran quantitat de programes de radio-art en varies emissores, muntatge i participació en infinitud de festivals i mostres (com les actuacions realitzades al Festival LEM 2007/2015/2016), accions, auto-edicions, fanzines i d'altres actes d'experimentació i improvisació. 

Després d'un auto-exili menorquí de quasi una dècada, on hi deixa una associació cultural (Ctrl+Z), retorna a la península per instal·lar-se a Girona, on participa en la creació d’Ameba Associació Cultural/Amèbik i del projecte multidisciplinar Amniötik Soda Project. Al 2016 va publicar el poemari Recuerdos de Ceylán.

Jordi Murillo és el responsable de la producció i la direcció artística de l’Encontre, i es va encarregar també de la sel·lecció musical.

El podeu seguir als blogs

http://circulodeamigosdejsavagge.blogspot.com.es/ http://lavisiondejsavagge.blogspot.com.es/ http://25hombres.blogspot.com.es/

o veure'l amb 25HOMBRES a

http://ia601200.us.archive.org/10/items/V.25HF_Contrarreciclat/ContrarreciclatP.m4v

http://www.graciamon.cat/25hombres.html

https://archive.org/details/25HOMBRES_versus_DJVIDA

Mechu López-Bravo – Autòmat

La Mechu López és l'encarregada de la programació de l'autòmat Amèbik construït per ella mateixa amb la col·laboració de'n Joan Gol, i que ens va fer de presentadora en aquest viatge interestel·lar que va ser l'Encontre.

Artista multidisciplinar, amb formació en tècniques i processos artístics de pintura, dibuix, gravat i escultura, programació i robòtica.

La curiositat i la creativitat, trobar les connexions del món que ens envolta,són el seu leimotiv. Per crear cal creure, per creure cal comprendre. L’art ens ha de moure i de commoure.

Va néixer a San Isidro, Buenos Aires i des del 2001 que viu a Catalunya.

Després d'anys de dedicar-se a la pintura i el dibuix, va navegar des de l'expressionisme a l'abstracció primer treballant temàtiques sobre la identitat humana fins a arribar a la representació dels espais urbans com ecosistemes vitals. Actualment està experimentant amb les

instal·lacions i escultures, on la interactivitat de l'observador amb l'obra proposa reflexions ètiques, polítiques i filosòfiques envers la construcció de la identitat, la memòria històrica i l'actualitat, buscant que siguin participatives, que permetin jugar i /o transitar per elles.

Construint l'Autòmat

La seva web és mechulopez.com

Laura Gil – pintura en viu

Laura Gil és una artista multidisciplinària que treballa tant la il·lustració, com la pintura, l’escultura i la instal·lació. Desprès de tres anys estudiant a l’escola d’art d’Olot va decidir continuar amb la seva carrera artística a Barcelona on ha passat cinc anys més formant-se a la Universitat de Barcelona, on s’ha especialitzat en escultura.

Durant la seva trajectòria ha pujat a l’escenari al costat de vàries bandes musicals, acompanyant la musica amb les seves pintures en directe.

Actualment, Laura Gil, treballa en diferents projectes, el més destacat és Neonòmada, un projecte que tracta sobre la fragilitat de la llar i les migracions constants.

Ens va fer una pintura en viu mentre va transcòrrer l’Encontre.

Joan Teixidor i Víctor Nubla – Premonicions – audiovisual

Audiovisual de la sèrie fotogràfica Premonicions (Barcelona, 2012 – 2015), exposada a la desapareguda galeria Barcelona Visions entre novembre i desembre de 2016.
Les imatges: Fotografies de Joan Teixidor (Teixirep Press). L’edició d’imatges per la pantalla s’ha ajustat a les còpies químiques originals.
L’audio: Composició original de Víctor Nubla (enregistrat a The Hrönir Factory) per a aquesta sèrie (febrer de 2017).
Premonicions és la tercera col·laboració artística entre ambdós autors.
Llicència Creative Commons.

Joan Teixidor (Barcelona 1977) Sociòleg. Es formà com en fotografia a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya. Va gestionar la galeria Barcelona Visions, on aprengué a treballar els rols de galerista i artista. Exposa sèries fotogràfiques habitualment i imparteix tallers de fotografia argèntica al Pati Llimona i a l'IEFC.

Víctor Nubla és músic, escriptor, director del festival LEM de música experimental a Barcelona. 

Ha enregistrat més de 60 discs, en solitari i amb diferents formacions, i escrit nombrosos llibres, entre els quals diversos assajos sobre música.

Ha impartit tallers i xerrades sobre improvisació per a músics, poetes i ballarins (Il Dinosaurio ne’ll accendino: Cagliari, Sardenya, Festival Innova, Andorra) i sobre composició i atzar (Clariaudiències / Mètode de Composició Objectiva: Quinzena d’Art de Montesquiu, MACBA, Hangar, Barcelona, Lugar Comum, Lisboa, Fundación Telefónica, Buenos Aires, Casa de España, Córdoba, Argentina i Casa de España, Motevideo, Uruguay, Le Bruit de la Neige, Faverges, França, Fonoteca de Arte Sonoro, Múrcia, etc) 

És fundador dels grups d’improvisació Macromassa, Aixònoéspànic i la European Experimental Improvisors Orchestra, amb músics de 12 països.

Edicions Tremendes ha obert una nova col·lecció dins el seu catàleg per a donar visibilitat i amplificar les veus poètiques més experimentals del panorama català: la col·lecció Free Jazz. Amb tres títols publicats dins d'aquesta nova línia, aquest editorial independent gironina, apunta maneres per a convertir-se en un dels referents en la literatura underground del territori. 

En aquesta edició de l'Encontre Transplanetari, vam tenir la possibilitat de conèixer de primera mà els primers exemplars d'aquesta nova col·lecció a la parada transplanetària i tremenda.

24 de maig de 2017

El passat 24 de maig, Ameba A.A.C.C. vam coordinar un petit homenatge a la figura de l'Oriol Perucho a la Llibreria 22, amb la projecció del documental "Oriol Perucho in Memoriam" de Martí Sans, i la presentació de la box set "Oriol Perucho", que es ven a partir d'ara a la mateixa Llibreria 22.

Ens van acompanyar el Martí Sans (Altervideo), director del documental, i l'Oriol Pons de Vall "Ginger", que ens van estar explicant anècdotes de l'Oriol, i d'una part molt interessant de la història recent de la música a Catalunya.

El bateria i compositor Oriol Perucho (Barcelona de 1955 fins al 2016) va ser una de les figures més rellevants de les músiques d'avantguarda a Catalunya. Va ser un dels introductors del free jazz en l'escena barcelonina amb les bandes Perucho i Baf als anys 70, i posteriorment amb propostes com Tropopausa i Koniec. Compromès amb la innovació i l'experimentació sonora, Perucho va posar el seu extraordinari talent al servei de propostes com Moisès Moisès, Les Anciens o la Bel Canto Orchestra de Pascal Comelade, a part de publicar diferents treballs en solitari. Dirigit per Martí Sans, el documental 'Oriol Perucho, in memoriam' és un emocionat homenatge a la figura d'aquest músic irrepetible, amb declaracions d'Oriol Pons de Vall (Ginger), Cabo San Roque, Enrique Cervera, Eduard Altaba i Pep Pascual, entre d'altres. 

ORIOL PERUCHO

BOX SETS (2017)

Alter Video

Oriol Perucho (1955-2016) va ser una figura llegendària de l'underground barceloní des de principis de la dècada dels setanta. Baterista avantguardista, el seu estrany ritme sincopat va estar aliat als grups més aventurats de l'experimentalisme laietà. Aquesta caixa recull els seus tres àlbums en solitari, un DVD dedicat a la seva figura i un cinquè disc recopilatori de temes escampats al llarg de la seva vasta trajectòria de col·laboracions selectes.  

Peruchísimamente seu, Oriol Perucho va viure els seus dos pulsions vitals, la llibertat i la música, amb la disciplina del monjo que es tanca en la cartoixa i s'aparta del mundà. Ho deia tot d'aquest modus vivendi l'estada que habitava solitari, ja que no una altra cosa sinó un cofurna de tot just una peça li servia de llar; un local rectangular apostat a un flanc de la rampa d'un garatge. Llibres i discos ho omplien, i al centre, presidint-com ho havia fet amb la seva existència, regnava una bateria que reduïa a subsidiari qualsevol altre element o estri. En els seus pegats estava adobada tota una vida, ja que majorment la va dedicar a explorar i desxifrar aquest instrument. Tampoc va ser un baterista a l'ús. Enemic de la fatuïtat virtuosista, la seva percudir batia sensual i subtil, cinemàtica dirien uns, encara que altres preferim atribuir propietats literàries. Perucho escrivia amb la bateria: conjugava verbs, construïa oracions, accentuava i entrecomillaba, forjant una sintaxi pròpia amb la que va contribuir a narrar algun dels més destacats episodis de l'experimentalisme barceloní i català de les quatre últimes dècades.

30 d'abril i 7 de maig de 2017

Finalitzat el taller "Dinàmiques participatives entre so i moviment: maneres d'afavorir l'escolta i la comunicació" d'Álvaro Prats Bertomeu i Jordi Murillo Giralt coordinat per Ameba A.A.C.C. a petició de Carme Pardo Salgado per als alumnes de Música Contemporània de la Universitat de Girona.

Aquí unes imatges dels alumnes en plena acció, i fins i tot una imatge d'una de les composicions que han creat!

27 d'abril de 2018

Projecció del curtmetratge durant el XV Festival Acoustic Vell 

Amèbik novament en versió Joan Gol & Jordi Murillo van estar presents en la XV edició del Festival Acoustic Vell que organitza l'Associació Magic Room al Centre Cívic del Barri Vell-Mercadal de Girona, amb la projecció del curtmetratge experimental "Creo que estoy en un círculo de locos". Es van veure un bon nombre d'artistes mes tot el cap de setmana dins el festival.

1 de febrer de 2018

 Cinema Truffaut Girona

Amèbik en la seva versió Joan Gol & Jordi Murillo presentant "Creo que estoy en un círculo de locos.", curtmetratge experimental dedicat a la persona d'Elena Garro, per al Festival de Curtmetratges Inèdits dins l'11è Pepe Sales, i que es va veure el dijous 1 de febrer al Cinema Truffaut de Girona, junt a una peça de l' Albert Serra, i d'altres d'altra gent.

30 de setembre de 2017

Acufènia

Mostra d'experimentació sonora i visual
al Bosc de Can Ginebreda.

Acufènia va ser una mostra de grups i músics solistes amb una àmplia trajectòria dins el món de l'experimentació sonora, que durant unes hores en un entorn natural i màgic com és el Bosc de Can Ginebreda, ens van apropar a altres límits de la música, amb el suport de les visuals.

Set hores de música i vídeo ininterrompudes amb un cartell de luxe, menjar a preus populars del Restaurant Art-Cuina i un entorn ideal per deixar-nos endur pels sons i les imatges dels artistes que ens van acompanyar: la música sideral del Florenci Salesas, l’electro-folk-dadà de l’Eli Gras, l'antipianisme del Xavi Lloses amb el suport visual de l’Alex Pallí, la contundència i l'humor d'en Ramon Faura amb el seu projecte electrònic Yak-42 i el free noise de J. Savagge (25HOMBRES), els landscapes de Neur(o)n i l'Albert Amón.

Podeu veure la notícia a Banyoles TV fent click a la imatge

A les visuals vem tenir al Joan Gol.
I també vem gaudir contemplant l’escultura cinètica Dansa tèxtil de Gemma Ramírez i FADE_lab.

Proves de so

ARTISTES PARTICIPANTS

Florenci Salesas

El Florenci provant el Theremin

Florenci Salesas s'ha dedicat professionalment a la il·lustració, el dibuix animat i la música electrònica. Ha fet des de bandes sonores per a cinema mut fins guions per a espectacles d'ombres xineses. Ha publicat biografies destinades al públic infantil, un microllibre de contes i Matar ningú, la seva primera novel·la.

El músic i escriptor és un dels compositors electroacústics i improvisadors de fantasies més interessants dels últims trenta anys. Va iniciar-se als vuitanta amb el grup Etnia i ha fet un munt de concerts amb peces electròniques, com a teclista i percussionista, al costat de músics com en Ramon Faura, Mazoni, la poeta Cèlia Sànchez-Mústich o el músic alemany d'ambient Hans Joachim Roedelius.

El seu últim disc és La teoria dels forats blancs (La Olla Expréss, 2016), en el qual interpreta més instruments acústics. Anteriorment havia publicat també amb La Olla Espréss el disc Tanoca del 2013, i el primer Músiques Fredes (La Olla Expréss, 2002).

En Florenci en plena acció amb les visuals d'n Gol

Cal mencionar que ha format part del duo Motor Combo, amb Eli Gras, durant quinze anys amb el que van fer el disc POLO, La Olla Expréss, 2012, any en que també van fer una gira europea. Actualment també és teclista del grup Lubianka Barcelona.

En Florenci en plena acció a l'Acufènia amb les visuals de Joan Gol novament.

Un tast del que va ser la seva actuació amb les visuals de Joan Gol:

Xavi Lloses i Alex Pallí

Detall de les visuals d'Alex Pallí durant el set del Xavi Lloses

Xavi Lloses, antipianista, compositor i terrorista sonor, és un dels creadors més esbojarrats del panorama català, definit en alguna ocasió com una sort de Carles Santos de l’era d’Internet. Artista multidimensional inclassificable i polivalent, absort en la contínua exploració de tot fenomen físic sonor i musical, en totes les seves vessants. Des del fet conceptual, la instal·lació sonora o el vandalisme, com a performer, piròman o pianista. Desenvolupa la seva activitat entre diversos àmbits, des de composar per a formacions diverses,  llarg metratges, espectacles, events multitudinaris i realitzar accions i performàncies en festivals d’art multimèdia i electrònica.

Amb més de 15 àlbums publicats sota el seu nom,  compagina la tasca de compositor d'espectacles i audiovisuals, pianista i productor d'artistes coneguts de l'escena estatal. Ha realitzat diferents exposicions en solitari, "Música per satèl·lits" (2010), "Music is good for you"(2013), "Músiques periLloses" (2015),ha participat en les darreres tres edicions de la Biennal d'art Sonor i visual de Barcelona ( Convent de Sant Agustí), guardonat

amb el premi Puig-Porret al millor projecte musical del 2013 amb la instal·lació sonora "Nautilus lab".

En Xavi i l'Àlex a l'Acufènia fotografiats pel Florenci Salesas

Fundador de la "Corporació Terrorista per la difusió del so", i membre del col·lectiu "Nuboläris" juntament amb els artistes Nei Albertí i Àlex Pallí, amb els quals integra la formació de música experimental per a grans estadis (de consciència) "Amb un dimoni a cada orella".

Amb un peu a la música i l'altre a l'art, explora els extraradis de la música per sondejar allà on la música deixar de ser música i comença a ser quelcom desconcertant.

Dos instants més de la seva actuació a l'Acufènia

Com a compositor ha treballat amb directors com Àlex Rigola, Oriol Brogi, Lluís Danés , i companyies de dança, "Deambulants", "Les filles follen", " Dagoll Dagom", etc... Fundador de diverses formacions de música electrònica com "Lumière", "Vladimir", "Andròmina", "Electrotoylets" (amb els quals han participat al Sonar un parell d'edicions). Ha realitzat la música de grans events com el piromusical de la mercè 2014, el "Concert per la llibertat" al camp nou, i projectes inclassificables com "Despertaferro Toccatta" concert per campanar i electrònica, i "Nautilus", instrument-instal·lació sonora.

Podeu visitar la seva web http://www.xavilloses.com/

O en podeu veure actuacions i un clip del Telenoticies Comarques de TV3 als següents enllaços

https://www.youtube.com/watch?v=_BW3_mV6r_w

https://www.youtube.com/watch?v=GjnRhWZuCH4

https://www.youtube.com/watch?v=XZNKqCzDU34

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-comarques/les-musiques-perilloses-de-xavi-lloses/video/5552674/

Va actuar companyat de l’Àlex Pallí. Des de 1994 a enguany Alex Pallí ha realitzat 80 exposicions individuals i col·lectives tant en l´àmbit nacional com internacional.
Al 2003 fou escollit per l´exposició “4 talents catalans a Paris”(Maison du Catalogne, París).
Ha exposat a diverses galeries de Barcelona, Madrid, Bolonia, París o Londres.
Participant a fires d´art contemporani com Arco(Madrid), Arte Fiera(Bolonia), Art-expo(Barcelona) i ArtBo(Bogotà), SWAB(Barcelona). Actualment treballa amb n2 Galeria (Barcelona).
Al 2009 va fundà amb un grup d´artistes el col·lectiu Nubolâris, amb el que intervenen activament en la creació i organització d´esdeveniments culturals. No és aquesta la primera vegada que acompanya en Xavi Lloses a les visuals.

En podeu trobar tota la info sobre el seu treball a http://alexpalli.com/

Eli Gras

Artista multidisciplinar, l'Eli ha treballat en diversos camps creatius.
És autora del treball d'art radiofònic "Xylotheque" (en Residència al WORM) i els CD "Duplicat" amb Pelayo Arrizabalaga, "Baranda" (solista), "POLO" i "El Avión" (amb Motor Combo) publicat per La Olla Expréss. Va col·laborar al disc "Deep Gray Organics" d'Alain Wergifosse (Geometrik), a més de contribuir amb pistes en segells com ara Classwar Karaoke, Ego Twister, Monster K7, Dude Tapes i Espais Netlabel (amb Obmuz) i Nereida Prod (Amb Motor Combo) entre altres compilacions. També apareix al documental "Visionary Sounds" de Pablo López Jordán. 

L'Eli fent-nos vibrar a l'Acufènia

Ha publicat diversos llibres-objecte de contes i poesia. Musicalment, ha recorregut un llarg camí des de principis dels 80, en projectes d'experimentació sonora, música grega, electropop, minimalisme, improvisació, coral, funk, electrònica, electroacústica... Ha estat membre dels grups Etnia, OBMUZ, The Shower Sisters, Laptopless Orchestra o Ome Acustics, i ha treballat la improvisació en col·laboració amb molts artistes com H.J. Roedelius, Pelayo Arrizabalaga, Pierre Bastien, David Fenech, Alain Wergifosse, Nuno Rebelo , Quicu Samsó, Adele Madau o Juan Crek, així com amb artistes visuals com Sebastian Neistch i la seva col·laboradora habitual Mar Morey. A més de ser membre de Motor Combo (amb Florenci Salesas, electro-pop-dadá), l'Eli treballa el projecte en solitari "UnPop" (dada-folk) i ha tocat en nombrosos espais i festivals d'arreu d'Europa (Worldtronics (DE), Experimentaclub (ES), Blurred Edges (DE), Vigo Jazz Fest . Imaxinasons (ES), Jardins Efímers (POR), Lab30 (DE), Sonar (ES), LEM (ES)... i en residències a Worm (ND), Estruch (ES), De Perifeer (ND), Sonoscopia (POR) o Champ des Possibles (FR).

Un altre instant de l'Eli a l'Acufènia

L’Eli Gras és principalment compositora i luthier experimental (construeix els seus instruments). Ha realitzat les instal·lacions visuals i sonores "Peeled Piano" i "Saló Sonor". Actualment treballa juntament amb Mar Morey (visuals), a més de fer concerts d'improvisació i tallers / Xerrades.
A banda de projectes musicals també ha participat en altres àrees creatives, com ara el disseny gràfic, guionista, dibuix animat, assistent d'efectes especials, ràdio, ferretera, fotògraf ...
És la fundadora i directora del Festival NoNoLogic (2007) i editorial La Olla Expréss (2002), que abasta creacions musicals, visuals i literàries amb diferents estils i estils divergents.

Aquest és el seu canal de Youtube https://www.youtube.com/user/eligras

I aquesta la seva web http://www.eligras.com/

YAK-42

Yak42 a l'Acufènia

Yak42 no existeix. Tots els components de Yak42 són mecànics. Aquí ningú sent res. YAK 42 és un model d'avió comercial soviètic que va volar per primera vegada el 1975. Yak42 no té referents. Yak42 no publica discos. El pipes que carrega amb els sintes és addicte a la pornografia gratuïta. Yak42 es va dissoldre fa temps i va ser necessari acudir als tribunals. L'altre xaval, el que connecta els cables midi, ara mateix està escoltant Front 242. Diu que estan guai. Yak42 mai ha tocat a Turquia. El 1975, quan el Yakovlev 42 va volar per primera vegada, Franco va morir al seu llit. El xaval que porta les copes a l'escenari té un arxiu descomunal de super 8 rodat pels Marines al Vietnam. El 1975 sortí l'últim helicòpter ianqui de Saigon. Alguns dels components mecànics de Yak42 estan corroïts per l'odi. A tots, però, els agrada ballar. L'important és el ritme. Les sacsejades. Potser això soni a apologia del terrorisme, però va ser així: Franco va morir al seu llit! El xaval que s'encarrega de tractar els dealers està obsessionat per les catàstrofes tecnològiques. El que importa són els beats. La resta és retòrica. En Yak42 ningú canta. En Yak42 ningú compon. Descomposició mecànica. Un paio d’entre el públic va dir una vegada que això és EBM. No sabia el què deia. El públic és idiota. Un altre espectador, va deixar anar, així sense més, que els visuals de Yak42 eren la reencarnació de Joe Dallesandro. Com si Joe Dallesandro estigués mort. Si Yak42 pogués encarnar-se en home, escolliria ser negre. Yak42 va volar per primera vegada el 1975 i odia els moderns. THE WAR IS SHOWER és el nou credo mecànic-higienista. 

Ramon Faura és músic, doctor arquitecte i professor universitari. Com a músic, ha format part de bandes com Los Interrogantes (1986-91); The Blue Tibidabo Hill Company (1991-93); Azucarillo Kings (1996-2001); Le Petit Ramon (2002-2015) i Macho (2011-2015); formacions amb les que ha publicat un total de 10 LP’s. Va ser cap de redacció de Quaderns d’Arquitectura i urbanisme (2003-2006). Ha comissariat i dissenyat exposicions (Arquitectures sense lloc, 2009; i L’estat turístic, Fadfest 2017). Ha fet xerrades a Buenos Aires, New York, Dresden i per diverses ciutats de l’Estat. Ha publicat articles a Quaderns, Arquitectos, DC o 3ZU; capítols en llibres col·lectiu com Enric Miralles 1972-2000 (2011) o Cultura en tensió (Raig Verd, 2016). Colabora habitualment amb la revista Nativa des de fa més de 10 anys. Ha publicat tres monografies: Louis XIV in Royal Costume: The Decapitation of the mystical body (publs. URV, 2010); La máquina Versalles. ( Torcuato Di Tella, 2014); Desplazamiento y ruina [ Talkument Número 04_rfe; ETSAM,, 2015).

Actualment està pensant com gravar l’experiment amb YAK42 i preparant un llibre on tracta de conjugar arquitectura i música sobre l’arquitectura radical de finals dels seixanta, la revolta lisèrgica i l’era cibernètica.

Aquí podeu veure com va començar la seva actuació YAK42 a l'Acufènia:

En podeu veure material a

https://www.youtube.com/watch?v=qyGdY6wNwFo

https://www.youtube.com/watch?v=d9dCGjYUG-o

O visitar el seu perfil a Facebook facebook.com/YAK42

J. Savagge, Neur(o)n & Albert Amón

Neur(o)n, J. Savagge i Albert Amón mai havien fet música plegats. Es van ajuntar per primer cop dalt de l’escenari de l’Acufènia per dur a terme una improvisació amb land scapes, contrabaix i electroacùstica que ni ells saben per on els va dur.

Detall de les visuals de'n Gol amb l'Amon al contrabaix

J. Savagge és activista cultural, poeta i un dels membres fundadors dels 25HOMBRES, col·lectiu d’experimentació audiovisual, performance, radio art i altres formes de combat guerriller, en actiu desde el 2003. En les seves actuacions en solitari utilitza gravacions de camp, samplers de tot tipus i de tota procedència, i sons manipulats per crear denses atmósferes repetitives acompanyades d’altres fons de soroll generats en directe i manipulats, generalment utilitzant micròfons de contacte i un ja vell kaoss pad.

Podeu consultar la web de 25HOMBRES http://25hombres.blogspot.com.es/

O trobar més informació de J. Savagge a http://circulodeamigosdejsavagge.blogspot.com.es/

Albert Amon, no músic, o músic de merda aficionat, del qual el seu principal instrument és i ha estat la guitarra.

Des de la seva joventut fins ara ha anat formant part de diverses formacions musicals d’influència principalment punk. Grups, entre altres, com Charles Bronson’s Discipline i Missing Dog Head

com a referències més notables.

En aquesta ocasió ens acompanyarà amb un contrabaix, instrument del qual coneix bén poc, a diferència de la seva habitual guitarra.

Neur(o)n és un tècnic de só sempre interesat en la música electronica i amb noves maneres de crear sons,va començar en aquest món a mitjans dels 90 punxant techno i despres fent lives a diferents clubs i festivals de les comarques gironines,més endavant començà la seva veritable afició cap a la música experimental i publica el seu primer album (Planet Fendor) publicat per el segell Inrecs que va presentar al Sonar 2011 i Remor 2011,despres publica el seu segon album (Isolated Drones)per el segell norueg Petroglyphmusic presentan-lo a festivals Cau D’orella,Darnius fest…,el seu ultim treball editat a mitjans del 2014,un split cassette compartit amb Tim Holehouse creant un drone més abstracte i sorollós,desde fa un parell d’anys s’està introduint en el món dels sintetitzadors modulars i les grabacions de camp grabant tot tipus de sons i textures per preparar nous directes més dinamics i així crear el seu nou treball previst per aquest any.

https://soundcloud.com/neuron8000
https://archive.org/details/smon004_neuron_-_planet_fendor
https://www.mixcloud.com/mneuron1/

Joan Gol

Joan Gol acabà d'estudiar a l'Escola d'Art d'Olot, amb el títol de Tècnic Superior en Arts aplicades al mur l'any 2009. Artista multidisciplinari, que a partir de llavors realitza un treball autodidacta en el camp de l'experimentació visual, on hi inclou la instal·lació artística i la performance, tot i que ha realitzat altres treballs en l'àmbit plàstic i la il·lustració. Les seves obres solen estar marcades per experiències personals, el subconscient i l'essència humana, i per altra banda un caire crític i social molt marcat a través de la paròdia, l'exageració, l'angoixa i el deliri.

Forma part d'Ameba A.A.C.C., Amèbik [ ] i el projecte transmèdia Amniötik Soda Project amb el que ha participat a diversos festivals en els darrers dos anys com a vídeo artista i ideòleg.

En podeu veure coses a

https://www.behance.net/joangol

https://vimeo.com/146226964

https://www.youtube.com/watch?v=-yt24wmnMeg

http://corpologialiveart.blogspot.com.es/p/photos.html

INSTAL·LACIÓ

Dansa tèxtil – de Gemma Ramírez i FADE_Lab

Dansa tèxtil és una escultura cinètica que crea diferents formes volàtils i voluptuoses.

L’aire dota de vida a la tela i la convida a ballar amb lleugeresa de manera sorprenent, gràcil i improvisada. Neix un diàleg fluït de moviment eteri. La tela dansa en un esdevenir constant de formes caòtiques i lliures. Tot plegat només existeix dins del cercle del ritual. És una dansa simple i senzilla, una obra efímera on cada actuació és única i irrepetible.

Ho vem viure el Dissabte 30 de setembre de 2017, al Restaurant Art-Cuina del Bosc de Can Ginebreda, Porqueres, Girona.

Organitzat per: Ameba Associació Cultural.

Van col·laborar: Restaurant Art-Cuina, Ajuntament de Porqueres, Diputació de Girona, Sports Bar Legends.

Podeu veure la notícia al Som Cultura fent click a la imatge

25 de maig de 2017

Anki Toner (Barcelona, ​​1964) és músic, comentarista, col·leccionista i estudiós de la part fosca de la relació entre música i propietat intel·lectual. 

Va ser el vocalista i la cara visible de  Superelvis des de 1986 fins a 1998. Amb aquest grup va editar mitja dotzena d'àlbums. El 1996 el seu CD "Happiness Is Stupid" va ser elegit "millor disc espanyol de l'any" per la revista Rockdelux. En aquest segle, Anki Toner ha estat la meitat de Ankitoner Metamars entre 2006 i 2009 (al costat de Javier Piñango) i de The Ignotoner al 2011 (al costat d’Anton Ignorant). 

Des de 2005 treballa com File Under Toner, projecte amb el qual explora els límits de la raó en música. El treball més conegut de File Under Toner és "This Is The End, Beautiful Friend" (2008), que en el seu moment va ser censurat (despenjat d'Internet) per "problemes amb el contingut", encara que afortunadament torna a estar disponible.

Des de 1998 dirigeix ​​Hazard Records, segell discogràfic dedicat exclusivament a l'edició d'obres de domini públic.

Ha col·laborat amb formacions com Mil Dolores Pequeños, el desaparegut Oriol Perucho, Pascal Comelade, Destroy Mercedes, o els Claustrofobia. Per no parlar de les múltiples Bandes i Orquestres que ha promogut.

El 2015 va presentar el projecte, també en solitari, Anki Toner Reunion Tour amb el que va recuperar la seva faceta de cantant i harmonicista, i va fer un repàs teatralitzat a la seva carrera barrejant tots els projectes anteriors. Des de llavors segueix barrejant tots els seus projectes sense manies (i sense tanta teatralitat).
 
Més informació a http://www.ankitoner.com/

O podeu mirar uns vídeos a https://vimeo.com/208127384 o a
https://www.facebook.com/anki.toner/videos/10207985792500416/


27 d'abril de 2017

Segona sessió d'El Generador d'Ameba a La Cova d'Edicions Tremendes a La Volta de Sant Narcís, Girona, amb la visita d'r.m.s..

Artista tant prolífic com inadvertit és, a parer nostre, un dels artistes més interessants de l'escena catalana. Tècnic de so format i especialitzat en l'àmbit radiofònic, ha treballat tant en emissores comercials en l'àmbit estatal, com en petites emissores locals.

En actiu des de 2003, va ser co-fundador de 25HOMBRES.

Entre tots els programes en què ha estat involucrat, potser Ruido Azul (emès per Ràdio Pica entre 2004 i 2014) es el que millor defineix i sintetitza tant la seva estètica radiofònica com el seu bagatge. Responsable del mític programa Suburbio Azul, així com implicat directe en altres programes com 1HOMBREY1MUJER a la Radio del Círculo de Bellas Artes de Madrid o Los Des-Conciertos de 25HOMBRES (emès per Ràdio Contrabanda entre 2004 i 2010), espai on s'invitava a diferents creadors a presentar la seva proposta en directe a la ràdio.

Aquest artista que transcendeix el so per abastar qualsevol altre mitjà d'expressió (collagge, pintura, escultura, ready-made, mail art, vídeo...), ha passejat en la seva dilatada trajectòria per gairebé totes les carreteres de l'art sonor, transformant el paisatge al seu pas i dotant-lo d'un aspecte ben particular i fàcilment reconeixible com el seu propi.

Des del 2010 viu a Menorca i manté una ràdio on-line (www.popularinspirationalradio.com).
Escèptic per naturalesa i convençut que com més s'avança, més llarga es fa la distància.

Fetitxisme acústic, falsos protocols i ironia. Així podríem definir la proposta que ens va presentar r.m.s. a El Generador.
Elements domèstics tractats com objectes cerimonials i documents sonors de dubtosa procedència. I podem afegir el detall de què va ser la primera vegada que r.m.s. actuava sòl a Girona.
http://1hombre.blogspot.com.es/

 

23 de març de 2017

Ha tornat El Generador d'Ameba a La Cova d'Edicions Tremendes a La Volta de Sant Narcís, Girona, i ho ha fet amb la presentació en directe a la ciutat del darrer treball de Federico Monti, Chemtrails.

Aquest artista argentí forma part de l'escena barcelonina des del 2003, i en els darrers temps també l'hem pogut veure en la seva vessant més sorollista amb el projecte de noise analògic Tuffo.

Ara torna a recuperar els plantejaments sota el seu nom, presentant el seu darrer treball Chemtrails, que podeu escoltar i adquirir en el seu bandcamp.

El seu plantejament Musical es crea a partir d'estructures cícliques que conformen atmosferes minimalistes on la pausa i les baixes freqüències són tractades amb especial condescendència.

Els seus treballs van ser editats des del 2003 al dia d'avui, passant per nombrosos segells discogràfics, Amb-v, Störung, Audiotalaia, Impulsivehabitat, Panospria, Lin Records.

"Crec que en aquests anys Federico Monti s'ha refinat pel seu pas al noise internacional amb diversos dels seus projectes, com Tuffo per exemple, i ha polit els sons que avui aconsegueix a "Chemtrails".Amb cert so elegant de guitarres processades, emparentat amb projectes com Ferran Fages o Donato Wharton, aconsegueix climes ambientals i tensions d'excel·lent estètica i gust.Gairebé ningú pot aconseguir aquesta fusió perfecta d'una vila o platja d'Amèrica Llatina gairebé paradisíaca, ara afectada pels "chemtrails".Ambient de nostàlgia envolta el seu disc, cosa que crec el fa més bell encara ... contaminat pel pas d'un avió. Climes que ens mantenen en intriga.Sense dubtes en aquests 17 anys de la seva estada a Barcelona, ​​amb "Chemtrails" ha perfeccionat els seus drones, sons i passions.El disc és per escoltar-ho tot; molt recomanat sobretot per les freqüències molt fines que utilitza i els sons estranys generats amb la guitarra com a VV.Trencar alguna cosa fràgil, tallar un pètal sense que caigui la flor."

Jorge Castro aka Fisternni.

Alguns moments de l’actuació de Federico Monti. Fotografies de Pau Pumarola.


OCTUBRE - NOVEMBRE - DESEMBRE DE 2016

El Generador -Primera edició-

El Generador ha estat una mostra d'experimentació sonora organitzada
per Ameba A.A.C.C. a La Cova Tremenda de La Volta, sala d'exposicions que acull propostes artístiques que no tenen cabuda als circuits habituals de Girona. Ubicat al soterrani de la V15 a la plaça de l’Assumpció de Girona, La Cova és un espai polivalent pensat especialment per programar exposicions i instal·lacions, concerts de petit format, actuacions performatives, recitals de poesia, etc.

El Generador, la nova aposta d'Ameba per apropar l'experimentació sonora en les seves variades manifestacions al públic gironí, s'ha dut a terme en un espai íntim que ha afavorit el contacte entre artista i públic.

 El Generador s'ha presentat com una proposta mensual, durant els mesos d’octubre, novembre i desembre de 2016.

El Generador està concebut més que com un espai lúdic, que també, com una jornada d’intercanvi d’idees, conceptes i coneixement entre els que hi han participat i els que hi han assistit, amb l’experimentació sonora de rerefons.

L'espai reduït de La Cova i el local superior són per a El Generador un valor afegit, ja que facilita la relació entre l'artista i el públic, en un ambient íntim que afavoreix un discurs horitzontal entre els assistents i els participants.

Volem agrair a La Volta i a Edicions Tremendes la confiança, i l'oportunitat que ens han donat de programar experimentació sonora a Girona.

A continuació un vídeo amb instants de les actuacions de Rayo-60 i el Front Vinihilista a El Generador. 

15 de desembre de 2016

La tercera i última per el moment sessió d'El Generador es va dur a terme el dijous 15 de desembre a La Cova de La Volta, i va estar protagonitzada per el Front Vinihilista. 

El Front Vinihilista és un dels grups de dubtosa honestedat que orbita al voltant del Col·lectiu Autonoise.

Neix com un projecte que treballa el vinil com a font sonora, en diferents vessants. Es dedica a la recuperació de material acústic en vinil, per al seu retreball o salvaguarda. Els seus membres recorren els més reputats containers, deixalleries i rastres en recerca de perles oblidades, talls, samples i loops de produccions de dècades passades.
Els hem vist muntar collages amb vinils vells, trencar-ne, enganxar-hi de tot, sembla que últimament el que fan és abusar-ne...

 

El Front Vinihilista amb el presentador Alex Nunes

Autonoise és un col·lectiu basat a Moià, que treballa el reciclatge electrònic, el circuit-bending, i el soroll des del 2005, i que edita els seus treballs des d’un segell de cintes propi.

Des de l’any 2007 la seva feina s’ha centrat en el circuit-bending i el freestyle hacking més artesanal. Sempre interessats en els aires experimentals de la música electrònica, la lutheria catatrònica ha estat una continuació lògica a les seves propostes.

Organitzadors del mini festival Soroll i amb un tape-label propi, el col·lectiu sempre ha escollit la via Do-It-Yourself per als seus projectes, reivindicant el reciclatge electrònic més guerriller i construint un projecte de forta personalitat caòtic-artístic-absurdista, que es tradueix en música, instal·lacions, arts visuals, horts o tallers.

+ info:  https://frontvinihilista.bandcamp.com/album/the-picnic
http://puaj-ehem.blogspot.com.es/2010/01/adheriu-vos-en-massa-al-front.html 

Podeu escoltar l'audio de la sessió del Front Vinihilista a La Cova de La Volta si feu click AQUÍ!


10 de novembre de 2016

 La segona sessió d'El Generador es va dur a terme el 10 de novembre, sota el títol "Zé Pequeño vs Primo Gabbiano".

Muntant escenari

 

L'espectacle va estar conformat per la projecció d’un documental sota el mateix títol, doble concert per part dels protagonistes d’aquest i la intervenció de l’artista visual VISUAL PAL.

Per aqueta ocassió, El Generador va canviar el seu format.

 

EL DOCUMENTAL:

"Zé Pekeño Vs Primo Gabbiano" de Marian Raméntol.

Documental que explora el llenguatge de dos músics magmàtics d'origens i metodologia diferents, però amb vincles comuns que els uneixen en la foscor. Tretze minuts experimentals per recòrrer escenaris i paisatges sorollistics.
Primera incursió de Marian Raméntol en l'àmbit de l'audiovisual.
Poeta, traductora i directora de la revista cultural La Náusea, ha cursat estudis d' escriptura creativa audivisual sota la direcció del cineasta Samuel Sebastian.
 
+ Info:
http://marianramentol.blogspot.com/
https://www.facebook.com/marian.ramentol

PRIMO GABBIANO
 
Antonio Clavijo Victori és músic i artista visual de Barcelona. Ha estat guitarra i compositor de bandes com ara Inés de Kastro, Nervo Zeleman, (sic), Amigos de las Hogueras, Kinoplatz.
Ara, com a Primo Gabbiano, explora la faceta més experimental de la música amb drone, paisatge sonor, noise, ambient i electrònica primitiva. Amb una àmplia experiència en els escenaris, la seva posada en escena és marcadament visual: l’acompanyen els visuals de Visual Pal en un projecte interdisciplinari.

Com a artista visual, ha elaborat el material audiovisual de les diverses bandes on ha participat i una dotzena de curtmetratges.
L’any 2012, la seva exposició de videodansa, Contradansa, va guanyar el Primer premi de la Taula de les Arts Visuals de Manresa.
Les seves peces de vídeo han estat seleccionades en diversos festivals internacionals i mostres. Compagina la seva faceta artística amb la direcció i presentació del programa setmanal de ràdio La moto de Sasha.
L’any 2013 va estrenar la seva primera obra de teatre, Rizomaquistelarva, a l’Antic Teatre de Barcelona. El gust que té per l’acció teatral i el happening l’han portat a musicar performances, lectures poètiques i espectacles de dansa. Té diversos projectes de col·laboració amb músics i artistes de Madrid, EE.UU. i Mèxic.

 
Col·labora assíduament amb projectes artístics que investiguen la intersecció entre la música experimental i altres disciplines. Destaca Polinèsia, amb el poeta Gerard Vilardaga, un projecte de música, poesia i performance guardonat l’any 2014 amb el Premi Tendències.
Ha col·laborat en la programació artística del Konvent.
És també co-organitzador del festival mensual de performance EnAct i del Cicle d’Experiències Diferents, Andròmina.
                                                                                                                                                       +info: http://primogabbiano.blogspot.com.es/ 

ZÉ PEKEÑO

Cesc Fortuny és músic, cantant i compositor d'origen barceloní. Al 2007 decideix adoptar el nom de Zé Pekeño, en honor al personatge de la pel·lícula "Ciudad de Dios".
Des d’aquesta data, els concerts s'han succeït sense descans. A mig camí entre el harsh noise i el drone, Zé Pekeño experimenta amb sons aspres que es barregen amb atmosferes doom.
Ha publicat 29 àlbums musicals, ha participat en 6 recopilatoris, i ha col·laborat en 5 àlbums d'altres músics.

 

Acompanya a poetes en recitals, presentacions i performances amb els seus treballs de música experimental centrats en l'ús del so fora de context i del soroll com a vehicle transmissor de missatge i sensació.

Desprès de quasi vint anys als escenaris amb la mítica banda "Entropía", Zé Pekeño explora les atmosferes més brutals, en contraposició als sons més psicodèlics o els paisatges més reposats i ambientals.

Ha publicat diversos poemaris, i està i ha estat vinculat a diferents bandes musicals. Ha compartit escenari amb músics i grups tant diversos cóm REE KOHL, Nuclear Assault, Exodus, Mortician, La orquesta del caballo ganador, Krisiun, Grabe, Juan Matos Capote, Les Aus, Vidres a la sang, Syd Barretina, o Alfredo Costa Monteiro entre d'altres.
 
+Info:

https://www.facebook.com/ze.pekeno.noise
http://zepekenodronenoisedoom.blogspot.com

 

13 d'octubre de 2016

 El 13 d'octubre es va dur a terme la primera de les actuacions que es realitzen dins el cicle El Generador que programa Ameba a La Cova de La Volta. La Cova és un espai soterrat al local que Edicions Tremendes tenen dins el projecte La Volta, a la plaça de l'Assumpció del barri de Sant Narcís de Girona. 

 
En aquesta primera actuació de les tres que conformen El Generador (una cada mes, d'octubre a desembre), ens va visitar Rayo-60.

Rayo-60 és el projecte musical d'Ander Agudo, explorador de sons establert a Barcelona.
La música de Rayo-60 s'ha allunyat de les formes establertes per concentrar-se en la seva capacitat d'evocació.
Cançons basades en el feedback, els drones, el poder de la repetició, la manipulació i el sampling, que deixen espai perquè qui les escolti pugui delimitar els seus contorns.
Un treball d'ambient embolicat en múltiples textures, que convida a tancar els ulls i deixar-se portar.

Fes click a la imatge per veure un vídeo de l'actuació 

Ander ha arribat al seu estat artístic actual després d'haver treballat en el camp de les bandes sonores, la producció musical, el disseny de so per a obres de teatre i dansa i la creació d'ambients sonors per a documentals i peces audiovisuals.

 2014/16 han estat uns primers anys plens de concerts importants com el del Sónar2014, el LEM, Nokodek o el Festival Espazio Musica a Còrsega, Itàlia; a més de diferents col·laboracions com la B.S.O. de l'obra de teatre "A House Is Not Home" de la companyia de teatre Ignífuga editat per Edicions Populars, la participació amb una peça musical al "Vinfonies 2014" o la col·laboració en el "Microtopies" de Gràcia Territori Sonor.

Recentment ha editat el seu darrer treball, Los mares de Sonora.
 
"I la perla va entrar a la bonica aigua verda i va caure cap al fons. Les ondulants branques de les algues la cridaven i li feien senyals. Els llums en la seva superfície eren verds i bells. Es va posar en el fons de sorra entre les falgueres aquàtiques. A sobre, la superfície de l'aigua era un mirall verd. I la perla jeia al fons del mar. "(John Steinbeck)

Aquest segon treball realitzat a finals de 2015 és un homenatge molt personal de Rayo-60 al mar.
Com en el seu primer traball, 5 peces sonores que ens conviden a submergir-nos en les profunditats dels diferents oceans que conformen els nostres sentiments.
Mitjançant l'excessiva utilització del LFO del seu sintetitzador Juno-60, la música ens porta per diferents estats emocionals incloent una mena de mareig, com si ens trobéssim sumits en el vaivé de les onades d'un mar imaginari. 

Un disc que respira una llibertat creativa desbordant i que permet a Rayo-60 experimentar amb noves formes musicals.
Amb títols com La canción de la perla posible, Brujulear o Serpientes de mar, ha estat masteritzat per Marc Parrot a Grabaciones Silvestres, l’Artwork corre a càrreg d'Helga Juarez i la fotografia és de Juan Agudo Saizar.

https://sonar.es/es/2014/prg/ar/rayo-60_392
https://lemfestival.wordpress.com/tag/rayo-60/
https://rayo-60.bandcamp.com/

L'artista parlant amb el nostre presentador, l'Alex Nunes.

8 d'octubre de 2016

Ameba Associació Cultural presenta... XVIè Mercat de La Volta (Art km. 0).

Al Mercat de La Volta, del dissabte 8 d'octubre Ameba va assumir la programació presentant les següents propostes d'associacions i entitats amigues, que van venir a donar-se a conèixer, i a presentar algunes de les seves activitats:

- Per una banda, ens van visitar els amics d'AstroGirona, l'Associació Astronòmica de Girona, una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu promoure l'astronomia i la ciència, activa des del 1999. L'Agrupació Astronòmica de Girona compta amb dos observatoris astronòmics preparats amb instrumental de precisió per tal de portar a terme activitats de difusió i de recerca científica. Tots dos són a Llagostera, un al centre i l'altre en un mas proper al poble. L'Agrupació Astronòmica de Girona, com totes les institucions científiques, treballa sobre dues àrees fonamentals i sempre amb una motivació i filosofia que impulsa les seves activitats. Aquesta idea central és que el coneixement només adquireix sentit si podem compartir-lo. I les dues maneres d'aconseguir aquest objectiu de socialitzar el coneixement científic són la recerca i la divulgació.
En aquest sentit, l'Agrupació engega cada any diversos projectes de recerca i observació astronòmica, però també està oberta a altres Ciències i, també i de manera molt especial, a la comunitat científica i acadèmica i al públic en general per tal que, fent servir les seves instal·lacions, observatoris i tècnics, tothom pugui tenir una oportunitat franca i accessible de fer Ciència en primera persona.

 

Veure el Sol com mai l'heu vist, saber com es formen els cràters. AstroGirona ens va propossar com a activitat l'observació solar, i un taller de cràters, a més de portar el seu photocall per a què us enduguessiu un record del mercat!

http://www.astrogirona.com/

- Seguint amb la ciència, vam tenir amb nosaltres un representant del Tecnoateneu de Vilablareix. Arreu del món conceptes com la robòtica educativa, la filosofia maker i els moviments opensource estan cristal·litzant en locals que podem anomenar hackerspaces, hacklabs o bé catalanitzats com a ateneus de tecnologia. Es tracta de punts de trobada on gent amb interès comú per a la tecnologia es reuneix per a investigar, desenvolupar, compartir i crear allò que els agrada. Espais oberts vinculats a la innovació social, on es desperten inquietuds als conciutadans i es comparteix el coneixement.

El Tecnoateneu de Vilablareix, neix de les inquietuds de 4 associacions gironines amb el suport de l'Ajuntament de Vilablareix, totes elles focalitzades en els àmbits tecnològics de: impressores 3D, drones, robòtica educativa, electrònica recreativa, creativitat, etc...

Per aquesta ocasió, ens van oferir un Taller sobre la gravetat, taller on a partir d'un disc de vinil, l'Esteve Farrés va explicar com enviar un satel·lit en òrbita a un altre planeta!

http://www.tecnoateneu.cat/

- I de l'espai a la Terra, amb La Maràndula Artesanal. La Maràndula Artesanal és el projecte de salud de la Ida Quintana, dedicada a la Fitoteràpia, la cosmètica natural, la cuina i l'alimentació saludable. L'Ida Quintana promou i ajuda a la consecució d'un estil de vida i uns hàbits saludables a través de l'observació conscient del nostre cos, les seves atencions i una alimentació sana, equilibrada i saludable en consonància amb la nostra naturalesa.

Junt amb la Mònica Anglada, ens van propossar “Què fem amb el paper que ens sobra?”, un taller de paper reciclat, on ens van ensenyar a treballar el paper i transformar-lo en objectes d'artesania. Cistelles, màscares i altres objectes que vau construïr amb el paper de diari; vau fer paper reciclat artesanalment i retallar plantilles per construir objectes divertits.   

- Amenitzant el Mercat, vam comptar amb la presència de Jordi Murillo, més conegut com a J. Savagge, com a selector musical, amb una sessió de dub i ritmes tropicals que ens van recordar l'estiu que ja s'ha escapat. Jordi Murillo és membre d'Ameba i del col·lectiu 25HOMBRES. Amb una àmplia experiència radiofònica, ha estat d.j. i selector musical de les nits menorquines, organitzant i participant en multitud d'esdeveniments sonors i espais musicals, com ara l'Space Invaders o els Dijous Vespre al Casino.

http://www.girona.cat/lavolta/cat/index.php

17 de març de 2016 



Primer Encontre Transplanetari from Carolina Cabrerizo on Vimeo.

El 17 de març d'aquest 2016, a partir de les 19 hores a la Sala La Planeta, Ameba Associació Cultural es va complaure a presentar-vos el Primer Encontre Transplanetari!

Un encontre en format cabaret, amb un Mestre de Cerimònies molt especial, i amb més de vint artistes de diverses tendències.

Un espai on van tenir cabuda les arts escèniques, però també les arts plàstiques, la fotografia, la vídeo creació... Vau poder, amb la música com a fil conductor, deixar-vos seduir per poetes, ballarins de dansa butoh, experimentació sonora, màgia i altres propostes en una jornada on la Sala La Planeta va trascendir el seu tarannà per deixar que de la mà d' Ameba Associació Cultural puguessim gaudir d'altres coses que no solen succeir a Girona.

 

PRIMER ENCONTRE TRANSPLANETARI (17/03/2016)

 

Ameba Associació Cultural presenta...

                  el 1r Encontre Transplanetari

                                                                        a la Sala La Planeta!!

 · Gerard Vilardaga · poesia · La Galera (Janot Carbonell i Marc Ciurana) ·

commedia dell'Arte · Pau Bosk · màgia · Joan Teixidor · audiovisual · L'Ocell · multidisciplinari · Astrid Valmann · audiovisual · Creaciones Invisibles · escultura · Mademoisselle Oui Oui · visuals · Pablo Paz · escenografia · Jordi Homs · Mestre de Cerimònies Operístic · Karo Junco · dansa butoh · Nuria Genebat i Jordi Murillo · fotografia · Oriol Miñarro · audiovisual · Laia Clavé Nadal, Neus Masó, Jordi Dabú i Clara Gispert · poesia, dansa, so i projeccions · Joan Gol i J. Savagge · experimentació sonora i visual · Carlos   Alma · dansa butoh · Hypnagogia · experimentació sonora i visual ·

Karo Junco & Carlos Alma

Neus Masó & Dabú

Gerard Vilardaga

Gerard Vilardaga & projecció Mademoisselle Oui Oui

Janot Carbonell & Marc Ciurana

Alba CAbrera & Jordi Homs

Karo Junko & J. Savagge

Laia Claver, Dabú & Neus Masó

Mademoiselle Oui Oui

L'Ocell

Pao Bosk & voluntaris

Jordi Homs en acció

Ambient a La Planeta

Exposició fotogràfica de Nuria Genebat

Carlos Alma & Karo Junco

Escultura de Creaciones Invisibles

J. Savagge & visuals de Joan Gol

Jordi Homs

Visuals de Mademoisselle Oui Oui

Parada de llibres: Edicions Tremendes, Gerard Vilardaga i Jordi Murillo

Les fotografies son de Manel Bielsa i Josep Burset. Moltes gràcies!

· Gerard Vilardaga · recital poètic / performance

El poeta de Berga Gerard Vilargada ha publicat diversos llibres, entre ells un parell de poemaris: Diumenge i Dimarts (Cejeb i konventzero, 2011 i 2013). Ha voltat per festivals de poesia, recitat en lavabos públics, cridat en bars i pujat sobre els escenaris per llegir poemes sol, amb el grup de Indubtables o amb el projecte de noise Polinèsia.

En el Primer Encontre Transplanetari ens va mostrar dues cares de la seva manera de fer. Una ben nu, a pèl, i l'altra acompanyat del sorollisme de J. Savagge.
El podeu seguir a:

Spotify: Gerard Vilardaga

gerardvilardaga.blogspot.com

https://www.facebook.com/gerard.vilardaga

polinesia-poetica.blogspot.com

http://musicofolls.cat/

i veure a:

https://www.youtube.com/watch?v=M2n6yNg3L9U

https://www.youtube.com/watch?v=pJxuDJyAqCQ

https://www.youtube.com/watch?v=s9RkPR3Wl-4&feature=youtu.be  

· Joan Teixidor · fotografia en projecció audiovisual

Joan Teixidor (Barcelona 1977) és sociòleg i fotògraf. Treballa amb

tècniques argèntiques i dispositius electrònics, amb una molt particular i 

encertada visió que ens parla de l'entorn, de l'underground, del subconscient.

En el Primer Encontre Transplanetari ens va portar una peça anomenada 


”Walk the rain”: 2013. Un audiovisual de la sèrie amb música de  


Víctor Nubla. 


El viatge del que no se'n va de viatge. 

· L'Ocell · multidisciplinari


Quan la música entra dins un ocell, l'espai queda 

ple d'una dansa i una armonia que no ocupen espai. 

L'Ocell és un espectacle de dansa butoh,

experimentació sonora, cello, veu i dansa i 

percussió, pensat i interpretat per Alba Cabrera, Simon Saura, Domènech 



Surroca, Carlos Ferreras i Jordi Murillo i basat en la cançó de Joan Colomo. 

· Astrid Valmann · audiovisual

 

Astrid Valmann és una video-artista d'Estònia, directora, i guionista de 

varies pel·lícules. Va estudiar a l’Escola Bàltica de Mitjans i Cinema. A 

l’actualitat està treballant en el seu primer film de llarga durada. La peça

presentada ens mostrà escenes documentals sobre una presó a Estònia 



(abans de 1991 

era Rússia) que va estar en actiu des de finals dels anys 

30 fins el 2012. En aquesta presó els diferents criminals 

hi vivien junts, seguien les lleis internes i hi van passar 

fets molt foscos – assassinats entre presos, etc. El seu 

treball és una peça experimental: escenes amb música 

per aportar aquesta energia que ha quedat en el lloc, tot i 

que la presó va ésser clausurada i es van abolir aquest 

tipus d’institucions a Estònia. 

· Oriol Miñarro · fotografia en projecció audiovisual

Nascut a Barcelona el 1974, contacta amb la fotografia el 2008. Comença a 

adquirir coneixements d’aquesta de manera autodidacta. El contacte amb el

carrer el porta a adquirir hàbits, tècniques i un estil propi que, sota el

paraigües de l’evolució, el condueixen cap a un discurs proper a la cultura

visual anglosaxona. Tot i no estar clarament influenciat per cap fotògraf, sent

una especial admiració cap a autors com Anders Petersen, Miron Zownir,

Raimon Depardon, Diane Arbus, entre d’altres, així com per autors espanyols

de la importància de Luis Baylon, Alberto García Álix, Joan Colom.....

L’oportunitat de formar part d’un escenari privilegiat com és el carrer i les

diferents realitats que hi coexisteixen, originen la base de la que neixen

projectes com “Welcome to the barrio”, un compendi de plans informatius que

acaben embastant el que es podria entendre com un “discurs del

subconscient”, un discurs sobre allò sòrdid del ser, sobre tot allò que se’ns 

revel·la en un pla moral. En definitiva, sintetitzar i sustraure d’un entorn com

és el carrer tot aquest codi informatiu, i transformar-lo en imatge, ha sigut la

màxima en la constància de recòrrer l’inframon de la ciutat, l’inframon del

subconscient.
 

“Tot el que veus és, però res és el que et sembla veure”. (Info de Teixirep Press)

La Galera (Janot Carbonell i Marc Ciurana) · commedia dell'Arte

Aquests dos animals que fan commedia ens van preparar una escena de 


l'Escapí de Molière que ens va fer gaudir del seu Arte.

 · Joan Gol i J. Savagge · experimentació sonora i visual

Joan Gol acaba d'estudiar a l'Escola d'Art d'Olot, amb el títol de Tècnic 

Superior en Arts aplicades al mur l'any 2009. Artista multidisciplinari, que 

a partir de llavors realitza un treball autodidacta en el camp de 

l'experimentació visual, on hi inclou la instal·lació artística i la performance, 

tot i que ha realitzat altres treballs en l'àmbit plàstic i la il·lustració. Les 

seves obres solen estar marcades per experiències personals, el subconscinet 

i l'essència humana, i per altra banda un caire crític i social molt marcat a 

través de la paròdia, l'exageració, l'angoixa i el deliri.

En podeu veure coses a

https://www.behance.net/joangol

https://vimeo.com/146226964

https://www.youtube.com/watch?v=-yt24wmnMeg

http://corpologialiveart.blogspot.com.es/p/photos.html

  





A l'Encontre, el veu veure fent de vídeo jockey una part de l'esdeveniment, 


i fent la part visual en una improvisació d'experimentació sonora i visual que 


va fer amb J. Savagge, alter ego de Jordi Murillo, membre d'Ameba i de 


25HOMBRES, qui també va posar els seus sons en vàries intervencions 


d'altres artistes al llarg de la nit.  


Jordi Murillo a.k.a. J. Savagge (Barcelona, 1978). Influenciat de ben aviat per 


les corrents industrials, anti dadaístes i hermètiques, va començar a 


expressar-se a través de l'escriptura. La passió per la fotografia el va fer 


transformar les paraules en imatges, en imatge en moviment, i finalment en 


so. És a l'any 2003 que es crea el col·lectiu 25HOMBRES, dedicats a 


l'experimentació sonora i la seva relació amb altres disciplines, com la 


performance, el vídeo art, el radio art, entre d'altres. Més de 10 anys de 


militància en el col·lectiu han esdevingut en una gran quantitat de programes 


de radio art en vàries emissores, muntatge i participació en infinitud de 


festivals i mostres, accions, auto edicions i d'altres actes. Després d'un auto 


exili menorquí d'una dècada, on hi deixa l'Associació Ctrl+Z, retorna a la 


península per instalar-se a Girona.


El podeu seguir als blogs


http://circulodeamigosdejsavagge.blogspot.com.es/


http://lavisiondejsavagge.blogspot.com.es/


http://25hombres.blogspot.com.es/


http://desconciertos25hombres.blogspot.com.es/


o veure'l amb 25HOMBRES a

http://ia601200.us.archive.org/10/items/V.25HF_Contrarreciclat/ContrarreciclatP.m4v

http://www.graciamon.cat/25hombres.html

https://archive.org/details/25HOMBRES_versus_DJVIDA

  



















· Laia Clavé Nadal, Neus Masó, Jordi Dabú i Clara Gispert · poesia, dansa, 


so i projeccions 

De la mà de Laia Claver com a rapsode, Neus Masó amb dansa 

contemporània, Jordi Dabú amb l’experimentació sonora i Clara Gispert amb 

la part plàstica, el públic va poder submergir-se en una dimensió on les 


paraules depassen la segona dimensió i agafen volum, forma, so i cos; en un 

recorregut emocional pels diferents estats que ens porten al canvi. Un canvi 

que no es possible sense moviment ni moviments.

MOVIMENTS és un espectacle interdisciplinar on poesia, dansa i música fan 

simbiosi entre elles per a fer-nos viatjar en el moviment de les marees.

Basat en textos del primer llibre de la Laia Claver -editat per Edicions 

Tremendes aquesta és una proposta on la poesia transgredeix els límits del 

paper per arribar a la pell i les escates, a la mèdula, als budells, als ulls i a

l’oïda en format de diàleg creatiu i experimentació.

· Mademoisselle Oui Oui · visuals

Carolina Cabrerizo és una artista multidisciplinària, actriu, filòsofa i artista 

visual que es nodreix de diverses disciplines per generar el seu treball. Sota 

el nom de Mademoiselle Oui Oui o Melanie Wifi, col.labora amb diversos 

artistes, ja sigui realitzant visuals en directe o treballs de videoart, 

acompanyant Djs, músics o realitzant vídeos per companyies de teatre i 

dansa. El seu treball és una deriva visual plena d'atmosferes i paisatges 

suggerents que ens apropen sempre a un món oníric i poètic. Va ser

l'encarregada junt a en Joan Gol de les visuals, fent de vídeo jockey una de 

les meitats de l'Encontre.

Podeu veure'n coses a 

https://www.facebook.com/Mademoiselle-Oui-Oui-100624066674415/?ref=hl

http://mademoiselleouioui-melaniewifi.tumblr.com/

https://vimeo.com/130195845

https://vimeo.com/130202689

https://vimeo.com/68014281

https://vimeo.com/58483843  

· Hypnagogia · experimentació sonora i visual

HYPNAGOGIA és la unió entre CARLES LÓPEZ músic, productor i Dj barceloní 

que ha desenvolupat la seva feina en més de 40 països i en tot tipus de 

festivals: Sonar (NY), Sziget Festival (Budapeste), Arts Electronica (Linz), 

Red Bull Academy (Oporto), MTV Awards (Belfast)... ha treballat amb 

companyies com La Fura dels Baus, Sol Picó o Sergi Faustino...; i la 

videoartista, actriu i filòsofa CAROLINA CABRERIZO, artista multidisciplinar 

que es nodreix de varies disciplines (analògiques i digitals) per generar el seu 

treball, sensible i estèticament emotiu. Junts generen una deriva sonoro 

visual plena d'atmosferes i paisatges suggerents, sons trencats i imatges 

orgàniques.

 

Hypnagogia és un tànsit entre la vigilia i el 

somni, on música i imatges ens condueixen pel 

món de les al.lucinacions. Misteri, electrònica, i 

estats extrasensorials que caminen per paisatges 

minimalistes, caòtics i plens de textures que ens 

apropen a una dimensió onírica i poètica.

En podeu veure coses a

https://vimeo.com/149283346

https://vimeo.com/58650879

https://vimeo.com/125016111

https://vimeo.com/123513604

· Jordi Homs · Mestre de Cerimònies Operístic

Jordi Homs és un Tenor format entre Barcelona i París.

Ha treballat com a tenor solista en diferents companyies de Barcelona, Cuba i 

Sevilla i ha treballat entre d’altres com a solista per P.O.L.S, LA CASA DELS 

MÚSICS, COMPANYIA CARLES SANTOS I GRAN TEATRE DEL LICEU.

Actualment es dedica a la docència i la difusió de la música clàssica.

Ell va ser l'encarregat de fer de Mestre de Cerimònies, presentant les 


diferents actuacions que es van anar succeint i fent de pont entre el públic i 


Ameba, amb el seu particular estil de tenor.

  · Pau Bosk · màgia

I com no podia ser d'una altra manera, en aquest Encontre

també la màgia hi va ser representada, de la mà d'en Pau

Bosk. Pau Bosk és mag. A través dels seus ensomnis, jocs

de mans i prodigis de butxaca convida els espectadors a

defugir la realitat, a contemplar amb uns altres ulls allò

que ens envolta. Joc i reflexió s'uneixen, es fonen sota

l'antiparadigma de la màgia. L'únic secret: la poètica de la

il·lusió.

En podeu veure coses a

http://magiapaubosk.blogspot.com.es

  · Creaciones Invisibles · escultura

 

El títol de l'obra és "Ein Hungerkünstler", és el nom d'un relat de Kafka, en català "un artista de la fam". L'objectiu de Kafka era manifestar les misèries relacionades amb la creació artística . Es considerava un escriptor sense feina (ells també són artistes sense feina). El text és la història d'un dejunador professional, un home a qui tancaven en una gàbia i del que exhibien el seu dejuni. L'espectacle consistia a contemplar la fam d'aquesta persona.
El nostre artista de la fam es busca la vida a les escombraries per sobreviure. És el resultat d'una màquina imperfecta, engranatges d'un sistema capitalista oxidat que pot condemnar a l'ostracisme a qualsevol. Herois moderns que tiren endavant les seves famílies com poden ... És una escultura a la pobresa. Aquesta realitzada amb resina de polièster, un material 100 vegades mes barat que el bronze, però ho han policromat imitant a aquest últim (inventant així el bronze empobrit) ... intentant donar-li el mateix aspecte que a les típiques escultures d'alcaldes, polítics o militars que poblen les nostres places i dels quals no en volen saber els mèrits que han realitzat per ser-hi.

· Jordi Murillo · fotografia

Jordi Murillo (Barcelona, 1978). Artista sonor i poeta, Jordi Murillo va entrar en el món de la fotografia l'any 1996. Format com a Tècnic de Laboratori i Tècnic d'Imatge, ha treballat a E.G.M. i a Còpia, i ha realitzat diverses exposicions, com l'exposició Gossos dins el marc de la Primavera Fotogràfica a la galeria Gris de Solsona, i al Si vens cafè de Ciutadella de Menorca. Gestiona el seu propi blog de fotografia, http://lavisiondejsavagge.blogspot.com.es/

· Carlos   Alma · dansa butoh

Carlos Ferreras Martín, Ponferrada 1977

Professor de Ioga amb més de deu anys de pràctica amb diferents professors en el Regne Unit i Índia. Investigant noves formes d'exploració corporal el porten a practicar tècniques de corda aèria al Gravity Circus Centre i formes més dinàmiques de ioga com Acroyoga amb Erica Montes. La seva passió per el Japó li descobreix la dansa butoh. En el 2014 participa en el festival Barcelona en Butoh on té l'oportunitat d' estudiar amb Daisuke Yoshimoto. Segueix formant-se en Butoh i treballant en diversos projectes en els quals investiga la relació de la dansa butoh amb altres disciplines artístiques.

· Karo Junco · dansa butoh
Carolina Junco, investigadora del cos i les seves ressonàncies expressives i artístiques ... amb base a tècnica de dansa contemporània i flamenc, en l'actualitat ballarina de dansa Butoh, com a vehicle d'expressió artística i fusió personal.

 · Pablo Paz · escenografia
L'escenògraf Pablo Paz ens donarà un cop de mà assessorant-nos amb l'escenografia de l'espai. 

· Nuria Genebat · fotografia
Nuria Genebat ens va portar l'exposició Retrat del Ladack i ens deixava aquestes paraules que descriuen la seva tasca: "M’agrada fer fotos, ja fa temps que miro de portar una càmera al damunt quan penso que serà interessant. I un viatge al Ladack dóna per molt. Proposo una mirada al lloc i a les persones."

15 de març de 2016

Ens van fer una entrevista al Té de tot de Girona TV! Podeu veure l'entrevista aquÍ!


26 de febrer / 4 de març de 2016

Sistema de Referència Inexistent 

- Mostra d'Experimentació Sonora i Visual-

Amb la idea de tornar a fer de Girona un dels referents de l'experimentació sonora, i també amb la de visibilitzar els artistes que treballen al territori en aquest conjunt de disciplines que conformen el prolífic món de l'experimentació sonora, Ameba Associació Cultural va presentar aquest Sistema de Referència Inexistent; oferint també al públic gironí la possibilitat d'entrar en contacte amb aquesta expressió artística.

Sistema de Referència Inexistent va ser doncs, una mostra d'experimentació sonora i visual, on el vídeo experimental confluí amb diferents vessants de l'experimentació sonora. 

Per aquest esdeveniment, hem comptat amb la participació de cinc artistes o projectes sonors, cadascun d'ells interessat en una variant de l'experimentació sonora diferent de l'altra.

Hem tingut la improvisació de Dabú, en Neur(o)n amb una actuació a base de drone, seqüenciador modular i paisatge sonor, l'ambientació industrial d' Animoral Animal, el sorollisme de Xavi Lloses Huguet, i el collage sonor entre el radio art i l'industrial de J. Savagge, l'alter ego de Jordi Murillo.

Per la part visual, en Joan Gol, l'Alex Pallí, i el VJ Altered Loopz.

A continuació, ampliem la informació sobre aquests projectes i artistes, amb algunes imatges de la mostra.

Jordi Torruella aka Dabú ( Vilafranca del Penedès) Músic multi-instrumentista, percussionista i productor, i compositor amant de la poesia. Actualment, està cursant estudis universitaris a l’escola de Música Avançada i So de Girona (EUMES) i invertint en el seu propi projecte de música electrònica i poesiaDabú. Ha Compost B.S.O a diferents projectes de curtmetratges, dansa i videodansa. Col·labora en el muntatge i desenvolupament d’instal·lacions efímeres al Festival Sònar i Mira. I ha actuat com a percussionista amb la companyia del coreògraf HofeshSchechter dins el projecte de participació de TA 2015. 

 

Més informació a: Dabuproject.tumblr.com

https://soundcloud.com/dabumusic

Neur(o)n és un tècnic de so sempre interessat en la música electrònica i amb noves maneres de crear sons. Va començar en aquest món a mitjans dels 90 punxant techno i després fent lives a diferents clubs i festivals de les comarques gironines. Més endavant començà la seva veritable afició cap a la música experimental i publica el seu primer àlbum (Planet Fendor) publicat pel segell Inrecs que va presentar al Sonar 2011 i Remor 2011. Després publica el seu segon àlbum (Isolated Drones) per el segell norueg Petroglyphmusic presentant-lo a diversos festivals com el Cau D’orella, Darnius Fest, etc. El seu darrer treball va ser editat a mitjans del 2014, i es tracta d'un split cassette compartit amb Tim Holehouse creant un drone més abstracte i sorollós.

Des de fa un parell d’anys s’està introduint en el món dels sintetitzadors modulars i les gravacions de camp gravant tot tipus de sons i textures per preparar nous directes més dinàmics i així crear el seu nou treball previst per aquest any.

https://soundcloud.com/neuron8000
https://archive.org/details/smon004_neuron_-_planet_fendor
https://www.mixcloud.com/mneuron1/
http://petroglyphmusic.bandcamp.com/album/neur-o-n-isolated-drones
http://timothycholehouse.bandcamp.com/album/tch-neuron

 

VJ Altered Loopz, acompanyant l'actuació de Neur(o)n amb la part visual. 
 

Marc Tràfak, àlies VJ Altered Loopz, és un dissenyador gràfic i artista visual que des de l'any 2007 es dedica a fer projeccions de video en clubs i festivals d'arreu de Catalunya. Format com a dibuixant i dissenyador a l'Escola Massana, va estar durant 4 anys, de resident de la discoteca daliniana Le Rachdingue i més tard a la barcelonina La Cova. Lluny del que representa la música de discoteca, s'interessa també per la part més experimental i de «performance» i se l'ha pogut trobar per festivals com el CEL.AV del Konvent.0 o el FADE de la Cellera de Ter, del qual n'és habitual. Actualment forma part de la companyia de teatre infantil saltenca Companyia Migrasönics, amb la qual preparen un espectacle musical.

En podeu veure coses a vimeo https://vimeo.com/alteredloopz i a youtube https://www.youtube.com/user/sirtriana/videos

J. Savagge, és l'alter ego de Jordi Murillo (Barcelona, 1978). Influenciat de ben aviat per els corrents industrials, anti dadaístes i hermètiques, va començar a expressar-se a través de l'escriptura. La passió per la fotografia el va fer
transformar les paraules en imatges, en imatge en moviment, i finalment en so. És l'any 2003 que es crea el col·lectiu 25HOMBRES, dedicats a l'experimentació sonora i la seva relació amb altres disciplines, com la performance, el vídeo art, el radio art, entre d'altres. Més de 10 anys de militància en el col·lectiu han esdevingut en una gran quantitat de programes de radio art en vàries emissores, muntatge i participació en infinitud de festivals i mostres, accions, auto edicions i d'altres actes. 
 

Després d'un auto exili menorquí d'una dècada, on hi deixa l'Associació Ctrl+Z, retorna a la península per instal·lar-se a Girona, on ha ajudat a formar Ameba Associació Cultural.

El podeu seguir als blogs
http://circulodeamigosdejsavagge.blogspot.com.es/
http://lavisiondejsavagge.blogspot.com.es/
http://25hombres.blogspot.com.es/
o veure'l amb 25HOMBRES a

http://ia601200.us.archive.org/10/items/V.25HF_Contrarreciclat/ContrarreciclatP.m4v
http://www.graciamon.cat/25hombres.html

https://archive.org/details/25HOMBRES_versus_DJVIDA

Joan Gol va ser l'artista encarregat d'acompanyar J. Savagge en la part visual.  
Joan Gol acaba d'estudiar a l'Escola d'Art d'Olot, amb el títol de Tècnic Superior en Arts aplicades al mur l'any 2009. Artista multidisciplinari, que a partir de llavors realitza un treball autodidacta en el camp de l'experimentació visual, on hi inclou la instal·lació artística i la performance, tot i que ha realitzat altres treballs en l'àmbit plàstic i la il·lustració. Les seves obres solen estar marcades per experiències personals, el subconscient i l'essència humana, i per altra banda un caire crític i social molt marcat a través de la paròdia, l'exageració, l'angoixa i el deliri.

En podeu veure coses a

https://www.behance.net/joangol

https://vimeo.com/146226964

https://www.youtube.com/watch?v=-yt24wmnMeg

http://corpologialiveart.blogspot.com.es/p/photos.html

Xavi Lloses Huguet (Lleida 1976), antipianista, compositor, i terrorista sonor. Artista multidimensional eclèctic i polivalent, desenvolupa la seva hiperactivitat per tots els camins que li brinda l'art. Actualment treballa en diversos projectes com ara la peça “Nàufrags” de Lluis Danes estrenada al Mercat de les Flors, “Pianotronic”, per pian i electrònica, o l'espectacular “Nautilus”. Nautilus és una escultura sonora i alhora un instrument interactiu, presentat al Centre d'Art Santa Mònica dins el Festival Eufònic.

Xavi Lloses ha presentat les seves peces i ha participat com a convidat a infinitud de festivals i sales d'art.

http://www.xavilloses.com

Alex Pallí va ser l'encarregat de dur les visuals durant l'actuació d'en Xavi Lloses. Des de 1994 a enguany Alex Pallí ha realitzat 80 exposicions individuals i col·lectives tant en l´àmbit nacional com internacional.
Al 2003 fou escollit per l´exposició “4 talents catalans a Paris”(Maison du Catalogne, París). 
Ha exposat a diverses galeries de Barcelona, Madrid, Bolonia, París o Londres.
Participant a fires d´art contemporani com Arco(Madrid), Arte Fiera(Bolonia), Art-expo(Barcelona) i ArtBo(Bogotà), SWAB(Barcelona)
Actualment treballa amb n2 Galeria (Barcelona).
Al 2009 va fundà amb un grup

d´artistes el col·lectiu Nubolâris, amb el que intervenen activament en la creació i organització d´esdeveniments culturals. No és aquesta la primera vegada que acompanya en Xavi Lloses a les visuals.

En podeu trobar tota la info sobre el seu treball a http://alexpalli.com/

Animoral Animal és un moviment creatiu que vol reflectir la decadència de la cultura contemporània a través de la «No-música» i altres vessants artístiques. El seu so es basa en la improvisació de música electrònica experimental i veus sintetitzades, tot això conjuntat amb projeccions i l'ús de diferents arts escèniques, les quals intenten mostrar diverses idees o simplement entrellaçar-se amb el so amb la finalitat de crear determinades atmosferes. L'única intenció és introduir a l'espectador i oient en una ambientació temàtica sense cap pretensió ideològica, sense cap intenció de fer reflexionar al receptor, únicament mostrar-se de forma irracional (Animoral) i salvatge (Animal).

La no-Música i Animoral Animal: La interpretació del musical és una ambientació densa, anàrquica, intensa, que pretén crear un estat d'ànim inspirat per un sentiment decadent, sinistre i fins i tot, en alguns moments, irritant.
El projecte és presentat en directe musicalment com una sola peça d'entre 30 i 40 minuts de durada. En aquest temps Animoral Animal desplega i entremescla elements com les bases electròniques, guitarres i baixos elèctrics, teclats, caixes de ritmes i veus matisades amb diferents efectes, creant capes i capes d'atmosferes que van variant en detalls i intensitat segons el que volen representar els músics en aquest mateix instant.
L'estètica Animoral Animal: Les projeccions són la base estètica de Animoral Animal. El seu primer espectacle, «Fàstic mastegat», es basa en una successió d'imatges que són projectades sense cap ordre. D'aquesta manera es poden veure barrejats vídeos de porno amateur, corredors de fons, anuncis típics de tele botiga, competició de culturistes, anuncis de perfums, passis de model, tractament d'allargament de penis, animals en estat de descomposició, etc.

 

Vem comptar amb la presència del tenor Jordi Homs, que va fer de presentador de l'esdeveniment explicant el que hi va succeïr, i en acabar cada actuació conversà breument amb els artistes responsables de cada projecte per tal que ens fessin uns comentaris, tant de la part sonora com de la part visual.


Vem tenim el plaer de comptar amb la presència i el treball de'n Joset Burset com a fotògraf oficial per a la segona part de la Mostra. Podeu seguir el seu treball a www.josepburset.com
 
La mostra va estar amenitzada amb música experimental de so ambient de, entre d'altres, DJAmsia, Einstürzende Neubauten i Dargelos.

 

Esperant que la programació fos del vostre agrad!

Des d'Ameba, convoquem als artistes que treballen amb so i vídeo experimental de la zona de Girona i que estiguin interessats a participar en noves mostres, que es posin en contacte amb nosaltres a través de qualsevol dels mitjans que figuren a la pàgina d'inici del blog.

Gener 2016
Avui han publicat l'entrevista que ens va fer en Xavi Castillón per a la secció de Cultura de El Punt Avui.

La podeu llegir clicant l'imatge de l'Encontre

  
Desembre 2015
Ja ha sortit el butlletí d'informació semestral del Club Girona Cultura sobre Arts Escèniques, on hi surt referenciat a l'apartat de la Sala La Planeta, l'anunci del Primer Encontre Transplanetari, que organitza Ameba Associació Cultural per al dia dijous 17 de març de 2016.