27 d'abril de 2018, Centre Cívic Barri Vell-Mercadal, Girona
 |
| Projecció del curtmetratge durant el XV Festival Acoustic Vell |
Amèbik en la seva versió Joan Gol & Jordi Murillo van estar presents en la XV edició del Festival Acoustic Vell que organitza l'Associació Magic Room al Centre Cívic del Barri Vell-Mercadal de Girona, amb la projecció del curtmetratge experimental "Creo que estoy en un círculo de locos". Es van veure un bon nombre d'artistes mes tot el cap de setmana dins el festival.
Dijous 1 de febrer de 2018, Cinema Truffaut Girona
Amèbik en la seva versió Joan Gol & Jordi Murillo presentant "Creo que estoy en un círculo de locos.", curtmetratge experimental dedicat a la persona d'Elena Garro, per al Festival de Curtmetratges Inèdits dins l'11è Pepe Sales, i que es va veure el dijous 1 de febrer al Cinema Truffaut de Girona, junt a una peça de l' Albert Serra, i d'altres d'altra gent.
Properament online aquí mateix!
01 de desembre de 2017, Cicle Amarat, Nuria Social d'Olot
SISTEMA EGODISTÒNIC I
action cree pour l’action
[ segona aproximació ]
Reunits de nou Amèbik [Jordi Murillo
& Joan Gol] , juntament amb Josep Subirana i Pere de Prada, realitzen
aquesta vegada una acció performàtica partint de l’experimentació sonora i
visual.
Aquesta acció, es fruit d’un procés creatiu
que treballa (aborda) d’una manera introspectiva el tema del TOC (Trastorn Obsessiu Compulssiu).
Aquesta és la segona acció que es realitza
sota el nom de “Sistema egodistònic I”. La primera part d’un
procés que es realitzarà al llarg de tot aquest any.
Mitjançant l’experimentació sonora,
audiovisual i una performance sensorial,
aquest equip treballa i aprofunditza en la recerca i creació d’espais distòpics des d’un punt de vista
artistic.
Intenten recrear un paral.lelisme distòpic i subjectiu,
sobre els temes de les ments i els cossos trencats i la pressiò social que això
comporta davant la resta de la gent.!
Mentre la malaltia mental pot trencar la ment i el
sistema de salut mental pot limitar el cos, no hi ha parets en aquest món que
puguin contenir l’esperit. Una ment trencada o un cos trencat, no és una persona
trencada.
La pressiò social que crea quan una persona es troba en
una situació de discapacitat sigui mental o corporal, amb el mòn d’avui en dia,
cada vegada està més a prop del que descrivia Huxley en les seves noveles sobre
la manca de llibertat.
I en aquest cas entrem en el cas de la llibertat
emocional, i els seus trastorns com més ara el TOC.
En aquesta segona acció apareix el tema de la càrrega
emocional, els maons que anem arrastrant i la construcció d’una il.lusiòria protecció
davant de les pors que s’apropien de la nostra realitat.
Però que malauradament aquesta cuirassa moltes vegades s’acaba convertint en una barrera infranquejable que ens
tanca dins nostre i ens aïlla del que realment estem vivint.
Torna la figura de la màscara, l’anulació de la
personalitat, els maons, el mur a l’entorn, i les imatges que et van sacsejant
el pensament continuament sense respir. (Joan Gol).
Acció realitzada dins el cicle AMARA’T al Nuria Social d’Olot.
24 de novembre de 2017, Nuria Social d’Olot.
Corpologia > 25 nº 3
SISTEMA EGODISTÒNIC I
KOLE
[ Primera aproximació ]
Com qualsevol persona que tracti el trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) pot saber, hi ha maneres de donar-li a
aquest traston, més o menys poder sobre nosaltres. El més
important, és intentar de posar
consciència en el que sentim a cada moment i de com actuem davant d’aquestes sensacions.
Aquest trastorn es caracteritza per una
sèrie de pensaments repetitius i intrusius que apareixen, creant una sensació d’angoixa
i malestar, i que aparentment només es poden mitigar a partir de unes compulsions en forma de pensaments o diferents accions.
Aquestes fins i tot poden derivar en una
sèrie de rituals, que en un principi servirien per a pevenir o disminuir
aquesta ansietat, però que en realitat el que fan, és fomentar que aquestescontinuin
i esdevinguin més fortes.
Una persona sense el TOC, generalment pot
passar al següent pensament amb força facilitat i sense molèsties. Tanmateix,
una persona amb aquest tipus de trastorn, no pot fer-ho de la mateixa manera.
La veritat és que tothom experimenta
pensaments estranys, però la diferència és que les persones amb TOC no poden
deixar-los anar, perquè aquest pensament s'apodera i es converteix en la seva
realitat. Tot gira al voltant d'aquest pensament, d’aquest sentiment, i pot
arribar a fer sentir fora de control a la persona que ho està experimentant.
D’aquesta manera, quan més s’intenta
resistir a un pensament, més fort es fa i més creix, com si el cervell s’avancés
a tot el que es pensa i li donés la volta creant un mur al voltant, construïnt
una altra realitat que a un mateix pot semblar del tot certa, però que tan sols
existeix en el propi pensament.
Com he dit al principi, Aquest pensament
tanmateix, agafa la seva força a partir de la importància que se li doni a cada
moment.
Aquests pensaments no són certs. La
superació del TOC
consisteix a notar aquests patrons de
pensament i interrogar-los abans de que puguin créixer i apoderar-se del propi
raonament.
L’acceptació d’aquests pensaments
angoixants i l’experimentació sense resistència, és un dels factos més
importants per tal de que aquests disminueixin. Aquesta observació, com una
meditació pot ajudar a mitigar molt el problema i agafar una perspectiva
diferent davant d’ell.
En el meu cas, he començat a desenvolupar
tot un procés creatiu traballant a partir d’aquest trastorn. Aquest projecte
artistic comença a partir d’aquesta petita performance i s’anirà desenvolupant
al llarg de tot aquest any, amb diferents formats, i disciplines.
La intenció és que tot aquest procés m’jaudi
a poder treure
aquestes pors i angoixes cap a fora i a
indagar un xic més sobre el seu perquè.
D’aquesta manera, el que estic intentant de
trobar, és el camí per tal de poder afrontar aquests pensaments abans de que el
pànic s’apoderi, poder mirar-los amb perspectiva i deixar la creença de que
aquests poden ser una amenaça real per a un mateix o pels que em rodejen.
De moment però, aquest treball, tot just
comença i no sé encara cap a on portarà o si realment servirà pel que em
proposo en un principi.
Ja que encara no veig la fòrmula per a
poder observar aquests pensaments cara a cara i deixar-los fluïr, l’objectiu
ara com ara, consistirà simplement en realitzar una sèrie d’accions mitjançant l’experimentació
visual i sonora, en les quals intentaré de plasmar visualment la sensació que
em produeix quan una onada de pensaments intrusius em ve al cap i em bloquejen
per complet.
Una màscara, el pensament anul.lat mirant
fixament un bust blanc sense expressió. Cara a cara, com un mirall de un
mateix, amb unes agulles que es van clavant com idees obsessives dins el propi ser,
i l’afogament que representa l’haver d’arrastrar-les com una ombra que vigila i
pesa a cada pas… S’ha de trencar la corda de l’angoixa i respirar tranquilament
de nou… (Joan Gol).
Amèbik [Joan Gol & Jordi Murillo] amb
la col.laboració de Josep Subirana.
Divendres 2 de juny de 2017, Fundació Valvi, Festival inund'Art, Girona.
Amèbik [Joan Gol & Jordi Murillo] & Pere de Prada & Andreu Elias presenten "Ex corde ut neural machinae".
Al 1935, el visionari Ortega i Gasset (i), advertia ja, que la gran abundància d'informació, específicament del llibre s'estava convertint en un problema greu per als usuaris i que això portava a aquests a llegir ràpid i malament, i pronosticava que si això seguia al mateix ritme això seria "paorós" i bolcaria "l'home en una selva de llibres no menys inextricable i ofegadora". La visió es materialitza en forma precisa amb l'Internet, quan es realitza qualsevol petició d'informació iobservem el nombre gairebé infinit d'informació, de la qual per descomptat, no tindrem esperit de revisar més enllà de la tercera pàgina que Google doni. No obstant això el sorprenent no rau en aquest punt, sinó en la il·lusió -Terrible il·lusió- dels cibernautes de creure, que estan més informats que en cap altre moment de la història a causa de la voràgine d'informació que s'abalança sobre ells, encara que no es tingui la certesa de quin és apòcrifa i com autèntica.
D'exemples n'hi ha molts (ii), sobretot a les xarxes socials on, es publiquen a dreta i esquerra informació falsa o difamatòria a conveniència de qui realitzen aquestes notícies fictícies o hoax.! !!La paradoxa consisteix en què, com més abundant en termes absoluts i més igualitària i democràtica en la seva distribució es torna la informació, més escàs en termes relatius i més desigual i jeràrquic en la seva distribució es torna el coneixement !
la informació en si està cada vegada més a prop (a un clic) i més barata, l'accés a les autovies de la informació també s'abarateix i s'expandeix, però el coneixement requereix i consumeix cada vegada més temps, més recursos i més capacitats, i, precisament perquè hi ha una allau d'informació (tant trivial com molt pertinent) es veu convertit en una cosa cada vegada més escàs en termes relatius (que són els únics termes en què es pot entendre l’escassetat).
Amb la col·laboració de: Pau Torns, Lluïs Pla, Carlos Arias, Marc Busquets, Carles Mendez, Flora Rentfle, Piròmana d'Argos, Pau Bosch, George Stewart, Marià Suy, La Tintoreria Creativa, Albert Gic, Agnès Plantalech i Imma Serrat.
Dissabte 22 d'Abril de 2017, Tintoreria Creativa, Palafrugell
Amèbik [Joan Gol & J. Savagge]
& Andreu Elías
van tornar a representar Amniötik Soda Project
[Síndorme
de comunicació Eugenèsica], estrenat al Paradazero
dels Ex Abrupto
a Vic, el maig del 2016.
AMNIÖTIK SODA PROJECT
[Síndorme de comunicació Eugenèsica]
En un intent de desxifrar els misteris dels genomes que comporten la tendència innata del ésser a la necessitat de ser controlat, a destruïr la verdadera naturalesa humana amb tot el que implica, aquest grup experimental, mitjançant una performance sensorial, composta per l’experimentació sonora i visual i l’escultura, han arribat a extrapolar uns dels possibles factors que s’entrometen en la psíquis de l’home i que el sotmeten als seus impulsos inconscients i pre-manipulats. Un laboratori experimental en directe on fusionen les seves especialitats i estudis per a donar vida a la seva primera tesis anomenada Síndrome de Comunicació Eugenèsica.
Dimecres 1 de Febrer de 2017, Cinema Truffaut de Girona
Amèbik ens vam tornar a conxorxar, aquest cop per fer un audiovisual experimental,
"Trouver un accord entre les choses sordides, voici la hauteur de l'élégance."
Això és, un vídeo experimental d'en Joan Gol, amb la banda sonora d'experimentació sonora de la mà de Jordi Murillo, per tal de retre homenatge a Jean Genet en el marc del Festival Pepe Sales 2017 de Girona.
Trailer
I en aquesta ocasió, l'equip de treball amb el qual vam contar, va estar format per:
Carlus Camps – càmera
Pere de Prada - fotografia
Àlvaro Prats - Jean Genet
Montserrat Mola - mare
Flora Rentfle, Jordi Planella, Gerard Vilardaga, Iris Hinojosa - actors
Agnès Plantalech - càtering i attrezzo
Pau Bosch - ajuda documentació
Es va poder veure dins el Festival de curtmetratges inèdits, el dimecres 1 de febrer a les 20 h. al Cinema Truffaut.
I ara el podeu veure a Vimeo clickant a la imatge del cartell!
Dissabte 28 de Maig de 2016, Vic - Parada Zero - Ex Abrupto
Amniötik Soda Project presenta [Síndorme de comunicació Eugenèsica], Amèbik [Joan Gol & J. Savagge] & Andreu Elías.
AMNIÖTIK SODA PROJECT
[Síndorme de comunicació Eugenèsica]
En un intent de desxifrar els misteris dels genomes que comporten la tendència innata del ésser a la necessitat de ser controlat, a destruïr la verdadera naturalesa humana amb tot el que implica, aquest grup experimental, mitjançant una performance sensorial, composta per l’experimentació sonora i visual i l’escultura, han arribat a extrapolar uns dels possibles factors que s’entrometen en la psíquis de l’home i que el sotmeten als seus impulsos inconscients i pre-manipulats. Jordi Murillo a.k.a. J. Savagge, Especialitzat en extirpació sonora, Andreu Elias, Dr. en deformació estructuro- escultural i Joan Gol, Màster en Lobotomització audiovisual, han creat un laboratori experimental en directe on fusionen les seves especialitats i estudis per a donar vida a la seva primera tesis anomenada Síndrome de Comunicació Eugenèsica.Una producció d’Amebik [Joan Gol & J. Savagge] i Andreu Elias, sota el nom d’AMNIÖTIK SODA PROJECT.
andreuelias.jimdo.com
circulodeamigosdejsavagge.blogspot.com.es
behance.net/joangol
Ex Abrupto al palau de Sant Antoni Maria Claret, 28 de maig de 2016 from Ex Abrupto on Vimeo.
Divendres 3 i dissabte 4 de Juny de 2016, Girona - Inund'Art 2016
Projecte Distòpia, Amèbik [Joan Gol & J. Savagge] & Esther Roca.
Podeu trobar més informació seguint aquest enllaç, a la pàgina 37.
En realitat és Distòpia, la música és experimentació sonora, la dansa performance, i l'Albert Dondarza no hi va ser... però la resta, allà vem estar!
Amèbik [Joan Gol & J. Savagge] & Esther Roca amb Distòpia, a la Fundació Valvi participant a inund'Art!
Divendres 1 de Juliol de 2016, La Cellera de Ter - FADE Festival, L'hora que toca, Amèbik [J. Savagge] & Altered Loopz.
L’hora que toca
